Papa Innocenci IX

papa de l'església catòlica

Inocenci IX (Bolonya, 20 de juliol de 1519 - † Roma, 30 de desembre de 1591) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1591.

Plantilla:Infotaula personaPapa Innocenci IX

(segle XVII, catedral de Fidenza) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Innocentius PP. IX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Giovanni Antonio Facchinetti Modifica el valor a Wikidata
20 juliol 1519 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1591 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGrutes vaticanes Modifica el valor a Wikidata
230è Papa
29 octubre 1591 – 30 desembre 1591
← Gregori XIVCliment VIII →
Bisbe diocesà
26 gener 1560 – 23 setembre 1575
← Giacomo SavelliFerdinando Spinelli →
Ambaixador
Arquebisbe
Patriarca llatí de Jerusalem
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1544 (Gregorià)–), diplomàtic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
27 octubre 1591conclave de 1591
8 octubre 1590conclave de 1590 (tardor)
7 setembre 1590conclave de 1590 (setembre)
21 abril 1585conclave de 1585 Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
PareNN Facchinetti Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7713586 Modifica els identificadors a Wikidata

Carrera diplomàtica i eclesiàstica

modifica

El seu nom era Gian Antonio Facchinetti de Nuce, i va néixer a Bolonya en el si d'una modesta família de treballadors de Cravegna, a la diòcesi de Novara, situada al nord d'Itàlia. Va estudiar jurisprudència graduant-se el 1544 a la Universitat de Bolonya, i passant a convertir-se en secretari del cardenal Niccolò Ardinghelli per a després entrar al servei del cardenal Alexandre Farnese que era nebot del papa Pau III, germà del Duc de Parma i, per aquest motiu, un dels personatges més influents de la seva època.

El cardenal Farnese, que era arquebisbe d'Avinyó, va enviar a Fachinetti a l'antiga seu papal com el seu representant eclesiàstic per a després, entre 1556 i 1558 encomanar-li la gestió dels seus assumptes particulars a Parma i va ser nomenat governador.

El 1560 és ja bisbe de Nicastro, a Calàbria, i amb aquest càrrec va participar el 1562 en el Concili de Trento. El 1566 va actuar com a nunci del papa Pius V a Venècia aconseguint segellar l'aliança entre Espanya i Venècia contra els turcs que va conduir, el 1571, a la victòria en la batalla de Lepant.

El 1572, després de renunciar a la seva seu episcopal, va ser nomenat cardenal prevere del Patriarcat Llatí de Jerusalem i en ser elegit papa Gregori XIV, que sofria atacs de malària, es va fer càrrec de l'administració papal.

Abans de morir Gregori XIV les dues faccions en les quals estava dividit el Col·legi Cardenalici van iniciar accions per designar el successor del malalt pontífex.

Felip II va influir decisivament sobre els cardenals espanyols per a, igual com havia ocorregut en l'anterior elecció que havia reeixit en l'elecció de Gregori XIV, aconseguir que el nou pontífex li fos favorable.

El ràpid conclave va concloure amb la designació de Fachinetti qui, conscient del suport espanyol en la seva elecció, durant els seus dos mesos de pontificat va donar suport a la causa de Felip II i de la lliga catòlica contra Enric IV de França en les guerres de religió.

La brevetat del seu pontificat, amb prou feines dos mesos, no va permetre que el mateix destaqués per cap fet de rellevància.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Pia civitas inbell, "la vila pietosa en guerra", cita que fa referència al seu naixement a Bolonya durant les batalles pel control dels Estats Pontificis.