Obre el menú principal

Pallejà

municipi de Catalunya

Pallejà és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Gràcies a la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona, Pallejà gaudeix d'una serie d'avantatges ja que pot gaudir dels serveis de la gran ciutat i de la tranquil·itat d'un entorn natural definit pel riu Llobregat i la Serralada Litoral.[1]

Infotaula de geografia políticaPallejà
Escut de Pallejà.svg
Castell de Pallejà Catalonia.JPG

Localització
Localització de Pallejà respecte del Baix Llobregat.svg
 41° 25′ 27″ N, 1° 59′ 52″ E / 41.424166666667°N,1.9977777777778°E / 41.424166666667; 1.9977777777778
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat
Població
Total 11.486 (2018)
• Densitat 1.383,86 hab/km²
Llar 14 (1553)
Gentilici Pallejanenc, pallejanenca
Geografia
Superfície 8,3 km²
Altitud 41 m
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Ascensión Ratia Checa (15 juny 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 08780
Fus horari
Codi de municipi INE 08157
Codi territorial IDESCAT 081574
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
En Martí i na Laieta, Gegants de Pallejà

Està format per dos nuclis de població: Pallejà i Fontpineda i està emplaçada a la banda dreta del Llobregat, que fa límit amb els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, situats a la seva esquerra. Segons dades de l'INE a 01/01/2009, hi viuen 11.134 habitants.

GeografiaModifica

La vall de la que forma part Pallejà és al curs baix del riu, encaixat, a aquesta alçada, a la serralada Litoral gràcies a un sistema de fractures que van crear aquesta vall per la que passa el Llobregat en el seu tram final.

El terme municipal ocupa la plana al·luvial, propera al riu, i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís del Garraf-Ordal pertanyents a la Serralada Litoral. Les altituds més destacades són les Planes (269 m), el Guixar (322 m), el Cucut (328 m), el Cuixó (302 m) i altres de menors com el Puig de Gratallops.

El límit nord-occidental del terme és amb el de Corbera de Llobregat seguint la carena de Montmany, ja que només el puig de Socies resta dins de Corbera, fins a la part més propera al Llobregat, en fan partió el turó del Bori (188 m) i la roca de Droc (156 m).

A migdia el terme limita amb el de Cervelló, per sota les Planes, i amb el de Sant Vicenç dels Horts per la riera del Manyà.

El terme municipal de Pallejà és creuat per l'autovia N-II, per la N-340 i per la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Els materials geològics que trobem dins el terme tenen unes edats molt variades entre els cinc-cents setanta milions d'anys els més antics del Paleozoic i els temps actuals per les roques de formació quaternària. A prop de la zona que ocupava antigament la bòbila d'en Roca, afloren materials rocosos dels més antics del terme i s'estenen fins a arribar gairebé a la riera Fonda. Les roques següents que apareixen per ordre d'antiguitat són les del Mesozoic amb uns dos-cents vint-i-cinc milions d'anys i ocupen una bona part del terme. Així, a la part alta de la plana al·luvial apareixen els materials basalts del Triàsic, o sigui les primeres roques que van formar-se en aquesta edat geològica, i que són conglomerats i gresos silicis de color vermellós. Al peu del cingle de Montmany hi ha materials calcaris (calcàries i dolomies) explotats, en altres temps, per l'empresa Ciments Molins.

 
Les Planes, vist des de Pallejà.

A prop de la zona on està situada la fàbrica de Ciments Molins, per sota de la zona d'explotació dels gresos vermells, en una zona entre els termes de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, afloren gresos blaus i groguencs amb força restes de fòssils. Són roques, aquestes, que pertanyen al Cenozoic, concretament al Miocè i que tenen aproximadament una antiguitat d'uns vint milions d'anys.

El quaternari, o roques de formació molt recent o actual, ocupa la plana al·luvial i algunes petites zones enlairades, com per exemple darrere de l'església, en les que podem observar restes de les terrasses fluvials que en temps passats construireu el mateix riu Llobregat.

La plana al·luvial és ocupada per cultius, encara que cada cop hi veiem més construccions i, per tant, menys conreus. Avui dia els pagesos de Pallejà ja no poden guanyar-se la vida tan sols del camp, car aquest ja ha estat reduït a la mínima expressió.

VegetacióModifica

La vegetació natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la típica vegetació mediterrània amb sotabosc abundant. Això vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessió.

Si a més tenim present que la zona té un típic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetació és calcari, el que vol dir que el sòl és de molt lenta evolució i per tant petit l'espai que tenen les arrels per créixer, és clar que la vegetació que trobarem serà de fulla petita i dura per evitar les pèrdues d'aigua en les èpoques de sequera, i que després d'un incendi sigui molt lenta la recuperació de la vegetació.

Així, el més fàcil és observar petites zones boscoses de pi i una vegetació de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el romaní, l'estepa, la gatosa, el margalló, el garric, el ginebró, ... que ocupa gran part de les Planes després dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vinya de la zona.

HistòriaModifica

El lloc de Pallejà segurament ha estat habitat des d'època romana i ni en el període de les invasions ni tampoc en la primera conquesta als sarraïns, no degué ser abandonat del tot. A l'edat mitjana el lloc de Pallejà pertanyia al terme (després baronia) del castell de Cervelló. La villa Palaiano és documentada el 910. El comte Miró de Barcelona, pel seu testament del 965, donà l'església de Santa Eulàlia de Pallejà a la seu de Barcelona. La quadra de Pallejà, inclosa dins la baronia de Cervelló, pertanyia al segle XIII als Clariana. El 1316 Pere de Clariana, fill de Guerau, va vendre per 10.000 sous la seva casa i senyoriu a Guillem Olomar, jutge de la cúria reial de Barcelona, ambaixador i conseller reial. Els Olomar van posseir la casa de Pallejà fins al 1392 en què Aldonça Olomar es va casar amb Ramon de Torrelles, conseller i cambrer major del rei Martí, senyor de Rubí, de Torrelles de Llobregat i, des de 1405, de la Roca del Vallès. Aleshores el terme jurisdiccional de Pallejà es va unir als dels Torrelles. Durant el segle XV les guerres de remences (1462-1472 i 1484-85) i les epidèmies van arruïnar molts masos de la zona del Llobregat, i els Torrelles no tingueren més remei que reduir els censos. L’abolició dels mals usos per la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) no va afectar molt uns pagesos que ja havien aconseguit l’enfranquiment de la cugucia, la intestia i l’eixorquia des de 1240 per Bernat de Clariana, i de la quèstia i la tragina el 1296, per Guerau de Cervelló. Els conflictes jurisdiccionals entre els Clariana i els Cervelló foren abundants i entre les dues senyories mai s’acabaren de resoldre les qüestions a causa del mer imperi. En el segle XV, Martí Benet de Torrelles es va casar amb Maria de Sentmenat i el seu fill Pere de Torrelles i Sentmenat, va heretar els termes de Pallejà i Torrelles

Demografia [2]Modifica

Entitat de població Habitants
Fontpineda 1.867
Magina, la 202
Pallejà 9.203
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 14 14 212 507 838 729 733 656 637

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
692 1.022 1.012 1.065 2.230 4.081 5.692 6.331 6.710 6.927

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.846 7.001 7.258 8.192 9.746 10.535 11.011 11.263 11.255 11.253

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
11.348 11.486 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

MobilitatModifica

Pallejà es un poble ben comunicat amb el seu entorn a causa dels serveis oferts a causa de formar part de l'Àrea Metropolitana.

AutobusosModifica

Pallejà compta amb un servei d'autobusos ofert per la companyia Soler i Sauret que ofereix servei diürn i nocturn. També hi ha un servei d'autobusos que conecta el nucli urbà amb Fontpineda. Desde l'any 2019, Pallejà ha passat a ser zona 1 dintre de la zona tarifaria de l'AMB[3]. Amb l'objectiu d'avançar en la unificació del preu del transport públic en tots els municipis que formen part de l'ens metropolità.

Línies urbanes:Modifica

Rutes des del nucli urbà de Pallejà fins a Fontpineda i viceversa amb servei tots els dies de la setmana.[4]

Línies Interurbanes:Modifica

Les línies que circulen per Pallejà oferides per Soler i Sauret connecten el nucli urbà de Pallejà amb pobles que l'envolten i amb la ciutat de Barcelona. Les línies són:[5]

Línia L63: Palau – Sant Andreu – Pallejà - Barcelona

Línia L64: Martorell – Palau – Sant Andreu – Pallejà – Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat – Sant Just Desvern - Barcelona

Línia L65: Martorell – Palau – Sant Andreu – Pallejà – Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat – Sant Just Desvern

Línia L68: Martorell – Palau – Sant Andreu – Pallejà – Molins de Rei - Barcelona

Línia L69: Martorell – Palau – Sant Andreu – Pallejà – Barcelona

Ferrocarrils de la GeneralitatModifica

 
Estació de Pallejà subterrada desde l'any 2007.

