Obre el menú principal

Palau de Cerdanya

comuna de la Catalunya del Nord, a l'Alta Cerdanya, sota administració francesa

Palau de Cerdanya ([pə'lawðəsəɾ'ðaɲə], o Palau de la Llavanera , i oficialment en francès Palau-de-Cerdagne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Infotaula de geografia políticaPalau de Cerdanya
Palau-de-Cerdagne - Vue d'ensemble 2.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66132.png
 42° 24′ 56″ N, 1° 57′ 59″ E / 42.415555555556°N,1.9663888888889°E / 42.415555555556; 1.9663888888889
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Població
Total 409 (2015)
• Densitat 35,57 hab/km²
Geografia
Superfície 11,5 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66340
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent, forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

EtimologiaModifica

Joan Coromines explica en el seu Onomasticon Cataloniae[1] que el topònim, en la seva primera part, procedeix el llatí palatium. Pel que fa a la segona, Cerdanya, el mateix Joan Coromines explica[2] en el seu Onomasticon Cataloniae que el topònim Cerdanya té el seu origen en el nom arcaic de Llívia, Cere, de la qual també deriven els topònims de Cereja i Gorguja, poblacions del terme de Llúvia. La inscripció Cere consta en monedes ibèriques.

GeografiaModifica

 
Palau de Cerdanya a l'Alta Cerdanya

Localització i característiques generalsModifica

El terme comunal de Palau de Cerdanya, de 115.000 hectàrees d'extensió, és situat en plena plana cerdana en el seu terç septentrional (els altres dos terços són contraforts de la serralada dels Pirineus), al sud-oest de la comarca de l'Alta Cerdanya. És[3][4] un terme quasi del tot envoltat per altres comunes cerdanes, al nord i est, de l'Alta Cerdanya, i al sud i oest, de la Baixa Cerdanya. A l'extrem sud-est toca també el terme de Toses, del Ripollès.

És un terme allargassat i estret de nord-oest a sud-est, de forma irregular, que té una forma còncava en direcció nord-est. Correspon a la vall del Riu de n'Aragó, afluent de la Vanera, o Llavanera, per l'esquerra. A l'extrem nord-oest del terme, tot el marge dret del Riu de Vilallobent, també afluent de la Vanera, pertany igualment a aquesta comuna.

Més de quatre cinquenes parts de la comuna són muntanyoses, que formen part dels vessants nord-occidentals del Cim de Coma Morera; només una petita part de la comuna està situada a la plana cerdana. Precisament el poble de Palau de Cerdanya està situat a la vora meridional de la plana, en el lloc on comencen els contraforts del cim esmentat. Aquesta zona muntanyosa és tota ella boscada; s'hi estén el Bosc Comunal de Palau de Cerdanya.

El punt més elevat de la comuna de Palau de Cerdanya es troba a l'extrem sud-oriental del terme, al Cim de Coma Morera, ja esmentat, que és a 2.207,7 m alt. Des d'aquest cim, el termenal de Palau de Cerdanya, que és amb el terme municipal de Toses, del Ripollès és exactament la carena axial dels Pirineus, passant pel Coll de Sant Salvador, a m alt, just al sud-oest del qual comença el termenal amb Alp, de la Baixa Cerdanya. Tot seguit, el termenal arriba al nord del Coll de Meians, o de la Creu de Meians, a 1.994 (El coll és del tot dins del terme de Toses). Cal destacar que tots els límits meridionals i occidentals del terme de Palau de Cerdanya són alhora el límit entre els estats espanyol i francès.

Al nord-oest del Coll de Meians, el termenal abandona la carena axial dels Pirineus, i gira en un angle molt tancat cap al nord-oest, seguint el Camí Ral de Puigcerdà a Barcelona, que discorre pel vessant sud-occidental del contrafort nord-oest del Cim de Coma Morera, fins a Coll Mercer, a l'extrem occidental del Ras de la Basseta. Tot seguit, davalla cap al Rec del Clot, que troba a 1.893,3 m alt, fins a la Muntanya de Saltèguet, on es troba el triterme de Palau de Cerdanya amb Alp i Puigcerdà (antic terme de Vilallobent). Tot seguit, el termenal oest de Palau de Cerdanya s'adreça a Comes Fosques, a 1.825 m alt, i va a cercar el Torrent del Mal Pas que, aigua avall, es converteix en el Riu de Vilallobent. Aquest riu ja és termenal fins al punt on s'aboca en la Venera, al sud-oest del poble de Palau de Cerdanya, a m alt.

