Papa Esteve I

papa de l'església catòlica

Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.

Plantilla:Infotaula personaEsteve I

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Stephanus I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSegle III
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 257 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdecapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta dels Papes a les Catacumbes de Sant Cal·lixt (Roma); traslladat a San Silvestro in Capite (Roma) en 1596 i, en 1682, a Santo Stefano dei Cavalieri de Pisa 
23è Papa
12 maig 254 – 2 agost 257
← Luci ISixt II → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
sant Esteve I, papa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat2 d'agost
IconografiaCom a papa
Patró deHvar (Croàcia); Orde Militar de Sant Esteve Papa i Màrtir

Descrit per la fontDiccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
The Nuttall Encyclopædia >>>:Stephen I. Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Orígens

modifica

Els catàlegs antics diuen que Esteve era d'origen romà, fill de Joví. El Liber Pontificalis afirma que poc abans del martiri de Luci I, aquest va confiar l'Església al seu ardiaca, és a dir Esteve. Una afirmació que fou considerada certa per Horace Mann a la Catholic Encyclopedia.[1]

Pontificat

modifica

En termes generals, i malgrat els dubtes cronològics, es considera que Esteve I fou consagrat com a bisbe de Roma el 12 de maig del 254, i ocupà el càrrec fins a la seva mort el 2 d'agost del 257.[1]

El bisbe Cebrià de Cartago defensava que si tornaven a l'Església, els heretges havien de ser batejats de nou, tal com ho afirmaren els sínodes celebrats a Cartago els anys 255 i 256. Esteve I adreçà una carta a Cebrià condemnant la pràctica dels segons baptismes; com que Cebrià va mantenir les seves postures, s'arribà a una ruptura entre les comunitats de Roma i Cartago, que no va resoldre's pas fins mort Esteve I.

Se li coneixen dues epístoles que no s'han conservat:

  1. Ad Cyprianum
  2. Ad Episcopos Orientales contra Helenum et Firmilianum

Tradicionalment s'ha considerat màrtir a Esteve i és venerat com a sant. Però aquesta informació és dubtosa. Fou enterrat en la catacumba de Sant Calixt, Les seves restes van ser traslladades a un monestir en el seu honor fundat per Pau I.[1]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica