Papa Innocenci III

Aquest article tracta sobre el papa canònic elegit el 1198. Si cerqueu l'antipapa entre els anys 1179-80, vegeu «Innocenci III».

Innocenci III (Anagni, 1160 - Perusa, 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198. Cal anotar que un antipapa portava també el nom d'Innocenci III.

Infotaula de personaInnocenci III
Innozenz3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Innocentius III Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLotario de' Conti di Segni
22 febrer 1160 Modifica el valor a Wikidata
Gavignano (Laci) (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1216 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Perusa (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBasílica de Sant Joan del Laterà (1891–) Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Papacy SE.svg 176è Papa
15 gener 1198 – 16 juliol 1216
← Celestí IIIHonori III →
Emblem of the Papacy SE.svg Papa
8 gener 1198 (Gregorià) – 16 juny 1216 (Gregorià)
← Celestí IIIHonori III →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
setembre 1190 (Gregorià) – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic, papa i escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPierre de Corbeil Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteCinquena croada Modifica el valor a Wikidata
Orde religióscap valor Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióOttaviano di Paoli Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1191 (Gregorià)Elecció papal de 1191 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsLuciana di Segni (en) Tradueix (nebots valencians) Modifica el valor a Wikidata

C o a Innocenzo III.svg

IMSLP: Category:Pope,_Innocent_III Find a Grave: 6926278 Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Lotario, descendent per part de pare de la poderosa família de Segni i per part de mare de la noblesa romana. Estudia en principi a Roma i després a París, on rep l'ensenyament de Pierre de Corbeil alhora que d'Étienne Langton i Robert de Courson, que ell elevara més tard a la dignitat de cardenal. Efectua llavors un breu passatge per Bolonya, on serà alumne del canonista Uguccio de Pise, que li inspirarà el programa polític de la teocràcia pontifical. El 1186, torna a Roma, on Gregori VIII l'ordena sotsdiaca. A la mort de Celestí III és escollit, a l'edat de 37 anys.

Política i religióModifica

Serà el més poderós dels papes de l'edat mitjana, la supremacia absoluta del papat damunt l'ordre polític i el religiós configurà plenament la seva actuació. Desenvolupa una important administració eclesiàstica i fa progressar la fiscalitat pontifical. Fomenta la conquesta i la cristianització de les regions d'Occident que quedaren en mans dels infidels (Espanya) o dels pagans (Prússia). Estableix la seva autoritat temporal sobre Roma (un senador únic reemplaça els organismes municipals) i augmenta els Estats de l'Església amb el ducat de Spoleto i amb la marca d'Ancona. Distingeix la plena sobirania (auctoritas) que només el papa té, de la potència política (potestas) que els sobirans reben directament de Déu. La primacia romana és d'origen diví, en haver conferit Crist a Sant Pere la plenitud del poder. Totes les Esglésies nacionals són doncs subordinades a la Santa Seu que els controla amb els seus legats. Els Estats i els seus sobirans, se situen sota l'autoritat espiritual del papa. El papa, però, no intervé més que en cas de pecat greu dels prínceps, de necessitat urgent (per resoldre un problema que cap jurisdicció no ha pogut arreglar), i en defensa de l'àmbit eclesiàstic contra les usurpacions dels sobirans.

El papa Innocenci III intenta prohibir qualsevol tràfic amb els sarraïns però hi ha de renunciar sota la pressió de Venècia. Prohibeix tot maltractament contra els jueus de Roma, però proscriu també totes les relacions amistoses amb ells.

Donà suport als ordes mendicants. Convocà el concili del Laterà IV (1215), que significà el triomf dels seus ideals i l'apogeu de la teocràcia papal.

Intervencions i croadesModifica

 
Il·lustració treta d'una edició francesa del De Contemptu mundi

Intervingué en la formació del segon imperi búlgar i en coronà el tsar. Actuà contra Felip II de França pel repudi de la seva muller. L'any 1197, intervé en la successió al tron imperial a la mort d'Enric VI: féu costat a Otó de Brunsvic en contra de Felip de Suàbia i el coronà emperador (1209); l'any següent, però, l'excomunicà i prestà suport al fill d'Enric VI, Frederic Roger (Frederic II d'Alemanya), de qui havia estat tutor. Així, obté la reducció dels poders reials sobre l'Església de Sicília.

