Papa Innocenci III
Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.
 | |
| Nom original | (la) Innocentius III |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Lotario de' Conti di Segni vers 1160 Anagni, Estats Pontificis |
| Mort | 16 de juny de 1216 Perusa, Estats Pontificis |
| Lloc d'enterrament | Basílica de Sant Joan del Laterà (1891–) |
 Papa de l'Església Catòlica | |
| 8 de gener de 1198 – 16 de juny de 1216 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de París Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot catòlic |
| Professors | Pierre de Corbeil |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Cinquena croada |
| Orde religiós | sense valor |
| Consagració | Ottaviano di Paoli |
| Participà en | |
| 1191 (Gregorià) | Elecció papal de 1191 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | Luciana di Segni (en)  (nebots valencians) |
 | |
  | |
 | |
Cal anotar que un antipapa portava també el nom d'Innocenci III.
Giovanni Lotario, descendent per part de pare de la poderosa família de Segni i per part de mare de la noblesa romana. Estudia en principi a Roma i després a París, on rep l'ensenyament de Pierre de Corbeil alhora que d'Étienne Langton i Robert de Courson, que ell elevara més tard a la dignitat de cardenal. Efectua llavors un breu passatge per Bolonya, on serà alumne del canoniste Uguccio de Pise, que li inspirarà el programa polític de la teocràcia pontifical. El 1186, torna a Roma, on Gregori VIII l'ordena sotsdiaca. A la mort de Celestí III, és escollit, a l'edat de 37 anys.
Política i religióModifica
Serà el més poderós dels papes de l'edat mitjana, la supremacia absoluta del papat damunt l'ordre polític i el religiós configurà plenament la seva actuació. Desenvolupa una important administració eclesiàstica i fa progressar la fiscalitat pontifical. Fomenta la conquesta i la cristianització de les regions d'Occident que quedaren en mans dels Infidels (Espanya) o dels pagans (Prússia). Estableix la seva autoritat temporal sobre Roma (un senador únic reemplaça els organismes municipals) i augmenta els Estats de l'Església amb el ducat de Spoleto i amb la marca d'Ancona.
Distingeix la plena sobirania (auctoritas) que només el papa té, de la potència política (potestas) que els sobirans reben directament de Déu. La primacia romana és d'origen diví, en haver conferit Crist a Sant Pere la plenitud del poder. Totes les Esglésies nacionals són doncs subordinades a la Santa Seu que els controla amb els seus legats. Els Estats i els seus sobirans, se situen sota l'autoritat espiritual del papa. El papa, però, no intervé més que en cas de pecat greu dels prínceps, de necessitat urgent (per resoldre un problema que cap jurisdicció no ha pogut arreglar), i en defensa de l'àmbit eclesiàstic contra les usurpacions dels sobirans.
El papa Innocenci III intenta prohibir qualsevol tràfic amb els sarraïns però hi ha de renunciar sota la pressió de Venècia. Prohibeix tot mal tractament contra els jueus de Roma, però proscriu també totes les relacions amistoses amb ells.
Donà suport als ordes mendicants. Convocà el concili del Laterà IV (1215), que significà el triomf dels seus ideals i l'apogeu de la teocràcia papal.
Intervencions i croadesModifica
Intervingué en la formació del segon imperi búlgar i en coronà el tsar. Actuà contra Felip II de França pel repudi de la seva muller. L'any 1197, intervé en la successió al tron imperial a la mort d'Enric VI: féu costat a Otó de Brunsvic en contra de Felip de Suàbia i el coronà emperador (1209); l'any següent, però, l'excomunicà i prestà suport al fill d'Enric VI, Frederic Roger (Frederic II d'Alemanya), de qui havia estat tutor. Així, obté la reducció dels poders reials sobre l'Església de Sicília.
A Anglaterra, el 1213, obtingué el vassallatge de Joan sense Terra, després d'haver-lo excomunicat pel conflicte sobre el nomenament de l'arquebisbe de Canterbury.
El 1198, predicà la Quarta Croada afegint la prohibició explícita d'atacar qualsevol estat cristià,[1] però fou desviada contra la seva voluntat pels venecians cap a Zadar[2] Constantinoble, que després d'un primer intent el 1203,[3] fou presa el 1204 i l'imperi dividit.[4] Innocenci, tanmateix, aprofità aquests fets per a intentar una submissió de l'Església grega i instaurà un patriarca llatí a la capital bizantina.
L'any 1203, va enviar dos legats, dos germans cistercencs de l'abadia narbonesa de Fontfreda: Raül de Fontfreda i Pere de Castellnou, al comte de Tolosa Ramon VI per tal de convidar-lo a portar una croada a les seves terres.
Assassinat Pere de Castellnou, i a instàncies del rei de França, excomunicà Ramon VI de Tolosa (1208) i ordenà que es prediqués la croada albigesa per combatre el catarisme, la qual va degenerar en una expedició de càstig contra tot el Llenguadoc. Però topà amb Pere I de Catalunya-Aragó, que havia intentat de fer cessar la croada per emparar els principals senyors occitans. S'enfronten el 1213 a la batalla de Muret on Pere I perd la vida.[5]
El 1215 ordena la Cinquena Croada cap a Egipte.
Morí 16 de juny de 1216. En principi fou inhumat a la Catedral Sant Llorenç de Perusa. El 1891 les seves restes, barrejades amb les d'Urbà IV i Martí IV, foren transferides a la Basílica de Sant Joan del Laterà.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Innocenci III |
- ↑ Falk, Avner. Franks and Saracens: Reality and Fantasy in the Crusades (en anglès). Karnac Books, 2010, p. 158. ISBN 1855757338.
- ↑ Sethre, Janet. The souls of Venice (en anglès). McFarland, 2003, p.54–55. ISBN 0-7864-1573-8.
- ↑ Phillips, Jonathan «The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople» (en anglès). History Today, vol.54, n.5, 2004.
- ↑ Vasilʹev, Aleksandr A. History of the Byzantine Empire: 324-1453 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1952, p. 460. ISBN 0299809269.
- ↑ Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
| Precedit per: Celestí III |
Papa 1198 - 1216 |
Succeït per: Honori III |