La línia Llobregat-Anoia es la que connecta Pallejà amb la ciutat de Barcelona i els pobles propers. L'any 2007, es va inaugurar la nova estació de Pallejà subterrada amb fotografies de l'antiga estació. Les tres línies que paren són:[6]

Barcelona (Pl. Espanya) – Martorell

Barcelona (Pl. Espanya) – Igualada

Barcelona (Pl. Espanya) – Manresa

Barcelona (Pl. Espanya) – Olesa de Montserrat

FontpinedaModifica

És conseqüència del Pla Parcial d'Ordenació Urbana de la finca Montmany de Sobrerroca, aprovat pel Consell Ple de la Corporació Metropolitana de Barcelona el 26-04-1968, que creà un sector residencial permanent i de temporada de cases aïllades, situat a l'Oest del nucli urbà de Pallejà. En la seva major part abasta la finca denominada "Can Montmany de Sobrerroca, la seva superfície és de 207 Has. i l'accés rodat es fa per La Palma de Cervelló, si bé actualment hi ha un camí rural que l'enllaça amb Pallejà. Aquest Pla va adaptar-se al Pla General Metropolità en la seva redacció de 1976.

Actualment es troba pràcticament consolidada la seva edificació, si bé hi resten alguns solars sense construir. Disposa dels serveis d'abastament d'aigua potable, enllumenat públic, recollida selectiva de deixalles i xarxa de clavegueram. El nombre d'habitants censats al barri actualment és de 1.146, si bé cal considerar una població addicional no determinada que correspon als habitatges de 2a residència.

DemocràciaModifica

Eleccions MunicipalsModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Julio Ceballos Domínguez PSC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Julio Ceballos Domínguez PSC 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Cardús Rosselló CiU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Cardús Rosselló CiU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Cardús Rosselló CiU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep Cardús Rosselló CiU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Josep Jordana Grau CiU 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Antonio Rubio Leiva / Ismael Álvarez Serrano Independents / CiU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ismael Álvarez Serrano CiU 11/06/2011 --
2015 - 2019 Ascensión Ratia Checa[a] Entesa per Pallejà 13/06/2015 --
Des de 2019 Ascensión Ratia Checa Entesa per Pallejà 15/06/2019 --

Consulta sobre la independènciaModifica

El 25 d'abril del 2010 el col·lectiu Pallejà Decideix va convocar una consulta sobre la independència de Catalunya a la vila de Pallejà, la qual va obtenir un 13,15% de participació (1171 vots), dels quals el 90,3% (1057 vots) van ser a favor del sí, el 7,5% (88 vots) a favor del no, 2% (24 vots) van votar en blanc i un 0,2% (2 vots) dels vots van ser nuls.[7]

Llocs d'interèsModifica

Arquitectònics:

Natural:[12]

  • L' Espai Natural de les Rovires
  • Les Planes
  • El riu Llobregat

NotesModifica

  1. Primera dona en ocupar el càrrec d'alcaldessa a Pallejà

ReferènciesModifica

  1. «El municipi». [Consulta: 2 desembre 2019].
  2. Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Pallejà (081574)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  3. «Transport públic: la zona 2 ja és zona 1». [Consulta: 2 desembre 2019].
  4. http://www.palleja.cat/files/doc11/bus-urba-palleja.pdf
  5. http://www.palleja.cat/files/doc5/horaris-autobusos-soler.pdf
  6. «Transport públic». [Consulta: 2 desembre 2019].
  7. Web de l'organització "Pallejà Decideix" [1]
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 93. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. Pallejà, Ajuntament de. «L'Església de Santa Eulàlia». [Consulta: 2 desembre 2019].
  10. Pallejà, Ajuntament de. «Les Masies». [Consulta: 2 desembre 2019].
  11. Pallejà, Ajuntament de. «L'Ajuntament». [Consulta: 2 desembre 2019].
  12. «Llocs d'interès natural». [Consulta: 2 desembre 2019].

Enllaços externsModifica