A Anglaterra, el 1213, obtingué el vassallatge de Joan sense Terra, després d'haver-lo excomunicat pel conflicte sobre el nomenament de l'arquebisbe de Canterbury.

El 1198, predicà la Quarta Croada afegint la prohibició explícita d'atacar qualsevol estat cristià,[1] però fou desviada contra la seva voluntat pels venecians cap a Zadar.[2] Constantinoble, que després d'un primer intent el 1203,[3] fou presa el 1204 i l'imperi dividit.[4]

Innocenci esclatà d'ira quan s'assabentà que els croats havien saquejat Constantinoble:

« Assumíreu el deure d'alliberar la Terra Santa dels infidels. Teníeu prohibit sota pena d'excomunicació atacar cap de les terres cristianes, llevat que us barressin el pas o es neguessin a ajudar-vos (i fins i tot en aquest cas no havíeu de fer res que fos contrari als desitjos del meu legat). No teníeu cap dret o pretensió sobre les terres de Grècia. Havíeu fet els vots més solemnes a Nostre Senyor i, tanmateix, els heu ignorat completament. No brandàreu l'espasa contra els infidels, sinó contra cristians. No prenguéreu Jerusalem, sinó Constantinoble. No perseguíeu recompenses divines, sinó terrenals. I, a sobre de tot això, res no ha estat sagrat per a vosaltres, ni per la seva edat ni pel seu sexe. Us heu lliurat a la depravació, l'adulteri i la prostitució davant de tot el món. No només heu violat dones casades i vídues, sinó fins i tot dones i verges que havien dedicat la seva vida a Crist. No només heu saquejat els tresors de l'Emperador i de ciutadans tant rics com pobres, sinó que també heu pillat els mateixos santuaris de l'Església de Déu. Heu irromput en llocs sagrats, heu robat els objectes sagrats dels altars —incloent-hi els crucifixos— i heu rapinyat incomptables imatges i relíquies dels Sants. No és d'estranyar que l'Església Grega, per molt abatuda que estigui, rebutgi tota mena d'obediència a la Seu Apostòlica. No és d'estranyar que no vegi en els llatins més que traïdoria i l'obra del Diable i que els consideri tots brètols. »
[5]

L'any 1203, va enviar dos legats, dos germans cistercencs de l'abadia narbonesa de Fontfreda: Raül de Fontfreda i Pere de Castellnou, al comte de Tolosa Ramon VI per tal de convidar-lo a portar una croada a les seves terres.

Assassinat Pere de Castellnou, i a instàncies del rei de França, excomunicà Ramon VI de Tolosa (1208) i ordenà que es prediqués la croada albigesa per combatre el catarisme, la qual va degenerar en una expedició de càstig contra tot el Llenguadoc. Però topà amb Pere I de Catalunya-Aragó, que havia intentat de fer cessar la croada per emparar els principals senyors occitans. S'enfronten el 1213 a la batalla de Muret on Pere I perd la vida.[6]

El 1215 ordena la Cinquena Croada cap a Egipte.

Morí 16 de juny de 1216. En principi fou inhumat a la Catedral de Perusa. El 1891 les seves restes, barrejades amb les d'Urbà IV i Martí IV, foren transferides a la Basílica de Sant Joan del Laterà.

ReferènciesModifica

  1. Falk, Avner. Franks and Saracens: Reality and Fantasy in the Crusades (en anglès). Karnac Books, 2010, p. 158. ISBN 1855757338. 
  2. Sethre, Janet. The souls of Venice (en anglès). McFarland, 2003, p.54–55. ISBN 0-7864-1573-8. 
  3. Phillips, Jonathan «The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople» (en anglès). History Today, vol.54, n.5, 2004.
  4. Vasilʹev, Aleksandr A. History of the Byzantine Empire: 324-1453 (en anglès). University of Wisconsin Press, 1952, p. 460. ISBN 0299809269. 
  5. Bradford, E. The Great Betrayal: The Great Siege of Constantinople (en anglès). Open Road Media, 2014. ISBN 9781497625686. 
  6. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Innocenci III



Precedit per:
Celestí III
Papa
1198 - 1216
Succeït per:
Honori III