Obre el menú principal

Palauet d'Aiora

Palau d'estil modernista valencià i eclèctico situat a València, 1900

El palauet d'Aiora i el seu jardí anomenat Jardí d'Aiora, és un conjunt arquitectònic situat entre el carrer dels Sants Just i Pastor i el carrer de Jeroni de Monsoriu, al barri d'Aiora, i fitant amb el barri d'Algirós, a la ciutat de València. Avui dia el jardí és un parc públic i el palauet una escola infantil. A la vora oriental hi ha l'estació subterrània de metro d'Aiora. Damunt d'aquesta estació hi ha una zona enjardinada que també es considera part del jardí d'Aiora.

Infotaula d'edifici
Palauet d'Aiora
Palauet d'Aiora.jpg
El Palauet d'Aiora vista des del carrer dels Sants Just i Pastor
Dades
Tipus Palau
Arquitecte Pelegrín Mustieles
Cronologia 1900
Característiques
Estil arquitectònic Modernisme valencià
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
Localització València
 39° 28′ 06″ N, 0° 20′ 38″ O / 39.46836111°N,0.34400278°O / 39.46836111; -0.34400278
Modifica les dades a Wikidata

IntroduccióModifica

El palauet i els seus jardins foren construïts el 1900 per encàrrec del comerciant José Ayora. Reberen aleshores el nom del seu mestre, i així se'n pot anomenar, com ho fa l'Ajuntament, Jardí d'Ayora.[1] Seria aquest jardí el que donaria nom al barri, que fou catalanitzat com a "Aiora", i en conseqüència, també és el jardí "(del barri) d'Aiora". Ambdós noms són correctes, doncs. El palau i el jardí varen ser realitzats al segle XIX en estil eclèctic. És un conjunt format per dos elements substancials: el jardí pròpiament dit de 17.000 metres quadrats, amb abundant vegetació, envoltat d'un vall i amb arbrat frondós, i el palauet o pavelló, a l'extrem nord del jardí, també envoltat i on destaca un pati de jocs i flora variada. Amb l'afegit dels jardins de l'estació de metro, arriben als 48.300 de metres quadrats.[1] El 1985, l'Ajuntament de València s'encarregà de condicionar l'espai al voltant del palauet.[1]

El palauetModifica

 
Façana oriental del palauet
 
Jardí d'Aiora

L'edifici se situa sobre una elevació del terreny, i té una planta baixa i dues d'altes, una torreta central de planta quadrada, amb quatre angles axamflanats, alternats d'amples i estrets, i una rematada d'acord amb l'estil general, més la inscripció "1900" al davant, i l'emblema de Mercuri.

L'edifici té, a joc amb l'estil de la seua època, un marcat caràcter protomodernista, amb records classicistes i un joc de materials en murs, buits i cantoneres que li donen certa policromia, per la rajola roja, i una alegria general a joc amb el seu emplaçament.

L'interior en la planta noble té una decoració carregada: sostres amb relleu daurat i policromat que tenen per centre plafons en relleu, així com policromia i ors. Entrant a l'esquerra, a més del molt ressaltat plafó central i envoltant-lo tot amb un ampli emmarcament de motlures i artesons, destaquen dues pintures, pel que sembla d'oli, amb figures al·legòriques femenines, querubins alats i motius vegetals amb un gust molt finiseqular i d'excel·lent escola pictòrica.

A l'interior hi ha algunes parts singulars, com nínxols coberts amb veneres, balconades orlades de fins acabaments i l'escala interior, molt noble, de desenvolupament senyorial, amb balustres de secció quadrada.

A la planta superior, destaca la coberta, amb gruixudes bigues a la vista que, radialment i amb notable declivi, van, del cos que suporta la torre, al perímetre de l'edifici.

El jardíModifica

El jardí d'Aiora representa, junt amb el jardí de Montfort, un dels millors exemples de jardí monumental burgès a la ciutat de València. Amb un estil típic de l'època, fa joc de fonts, escultures i diverses plantes, flors i arbres, alguns de mides impressionants. Té un total de 17.000 metres quadrats, de planta quadrada i és tancat als quatre costats amb portes d'entrada d'un estil marcadament modernista.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica