Panàret
Panàret (grec antic: Πανάρετος, llatí: Panaretus) fou un filòsof grec deixeble d'Arcesilau de Pítana, el fundador de la Nova Acadèmia.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof |
| Període | Grècia hel·lenística |
| Activitat | (Floruit: segle III aC ) |
| Professors | Arcesilau de Pitana |
Es destacava per l'excessiva lleugeresa de la seva persona. Va mantenir una bona amistat amb Ptolemeu VII Evergetes cap a l'any 230 aC, que es diu que li pagava uns dotze talents a l'any. En parlen Ateneu de Nàucratis i Claudi Elià. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Panaretus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 110