Obre el menú principal

Palestrina (Pfitzner)

Palestrina és una òpera en tres actes del compositor Hans Pfitzner, que fou estrenada el 12 de juny de 1917 en el Teatre del Príncep Regent de Munic.

Infotaula de composicióPalestrina
Hans Pfitzner Briefmarke.jpg
Segell alemany que recorda el compositor d'aquell país.
Forma musical òpera
Compositor Hans Pfitzner
Llibretista Hans Pfitzner
Idioma Alemany
Basat en Missa Papae Marcelli
Creació Decada de 1910-1920
Data de publicació segle XX
Gènere Llegenda musical
Nombre de parts d'una obra d'art tres actes
Personatges
  • el papa Pius IV (Baix)
  • Giovanni Morone (baríton, Paul Bender)[1]
  • Bernardo Novagerio, delegat del papa i més tard participant en el Concili de Trento (tenor)
  • Carlo Borromeo, cardenal romà (Baríton)
  • Giovanni Pierluigi da Palestrina mestre de capella de l'església de Santa Maria Maggiore de Roma (Tenor)
  • Ighino, el seu fill de 15 anys (soprano)
  • Silla, el seu alumne de 17 anys (mezzosoprano)
  • Cinc cantaires de capella de l'església de Santa Maria Maggiore de Roma (2 T. 2 Bar. B baix)
  • Un jove doctor (Contralt)
  • L'aparició de Lucrècia, la difunta esposa de Palestrina (Contr.)
  • L'aparició de nou grans compositors de segles anteriors (3 T. 3 Bar. 3 B.)
  • Tres veus d'àngels (3 Sopr. altes)
  • Dos nuncis papals (Personatges muts)
  • Giuseppe, el vell servent de Palestrina (Personatge mut)
  • àngels, servents italians, alemanys i espanyols, participants del concili, cantants de la capella papal, gent del poble (Cor)
  • Consellers de l'imperi alemany, cardenals, ambaixadors eclesiàstics, prínceps, enviats, patriarques, arquebisbes, bisbes, generals de les ordres, abats, canonges, procuradors eclesiàstics, teòlegs, doctors, poble, soldats (Comparses)
Estrena
Estrena 12 de juny de 1917, Munic
Escenari Teatre del Princep Regent,
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Acte IModifica

Habitació de la casa de Palestrina a Roma. Al capvespre. Silla canta el seu nou madrigal en l'estil de l'escola de Florència a l'Ighino, fill de Palestrina, i té un enfrontament, ja que Ighino lloa la vella polifonia vocal. Palestrina entra a casa acompanyat del cardenal Borromeo, el qual es mostra indignat amb la composició de Silla. Palestrina defensa el dret del seu alumne a cantar segons la "nova" música. Borromeo encarrega a Palestrina la composició d'una missa per al papa seguint el vell estil polifònic. La pregunta sobre l'estil de la música eclesiàstica ha estat discutida obertament entre el papa i l'emperador. Palestrina dubte sobre si pot seguir component. Sol en l'habitació, es veu envoltat de visions. Els vells compositors li demanen que col·labori a la gran tradició polifònica; també se li apareix la seva difunta esposa, Lucrècia. Els àngels li dicten les notes i, esgotat s'adorm. El matí següent, Ighino i Silla troben una missa completa composta en una sola nit.

Acte IIModifica

Trento, vestíbul del palau papal. El concili se celebra amb veus discordants. Mentre es prepara la sala de la reunió, els servents dels dignataris s'enfronten. Novagerio, delegat del papa, intenta de posar pau entre ells. Quan el cardenal Borromeo li explica que Palestrina s'ha negat a compondre la missa, Novagerio lloa les virtuts de la Inquisició. Però Borromeo ja ha empresonat al seu amic Palestrina. El congrés sobre l'estil de la música eclesiàstica té lloc amb grans rivalitats. Borromeo declara la missa de Palestrina un triomf. Malgrat tot, no s'arriba a cap acord. Finalment, el Concili s'ajorna. Els dignataris es relaxen, mentre els seus servents s'enfronten amb un odi salvatge.

Acte IIIModifica

Habitació de la casa de Palestrina a Roma, al capvespre. Per treure al seu pare de la presó, Ighino ha portat la partitura de la missa a Borromeo. A casa, Palestrina espera al costat del seu fill i alumne el resultat de la primera execució de la seva missa davant el papa. Explota l'alegria quan s'obren les portes i apareixen els cantants de la capella papal explicant l'excel·lent impressió que ha causat la música de la Missa Papae Mercelli. Immediatament, el papa li ofereix dirigir la Capella Sixtina. Amb molta alegria, els visitants es retiren. Només resta Borromeo que demana perdó al compositor pel seu comportament. Encara que, Silla es decideix a viatjar a Florència. Palestrina ho entén. Per sobre de la glòria i el fracàs, Palestrina ha trobat la pau i una vegada a ca seva es submergeix en les seves improvisacions en l'orgue.

ComentariModifica

Hans Pfitzner recuperà el motiu de la llegenda de la salvació de la música eclesiàstica a mans de Palestrina, estudiant la història de la música d'August Wilhelm Ambros.

Estilísticament mantingué la polifonia de l'època de Palestrina, però no es va atendre realment a la historia. Per transmetre el colorit de l'època, estudià la Missa Papae Marcelli de Palestrina i afegí a la partitura, cites d'aquesta obra.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palestrina  
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 139. (ISBN 84-7291-226-4)