Pancraç de Roma
Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica) va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
 Talla a la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Pancratius 28 agost 289 (Gregorià) Regió de Frígia |
| Mort | 12 maig 304 (14 anys) Roma |
| Causa de mort | Decapitació |
| Sepultura | Basílica di San Pancrazio (Roma) |
| Període | Imperi Romà |
| màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | antiga |
| Pelegrinatge | San Pancrazio (Roma) |
| Festivitat | 12 de maig |
| Iconografia | com a soldat romà; amb palma de martiri i llibre obert; amb espasa |
| Patró de | per a trobar feina, per a tenir sort |
HagiografiaModifica
Nascut al final de l'any 289, a Sinnada (Frígia), els seus pares, rics, eren d'origen romà: Ciríada, la mare, va morir al part i Cleoni, el pare, quan tenia vuit anys. Se'n feu càrrec del nen son oncle Dionisi, que el portà a Roma, vivint a la vil·la patrícia del Mont Cel·li. Allí van convertir-se al cristianisme i van ser batejats.
Durant la persecució de Dioclecià, Pancraç va ser cridat a oferir sacrificis als déus romans i, en negar-s'hi, va ser jutjat pel mateix emperador que, en veure que el jove no cedia i continuava negant-se a abjurar de la fe cristiana, el condemnà a ésser decapitat.
Executat vora el temple de Janus, a la Via Aurèlia, el seu cos va ser recollit per la matrona Octavil·la, que l'enterrà a les catacumbes. Al lloc del martiri hi ha una inscripció antiga que diu: "Hic decollatus fuit Sanctus Pancratius" (Aquí fou degollat Sant Pancraç).
San Pancraç pel Guercino (1616)
Imatge-reliquiari del s. XVIII (Abadia de Sankt Gallen)
Martiri de St. Pancraç per G.B. Ossona (Milà, Sant'Alessandro)
Interior de la Basílica de St. Pancraç de Roma, amb l'altar i les seves restes
VeneracióModifica
Venerat com a màrtir des de temps antics, la seva festa se celebra el 12 de maig. Entre 1595 i 1969, aquesta festivitat es feia conjuntament amb les dels sants Nereu i Aquil·leu i Domicil·la de Roma.
És un sant invocat per qui necessita diners, treball o un canvi de fortuna. Molts comerços i botigues exhibeixen una imatge del sant, a la qual es col·loca un ram de julivert perquè proporcioni sort. Hi ha una dita popular en aquest sentit:
| « | Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç | » |
.
Sant Pancraç es considera en diverses cultures europees com un dels sants de glaç junt amb sant Mamert i ant Servaci. En aquests dies de maig (o de finals de maig segons el calendari julià) es pot esperar uns dies de més fred.
RelíquiesModifica
Vora el lloc del martiri es va aixecar la basílica de Sant Pancraç, on va venerar-se'n el cos, dipositat per Honori I, en una urna de pòrfir a l'altar major. El 1798, als avalots de la República Romana, el cos va ser profanat.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pancraç de Roma |