Pel costat est, des del Cim de Coma Morera davalla per un contrafort nord-oest d'aquest cim, cap al Coll de la Bassa, a 2.109,5 m alt. Aleshores, sempre en direcció nord-oest, el termenal segueix una carena secundària fins als 2.035 m alt, lloc on comença a seguir el curs del Torrent de Palau, que més endavant és anomenat Rec de Tartàs i, encara posteriorment, Riu de Tartàs, curs d'aigua que segueix un tram llarg, fins als 1.666,5 m alt. En aquest lloc el termenal gira cap al nord-nord-oest en línia quasi recta fins al Torrent de la Font d'en Fabra, que travessa a 1.552,4 m alt, on gira cap al nord fins al Rec de la Placeta, que troba a 1.505,4 m alt, on torna a girar cap al nord-nord-oest. Segueix una línia arbitrària en aquella direcció, fins que arriba a Llongaderes, just a migdia de la població d'Oceja, a 1.218,8 m alt, on el termenal arriba a la plana cerdana.

Ja a la plana cerdana, els límits de Palau de Cerdanya no segueix en general accidents geogràfics. El sector nord del termenal de Palau de Cerdanya, situat tot ell en la plana cerdana, segueix un breu tram la Vanera cap a l'oest, després trenca cap al nord sense seguir cap accident geogràfic, i va seguint una línia arbitrària discontínua, seguint velles propietats senyorials i agràries. Passa ran del Liceu de la Plana Cerdana, i arriba al triterme entre Oceja, Palau de Cerdanya i la Guingueta d'Ix, a 1.188,5 m alt, a la carretera D - 10, prop del punt més baix de la comuna. Des d'aquest punt, en poc més de 300 metres arriba a un nou trifini, ara de Palau de Cerdanya i la Guingueta d'Ix amb el municipi de Puigcerdà. Aleshores, ara cap a migdia, el termenal, que és alhora frontera estatal, passa també entre prats i propietats agrícoles, fins que arriba al curs de la Venera.

Termes municipals limítrofs:

La Guingueta d'Ix
Puigcerdà (Baixa Cerdanya)   Oceja
Alp (Baixa Cerdanya) Toses (Ripollès)

.

El poble de Palau de CerdanyaModifica

 
Palau de Cerdanya en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

Palau de Cerdanya es troba[5] a l'extrem nord-est del seu terme, a la plana de la Cerdanya, de manera que és molt a prop del poble d'Oceja, que també és a l'extrem del seu terme. Els dos pobles ja gairebé formen un contínuum urbà. El poble de Palau de Cerdanya és un nucli agrupat al llarg d'una petita carena, sense arribar a formar un clos urbà, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria de Palau de Cerdanya.

 
Vita general del poble

El poble actual és[6] força més extens, sobretot per la construcció de nombroses cases de nova planta a l'entorn de les vies de comunicació d'accés al poble, tant cap a l'est (on es troba Oceja), com cap al nord (on hi ha els pobles d'Ix i la Guingueta d'Ix), i també cap al sud, en direcció al cementiri nou de Palau de Cerdanya.

Transports i comunicacionsModifica

CarreteresModifica

Palau de Cerdanya a penes té carreteres, malgrat la seva proximitat amb la Guingueta d'Ix i amb Oceja. Només n'hi ha dues, totes dues de poc recorregut en el terme de Palau de Cerdanya, situades a l'extrem nord-est del terme.

La D - 30b (D - 30, a Oceja - Palau de Cerdanya), que des de la carretera D - 30 al nord del poble d'Oceja mena a Palau de Cerdanya en uns 900 metres.

La D - 70b (D - 70, a Oceja - Palau de Cerdanya), que en 650 metres mena al poble des de la carretera de la Guingueta d'Ix a Oceja.

FerrocarrilModifica

La comuna no té estació pròpia, de la línia del Tren Groc, ni la via fèrria passa per la comuna, però l'Esstació d'Oceja és molt propera.

Transport públic col·lectiuModifica

Palau de Cerdanya només hi ha servei d'autobús del TAD (Transport a la demanda), però la proximitat de la Guingueta d'Ix i d'Oceja fa que la línia 260 indirectament presti servei als habitants del poble.

La línia 260 uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on és directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.

Els camins del termeModifica

Activitats econòmiquesModifica

Les activitats tradicionals de Palau de Cerdanya, que en bona part continuen essent les més importants avui dia, eren les relacionades amb els recursos naturals que posseeix: l'explotació del bosc i el derivat dels prats i pastures (més del 75% de les terres de conreu): la ramaderia, principalment bovina, amb quasi 300 caps de bestiar. Hi ha també una mica de conreu de cereals (una cinquantena d'hectàrees) i tot just unes 2 hectàrees per al conreu d'hortalisses.

Tot i no haver-hi a Palau de Cerdanya pràcticament cap indústria, una part important de la població activa treballa a Oceja, on sí que n'hi ha.

HistòriaModifica

Edat MitjanaModifica

L'esment més antic es remunta a l'any 982, en què consta la Villa Palatium: una persona anomenada Sendred donà a Sant Miquel de Cuixà un alou in Ceretania, in villa quae vocatur Palatio. El 1011, el papa Sergi IV confirmava en una butlla aquesta possessió. D'altres documents posteriors tornen a esmentar Palau de Cerdanya. L'any 1260 consta Pere de Palau, vassall de Galceran de Pinós, com a batlle del lloc.

