Paleolític superior

període prehistòric
(S'ha redirigit des de: Paleolític Superior)
Paleolític
Paleolític inferior
Paleolític mitjà
Paleolític superior
Epipaleolític
Mesolític
Neolític
Neolític antic
Neolític mitjà
Neolític final
Edat del coure
Edat del bronze
Cultura dels túmuls
Cultura dels camps d'urnes
Edat del ferro
Cultura de Hallstatt
Cultura de La Tène

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.[1] En aquest període, que coincideix amb els darrers episodis de les glaciacions würmianes, es van desenvolupar diverses fases culturals, entre aquestes, el perigordià, l'aurinyacià, el solutrià i el magdalenià.

Innovacions en la cultura material modifica

El paleolític superior es caracteritza per una major complexitat en la fabricació d'eines, inclosos materials com ossos d'animals. Es fan servir per a les tasques de la vida quotidiana, la caça i la pesca. Entre les innovacions, cal destacar en primer lloc l'extensió de la talla laminar, fet que dona lloc aprofitar més les primeres matèries. Així mateix, l'ésser humà remodela i adapta els llocs on es refugia, com les coves o els abrics, i empra nous materials, com l'os, l'ivori o les astes de cérvols. També hi comencen les preocupacions estètiques i religioses.

Els nous artefactes, de vegades, s'intercanvien amb altres grups, el que podria ser un precedent del comerç.

Homo sapiens modifica

 
Possibles rutes migratòries dels humans prehistòrics durant el paleolític superior

Els primers afectats per la nostra expansió van ser les altres espècies de homínids que vivien a Europa o Àsia i que, després d'un període de coexistència, van desaparèixer. Fa uns 100 000 anys el H. sapiens arcaic va arribar a Palestina, però no va ser capaç de seguir cap a occident, potser perquè la seva tecnologia, la mosterià, era igual que la del seu contemporani, l'H. neanderthalensis, que va habitar aquesta mateixa regió posteriorment, sobre el 60.000 aC. Però sí que es va distribuir per orient i va substituir fàcilment als últims Homo erectus d'Indonèsia o la Xina. Va arribar a Austràlia fa uns 60.000 anys. Cap al 40.000 aC i ja amb les seves noves eines aurinyacienses, els cromanyons van començar a estendre per tot Europa. Van compartir durant uns 10.000 anys el terreny amb els neandertals, que van adoptar indústries i comportaments culturals similars abans de desaparèixer definitivament.[2]

 
Mans en negatiu de la cova de Gargas, Alts Pirineus, França.

Tots nosaltres pertanyem a l'espècie Homo sapiens. El nostre crani, amb una capacitat mitjana de 1400 cm3, és més arrodonit i alt que el dels nostres predecessors, tenim mentó i uns arcs supraorbitaris poc evidents. La intel·ligència de H. sapiens no és superior a la que va haver de tenir H. neanderthalensis, però sí que és diferent, molt relacionada amb els comportaments simbòlics que ens van portar a desenvolupar l'art i unes relacions socials cada vegada més complexes. Un clar exponent d'aquesta nova preocupació pels simbolismes és l'abundància d'adorns personals cosits a la roba o en forma de collarets, polseres o cinturons, decorant les seves eines o fins i tot el seu propi cos, com sembla indicar la presència d'ocre en alguns enterraments. Aquests ornaments no solament van complir un paper estètic sinó que també van servir per identificar els seus portadors i relacionar-los amb el seu grup o tribu.[3]

L'esquelet dels primers H. sapiens era més lleuger que el dels neandertals i es va tornar cada vegada més gràcil al llarg del Paleolític superior. També es va fer més petit: si al principi del període la mitjana d'altura masculina era de 1,76 m i la femenina de 1,63, al Mesolític-Epipaleolític s'havia reduït a 1,63 i 1,51 respectivament. És possible que aquests canvis fossin la conseqüència de l'aparició d'armes com el propulsor i l'arc, que els van permetre matar les seves preses a gran distància i amb menys energia i força.[4] Alhora, el seu major lleugeresa els permetia realitzar llargs desplaçaments amb una despesa energètica relativament baixa.[5]

Períodes climàtics modifica

En aquest període, s'alternen diversos episodis climàtics de clima molt fred però amb altres de més suaus. Els períodes climàtics foren els següents:

Després de 8000 aC postglacial, va sorgir el clima càlid.

Referències modifica

  1. «Paleolític superior». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Arsuaga, Juan Luis. El collar del Neandertal. En busca de los primeros pensadores, p. 97-99,134-135,351-352,373-374. 
  3. Arsuaga, Juan Luis. El collar del Neandertal. En busca de los primeros pensadores, p. 364-370. 
  4. Arsuaga, Juan Luis. El collar del Neandertal. En busca de los primeros pensadores, p. 136,257-249. 
  5. Arsuaga, Juan Luis. El collar del Neandertal. En busca de los primeros pensadores, p. 386-387. 

Bibliografia modifica

Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph, Steve. Prehistoria (en castellà). Mexico DF, Madrid i Buenos Aires: Siglo XXI, 1970 (Historia universal, volum 1). ISBN 84-323-0034-9. 

  • Atlas histórico universal (article 1.02). Andrómeda Oxford, 1999; ISBN 8401-620-767
  • Atlas histórico universal (págs. 10-17). Madrid: El País–Aguilar, 1995.
  • Historia del món: l'inici de la civilització (pàg. 35). España: Larousse, 1999; ISBN 84-8016-521-9
  • Historia del mundo (pàg. 34). Times Books, 2003; ISBN 84-9734-575-4

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paleolític superior