Obre el menú principal

El Palau de les Nacions (en francès: Palais des Nations) és un complex d'edificis construïts entre l'any 1929 i 1937 al parc de l'Ariana, a Ginebra, Suïssa. Va ser la seu de la Societat de Nacions fins a 1946. El 1966 el palau passa a ser la segona seu més important de les Nacions Unides, després de la seu de Nova York.

Infotaula d'edifici
Palau de les Nacions
Palais des nations.jpg
Dades
Tipus edifici governamental
Arquitecte Camille Lefèbvre
Julien Flegenheimer
József Vágó
Henri-Paul Nénot
Carlo Broggi
Creació 1938
Data d'obertura oficial 1938
Cronologia
7 setembre 1929 col·locació de la primera pedra
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura neoclàssica
Ubicació geogràfica
EstatSuïssa
Cantócantó de Ginebra
Cantonal capital of SwitzerlandGinebra
Localització Q790582 Tradueix, 14
Geneve Kaart (wp).png
 46° 13′ 36″ N, 6° 08′ 26″ E / 46.226563888889°N,6.1404777777778°E / 46.226563888889; 6.1404777777778
Bé cultural nacional de Suïssa
Identificador 2481
Activitat
Propietat de Organització de les Nacions Unides
Ocupant United Nations Office at Geneva Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Banderes a la porta principal

Tots els anys, el palau rep més de 8.000 reunions i 600 conferències. Alguns sectors del palau són accessibles per als visitants, els quals són més de 100.000 a l'any.

El palau és seu dels següents organismes de l'ONU:

HistòriaModifica

Després de la fundació de la Societat de Nacions, el 10 de gener de 1920, es va presentar un concurs per a la construcció d'un palau a 1926. El jurat va decidir[1] que els arquitectes Carlo Broggi (Itàlia), Julien Flegenheimer (Suïssa), Camille Lefèvre i Henri-Paul Nénot (França) així com Joseph Vago (Hongria) feren un projecte comú.

La primera pedra de l'edifici d'estil neoclàssic es va posar el 7 de setembre de 1929. A 1933, el secretariat de la SDN s'instal·la a les parts terminades de la construcció, i a 1936 la gran majoria de treballadors s'instal·len al nou edifici, quasi enllestit.

A la primera pedra de l'edifici hi ha una càpsula del temps que conté entre altes una llista de tots els membre de la Societat, una còpia dels tractats que la constitueixen i monedes de tots els països membres. De totes maneres, en eixes dates la Societat ja no tenia cap poder real i es va dissoldre a 1945.

A partir de 1945 l'edifici va ser donat a les Nacions Unides, fundades eixe mateix any, i va ser utilitzat per diferents objectius. L'edifici K va ser ampliat entre 1950 i 1952 mentre que l'edifici D va ser construït per albergar la seu temporal de l'Organització Mundial de la Salut. L'edifici E va ser construït entre 1968 i 1973 per utilitzar-lo com a centre de conferències.

Després de les extensions, l'edifici compta amb 600 metres de llargària i conté 34 sales de conferències i 2800 despatxos. Dins l'edifici principal es pot trobar l'«escultura per la no proliferació d'armes nuclears», de l'artista Clemens Weiss, que va ser un regal del govern alemany a les Nacions Unides a 1996. El 18 de novembre de 2008, la sala de conferències XX, i més concretament la seva cúpula, fou reconstruïda totalment pel pintor mallorquí Miquel Barceló, en resposta a una petició de l'Estat espanyol, que volia fer un regal a les Nacions Unides. En aquesta sala, hi celebra les reunions el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

ReferènciesModifica