Ja finals de l'edat mitjana, durant l'ocupació francesa del 1462 al 1493, el puigcerdanenc Anton Mercader fou un agent actiu de Lluís XI, i aquest rei el va nomenar veguer i capità de Cerdanya. Anton Mercader es féu amb les senyories confiscades pel rei de Bolquera, Er i Palau, que abans pertanyien a la vescomtessa de Castellbò j reina de Navarra. Aquest personatge devia tenir l'habilitat de canviar oportunament de bàndol,[7] ja que conservà aquestes possessions en cessar el domini francès, el 1493. El 1499, el comerciant de Puigcerdà Joan Porcell, nebot d'en Mercader, que canvià el seu cognom pel de Mercader, cedí tots els seus béns a la comunitat de preveres de Santa Maria de Puigcerdà.

Edat ModernaModifica

Fruit de la cessió anterior, la comunitat de preveres de Puigcerdà tingué el domini de Palau de Cerdanya fins a la Revolució Francesa.

DemografiaModifica

Demografia antigaModifica

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[8]

Evolució demogràfica de Palau de Cerdanya entre 1365 i 1789
1365 1378 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1788 1789
15 f 10 f 5 f 8 f 13 f 28 f 269 h 50 f 254 h 56 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporàniaModifica

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
234 180 260 243 295 269 265 255 261
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
287 284 310 295 256 236 256 224 212
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
232 212 234 166 193 179 151 205 165
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014
149 177 237 285 275 424 496 433 411
2016
403

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]

Evolució de la poblacióModifica

 
Població 1962-2008

Administració i políticaModifica

 
La Casa del Comú de Palau de Cerdanya

AlcaldesModifica

Alcalde Període
Pierre Forn 1947 - 1983
Jean-Paul Allard 1983 - 1989
Isidore Peipoch 1989 - 2008
Jean-Pierre Maurell Març del 2008 - Març del 2014
Isidore Peipoch Març del 2014 - Setembre del 2015
Michel Bauloz 4 de setembre del 2015 - 7 de febrer del 2019[11]
Isidore Peipoch Febrer del 2019 - 14 d'abril del 2019
Stéphane Surroque 14 d'abril del 2019 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020Modifica

BatlleModifica

  • Stéphane Surroque.

Adjunts al batlle[12]Modifica

  • 1a: Jean-Luc Villeret
  • 2n: François Rodriguez
  • 3a: Nadia Garric.

Consellers municipalsModifica

  • Kevin Arteaga
  • Claudine Bauloz
  • José-Louis Cabezudo
  • Monique Dupouy-Greiner
  • Marie-Rose Forga
  • Isidore Peipoch
  • Eladio Roma.

Ensenyament i CulturaModifica

A Palau de Cerdanya hi ha una escola pública que cobreix els nivells de maternal i primària. És l'escola Joan Cayrol. A més, la proximitat amb Oceja fa que les escoles d'aquella comuna també poden ser utilitzades pels infants de Palau de Cerdanya. A nivell d'ensenyaments secundaris, a Oceja hi ha el Liceu professional públic La Perla Cerdana, i els estudiants de Palau de Cerdanya poden assistir també al col·legi públic Cerdanya, de la Guingueta d'Ix i al privat El Bosc, d'Odelló. Pel que fa al batxillerat, hi existeixen el ja esmentat La Perla Cerdana, el Liceu Professional Agrícola del Mas Blanc, de la Guingueta d'Ix, i el Liceu Climàtic i Esportiu Pierre de Coubertin, de Font-romeu.

Llocs d'interèsModifica

Persones il·lustresModifica

Palau de Cerdanya ha estat bressol, per naixença o acolliment, d'importants historiadors cerdans i nord-catalans:

  • Joan Sarrete (mitjan segle IX), sacerdot, canonge i arqueòleg
  • Albert Salsas (1864-1940), funcionari i historiador
  • Maties Delcor (1919-1992), sacerdot, historiador i arabista
  • Jean-Louis Blanchon, mestre i historiador de la Cerdanya.

Fires i festesModifica

ReferènciesModifica

NotesModifica

  1. Coromines, 1996.
  2. Coromines, 1995.
  3. El terme de Palau de Cerdanya en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Palau de Cerdanya a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  5. Palau de Cerdanya en els ortofotomapes de l'IGN
  6. L'actual Palau de Cerdanya en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Ponsich, Pagès i Gual, 1985.
  8. Pélissier, 1986.
  9. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  10. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  11. Defunció.
  12. Adjoints au maire, en francès.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «- Palau de Cerdanya». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVIIe au XIXe siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle", 31, 2005 [Consulta: 1 octubre del 2014].
  • Coromines, Joan. «Cerdanya». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi - C). ISBN 84-7256-902-0. 
  • Coromines, Joan. «Palau». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O - Sai). ISBN 84-7256-852-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Palau de Cerdanya». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Cerdanya