Obre el menú principal

Antonio Beccadelli

poeta italià
(S'ha redirigit des de: Panormita)

Antonio Beccadelli (Palerm 1394Nàpols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista italià, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnànim.

Infotaula de personaAntonio Beccadelli
Antonio Beccadelli, Panormita.png
Biografia
Naixement 1394
Palerm (Sicília)
Mort 19 gener 1471 (76/77 anys)
Nàpols (Itàlia)
Activitat
Ocupació Poeta, historiador, escriptor i diplomàtic
Professors Gasparinus de Bèrgam i Niccolò Tedeschi
Alumnes Johannes Philippus de Lignamine Tradueix, Giovanni Pontano i Antonio De Ferrariis
Nom de ploma Panormita
Modifica les dades a Wikidata

Nascut a Palerm, era el fill gran del mercader Enrico di Vannino Beccadelli, que havia jugat un rol actiu en la política siciliana, exercent de pretor de Palerm el 1393.

ViatgesModifica

Beccadelli viatjà a nombroses ciutats italianes i va ser alumne de Gasparino da Barizizza a Pàdua. El 1419 es va estar un temps a Florència, i d'allí viatjà a Siena per estudiar jurisprudència. Prosseguí cap a Bolonya, on s'està fins a l'agost del 1427. Retornà a Florència i d'allí a Roma, on hi restà dins el 1428. El 1429 viatjà a Gènova.

A Pavia fou hoste de la familia de Filippo Maria Visconti (1430-1433), on completà els seus estudis i entrà a la cort dels Visconti. Es dedicà a estulis filològics, en especial a Plaute.

Beccadelli i Alfons el MagnànimModifica

El 1434 entrà al servei d'Alfons el Magnànim a Nàpols. Alfons era un gran patrocinador de les arts i en aquella ciutat Beccadelli hi fundà l'acadèmia Porticus Antonianus, posteriorment coneguda com a Pontaniana, en honor de Giovanni Pontano, que va succeir-hi a Beccadelli. Fou Beccadelli qui introduí Pontano, aleshores un jove estudiós, a la cancelleria reial d'Alfons.

Beccadelli, que compartia amb Alfons una gran estima per la cultura, l'acompanyà en les vicissituds del seu regnat. Quan Alfons caigué presoner de Filippo Maria Visconti, Duc de Milà, el 1435, el mateix rei persuadí el seu captor de deixar-lo anar convencent-lo que interessava a Milà no impedir la victòria catalanoaragonesa a Nàpols. Beccadelli, amb les seves antigues relacions amb la cort milanesa, hi jugà el seu paper, en aquestes negociacions.

Després de la mort del rei Alfons, Beccadelli continuà relacionat amb la Corona d'Aragó i serví Ferran I de Nàpols, fill del Magnànim, l'educació del qual havia estat posada per aquest darrer, el seu pare, sota la direcció de Beccadelli.

Beccadelli morí a Nàpols.

HermaphroditusModifica

Beccadelli és famós per la seva obra de contingut sexual Hermaphroditus (1425), una col·lecció de vuitanta-un epigrames en llatí, que evoca l'erotisme desinhibit dels treballs de Catul i Marc Valeri Marcial, així com la Priapea.

Altres obresModifica

Palazzo del PanormitaModifica

El Palazzo del Panormita, a Nàpols, li va pertànyer. Fou construït a la segona meitat del segle XV sota la direcció de l'arquitecte Giovan Filippo de Adinolfo.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Beccadelli

En catalàModifica

En castellàModifica

  • Antonio Beccadelli, El Hermafrodito. Ed. Akal, 2008. Colección: Clásicos latinos medievales y renacentistas, 23. ISBN 978-84-460-2574-0