Tabernaemontana

gènere de plantes
(S'ha redirigit des de: Pandaca)

Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical. Són arbustos i petits arbres que aconsegueix 1-15 metres d'altura. Les fulles són perennes oposades de 3-25 cm de longitud. Les flors són oloroses, blanques d'1-5 cm de diàmetre.[2]

Infotaula d'ésser viuTabernaemontana Modifica el valor a Wikidata

Tabernaemontana divaricata Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitfol·licle Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaApocynaceae
SubfamíliaRauvolfioideae
GènereTabernaemontana Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
EpònimJacobus Theodorus Tabernaemontanus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Clerkia Neck. (1790), opus utique oppr.
  • Pandaca Noronha ex Thouars (1806).
  • Reichardia Dennst. (1818).
  • Rejoua Gaudich. (1826).
  • Conopharyngia G.Don (1837).
  • Bonafousia A.DC. (1844).
  • Peschiera A.DC. (1844).
  • Anacampta Miers (1878).
  • Anartia Miers (1878).
  • Codonemma Miers (1878).
  • Merizadenia Miers (1878).
  • Phrissocarpus Miers (1878).
  • Taberna Miers (1878).
  • Ochronerium Baill. (1889).
  • Gabunia K.Schum. (1896).
  • Ervatamia (A.DC.) Stapf in D.Oliver & auct. suc. (editors) (1902).
  • Pterotaberna Stapf in D.Oliver & auct. suc. (editors) (1902).
  • Oistanthera Markgr. (1935).
  • Pagiantha Markgr. (1935).
  • Testudipes Markgr. (1935).
  • Stenosolen (Müll.Arg.) Markgr. (1937).
  • Domkeocarpa Markgr. (1941).
  • Quadricasaea Woodson (1941).
  • Hazunta Pichon (1948).
  • Muntafara Pichon (1948).
  • Pandacastrum Pichon (1948).
  • Woytkowskia Woodson (1960).
  • Capuronetta Markgr. (1972).
  • Camerunia (Pichon) Boiteau (1976).
  • Leptopharyngia (Stapf) Boiteau (1976).
  • Protogabunia Boiteau (1976).
  • Sarcopharyngia (Stapf) Boiteau (1976).[1]
ExautorPlum. Modifica el valor a Wikidata
Fruits de Tabernaemontana catharinensis.

Usos modifica

Alguns membres del gènere Tabernaemontana s'usen com a additiu per a algunes versions de la beguda psicodèlica Ayahuasca.[3]

Se utiliza para curar enfermedades psicosomáticas y microbiológicas que afligen la visión, además de su látex servir para estancar heridas por los pueblos tradicionales de América del sur.

Morfologia modifica

Són arbustos o arbres amb làtex blanc i branques bifurcades. Les fulles són oposades, eglandulars. La inflorescència és cimosa-paniculada, amb flors blanques. Els sèpals són petits més o menys iguals. La corol·la hipocrateriforme. Les anteres no estan aglutinades al capdavant de l'estil i ovari és apocàrpic. El fruit és de 2 fol·licles curts, carnosos, dehiscents i exhibint les nombroses llavors amb conspicu aril ataronjat.[4]

Taxonomia modifica

El gènere va ser descrit per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 210–211. 1753.[4] L'espècie tipus és: Tabernaemontana citrifolia.

Espècies seleccionades modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Tabernaemontana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 11 desembre 2009].
  2. Tabernaemontana a PlantList
  3. Ayahuasca Analogues
  4. 4,0 4,1 «Tabernaemontana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 25 novembre 2013].

Bibliografia modifica

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editors) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1995. Fl. China 16: 1-479. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
  4. Gentry, A. H. 2001. Apocynaceae. In: W.D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (editors). Fl. Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 116–132.
  5. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
  6. Morales, J. F. 2005. Estudios en las Apocynaceae neotropicales XIX: La familia Apocynaceae s. str. (Apocynoideae, Rauvolfioideae) de Costa Rica. Darwiniana 43(1–4): 90–191.
  7. Morales, J. F. 2006. Estudios en las Apocynaceae Neotropicales XXVIII: La familia Apocynaceae (Apocynoideae, Rauvolfioideae) de El Salvador, Centroamérica. Darwiniana 44(2): 453–489.
  8. Morales, J. F. 2009. La familia Apocynaceae (Apocynoideae, Rauvolfioideae) en Guatemala. Darwiniana 47(1): 140–184.
  9. Schatz, G. E., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
  10. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.