El Palau de Whitehall (Whitehall Palace) fou la residència principal dels reis anglesos a Londres des de 1530 fins a 1698 en què va ser destruït pel foc. Abans d'això, s'havia convertit en el palau més gran d'Europa, amb més de 1.500 habitacions. Durant el regnat de Carles I d'Anglaterra, entre 1625 i 1649, el palau allotjava la major part de la col·lecció d'art de Carles I, una de les millors col·leccions de pintura renaixentista i barroca de la seva època.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau de Whitehall
Imatge
El Palau de Whitehall per Hendrick Danckerts. La vista és des de l'oest. Malgrat les aparences aquesta pintura mostra un sol palau complex. La Casa del Banquet és al costat esquerre.
Nom en la llengua original(en) Palace of Whitehall Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici desaparegut i palau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteInigo Jones Modifica el valor a Wikidata
Construcció1530 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata permanentment tancat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCiutat de Westminster (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 30′ 16″ N, 0° 07′ 32″ O / 51.504444444444°N,0.12555555555556°O / 51.504444444444; -0.12555555555556
Format perCasa del Banquet
Queen Mary's Steps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument classificat com a grau I
Casa del Banquet
Data1r desembre 1987
Identificador1357353

Monument classificat com a grau I
Queen Mary's Steps
Data14 gener 1970
Identificador1066636

Carles I, trobat culpable d'alta traïció com a "tirà, traïdor, assassí i enemic públic"[2] fou executat per decapitació en un cadafal davant de la Casa del Banquet del Palau de Whitehall el 30 de gener de 1649.[3]

Es va salvar del foc la Casa del Banquet, pavelló pensat per a festes i el sostre del qual va ser ornamentat per Rubens. El nom del palau prové de Whitehall, l'actual centre administratiu del Govern britànic.

Referències

modifica
  1. Brotton, 2006, p. 220.
  2. Kelsey, Sean «The Trial of Charles I» (en anglès). English Historical Review, 118, 477, 2003, pàg. 583-616. DOI: 10.1093/ehr/118.477.583.
  3. Kirby, Michael. The trial of King Charles I – defining moment for our constitutional liberties (Discurs a la Anglo-Australasian Lawyers association) (en anglès), 22 gener 1999. 

Bibliografia

modifica