Papa Martí I

El Papa Martí I (Sant Martí I) (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.[1]

Infotaula de personaPapa Martí I
Pope Martin I Illustration.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 598 Modifica el valor a Wikidata
Pian di San Martino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 655 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Quersonès Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Martino ai Monti (Roma) 
Emblem of the Papacy SE.svg  Papa de l'Església Catòlica
juny/juliol de 649 – 655
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sacerdot catòlic, clergue, diplomàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
sant Martí I, Papa i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat13 d'abril
IconografiaCom a papa

BiografiaModifica

Va actuar com a ambaixador del papa Teodor I a Constantinoble i va ser elegit per succeir-lo com a papa. Fou l'únic papa durant la dominació romana oriental sobre el papat l'elecció del qual no va ser aprovada per un mandat imperial de Constantinoble.

Va convocar un concili al Laterà que va reunir més de cent bisbes. En aquest concili es va condemnar el monotelisme que l'emperador romà d'Orient Constant II[2] volia imposar com a solució de compromís entre l'ortodòxia cristiana i el monofisisme.[3]També es van confirmar les condemnes a l'Ecthesis, decretada per l'emperador Heracli, al Tipos de Constant; i es van excomunicar els patriarques de Constantinoble Sergi I, Pirros I i Pau II.[4]

L'emperador Constant II va reaccionar enviant una expedició a la ciutat de Roma per capturar el Papa. Martí va ser dut a Constantinoble, jutjat i condemnat a mort, pena que se li va commutar per l'exili.[5]

Morí exiliat a la ciutat del Quersonès, abandonat pel clergat de Roma. Va ser enterrat a Constantinoble i més tard les seves despulles van ser traslladades a l'església de San Martino in Monti, a Roma

LlegatModifica

Una selecció de documents que registraven el judici i l'exili del papa Martí I van ser traduïts al llatí a Roma al segle IX per Anastasi el Bibliotecari.[6]

Des de la revisió del calendari romà general de 1969, el memorial de Sant Martí I, que versions anteriors del calendari es col·loquen el 12 de novembre, és el 13 d'abril, celebrat com a aniversari formal de la seva mort.[7][8] A les esglésies de ritu bizantí, la seva festa és el 14 d'abril (27 d'abril nou estil).[9]

Tant l'església catòlica com l'ortodoxa el van considerar un màrtir i va ser canonitzat.

ReferènciesModifica

  1. Mershman, F. «Pope Saint Martin I». The Catholic Encyclopedia, 1910. [Consulta: 30 gener 2022].
  2. «Constant II». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-04-1987. [Consulta: 30 gener 2022].
  3. Norwich, John Julius. Byzantium: The Early Centuries (en anglès). Knopf, 1989, p. 317-318. ISBN 978-0-394-53778-8. 
  4. Louth, Andrew «Pope Martin I and Maximos the Confessor in Their Struggle for Orthodoxy Against the Empire». Ökumenisches Forum, pàg. 19-27.
  5. Siecienski, A. Edward. The Filioque: History of a Doctrinal Controversy (en anglès). OUP USA, 2010-06-03, p. 74. ISBN 978-0-19-537204-5. 
  6. West, Charles «“And how, if you are a Christian, can you hate the emperor?” Reading a Seventh-Century Scandal in Carolingian Francia» (en anglès). Criticising the Ruler in pre-modern societies - possibilities, chances and methods.
  7. Martyrologium Romanum: editio typica 2001 (en italià). CLV-Edizioni liturgiche, 2002, p. 220. 
  8. Calendarium Romanum (1969). Libreria Editrice Vaticana, 1969, p. 90. 
  9. Sanidopoulos, John. «Saint Martin the Confessor, Pope of Rome (+ 655)». [Consulta: 30 gener 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Martí I