Obre el menú principal

Palau del Marqués de Campo

El Palau del Marquès de Campo o dels Berbedel se situa en la plaça de l'Arquebisbe n. 3 de la ciutat de València. Es tracta d'un edifici residencial construït en el segle XVII, amb obres realitzades en el segle XIX. Allotja el Museu de la Ciutat.

Infotaula d'edifici
Palau del Marqués de Campo
Palacio Marques de Campo1.JPG
Dades
Tipus palau
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
 39° 28′ 34″ N, 0° 22′ 26″ O / 39.476025°N,0.37384167°O / 39.476025; -0.37384167
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0012184
IGPCV 46.15.250-054[1]
Modifica les dades a Wikidata
Vista aèria del Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel.
Pati interior.

HistòriaModifica

L'antiga casona dels comtes d'Olocau va ser comprada, en 1840, per José Campo Pérez el primer Marquès de Campo, qui va refer la façana conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar amb habitatges confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si bé que amb extensions puntuals, com per exemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilitzant una part d'aquests per a la capella del Palau.

Les obres van ser dutes a terme per Manuel Ferrando en 1857. Posteriorment va ser adquirit pels Comtes de Berbedel a qui es deu la decoració, restauració i acondicionament de les sales interiors. En l'actualitat l'edifici del museu ocupa l'illa completa, després d'una ampliació sobre les edificacions que recauen al carrer dels Venerables, les quals, a pesar d'estar relacionades, no comparteixen la condició monumental de l'immoble matriu.

ArquitecturaModifica

La façana del palau, actual entrada al museu, es compon d'un cos central flanquejat per dos laterals que s'eleven amb una altura més a manera de torrasses. El cos central es configura amb dues obertures en cada planta, i està rematat per un frontó i balaustrada. A continuació del palau es disposa la façana dels edificis confrontants, separades per una vidrera que a l'interior correspon amb l'espai denominat 'la Serré'. Després de l'ingrés s'accedeix a un vestíbul que dóna pas al pati central del palau. El pati és rectangular amb arquejades en la part inferior. En el primer pis, en el costat paral·lel a la façana, hi ha un mirador En els altres tres costats es desenvolupa una balconada correguda. A la dreta del pati es troba l'escala la caixa de la qual es tanca amb una cúpula i dóna pas a la planta superior. L'escala desemboca en un replà que dóna pas a les diferents sales del Palau com el saló de ball o el saló Imperi, que en l'actualitat són sales expositives, conservant moltes d'elles la decoració original.

A través de les estances situades en aquest primer edifici es dóna pas a les sales que es troben en les edificacions annexes. En aquestes sales es troben avui exposicions temàtiques de les col·leccions municipals. El Palau pròpiament dit, és a dir, fins al límit de l'espai envidrat, va ser restaurat en 1989, sota la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, amb la finalitat de donar alberg al Museu de la Ciutat de València. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix segle, es van incorporar els edificis confrontants, conservant la façana i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble.

ReferènciesModifica

El contingut d'aquest article incorpora material de la declaració del Bé d'Interès Cultural publicat en el DOGV Nº 5614, el 5 d'octubre de 2007 (text https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/10/05/pdf/2007_11945.pdf), que es troba en el domini públic de conformitat al disposat en l'article 13 de la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola.

Enllaços externsModifica