Silvestre II

papa de l'església catòlica
(S'ha redirigit des de: Papa Silvestre II)

Silvestre II (occità: Gerbert d'Orlhac) (valor desconegut, 945 ↔ 950 - Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, 12 de maig de 1003) fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità. Com a filòsof i matemàtic va ser un dels actors principals de la renaixença occidental de l'edat mitjana.[1]

Infotaula de personaSilvestre II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(oc) Gerbert d'Orlhac Modifica el valor a Wikidata
945 ↔ 950 Modifica el valor a Wikidata
Sant Simó (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1003 Modifica el valor a Wikidata
Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Sant Joan del Laterà Modifica el valor a Wikidata
139è Papa
7 abril 999 – 12 maig 1003 (Gregorià)
← Gregori VJoan XVII →
Arquebisbe de Ravenna
998 – 999
← Joan XArnold de Sassoni →
Arquebisbe de Reims
991 – 998
← Adalberó de ReimsRenauld Ier du Bellay →
Arquebisbe de Reims
991 – 995
← Arnoul de FranceArnoul de France →
Canceller de França
991 – 995
← Renaud de VendômeRoger de Beauvais →
Abat abadia de Bobbio
982 – 984 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma (999–1003)
Ravenna (998–999)
Sacre Imperi Romanogermànic (997–998)
Bobbio (982–984)
Reims (972–996) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, teòleg, astròleg, scholaster (en) Tradueix, filòsof, polític, sacerdot catòlic, matemàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAtó de Vic Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAdalberó de Laon, Richer de Reims, Bernelinus (en) Tradueix, Robert II de França, Guido d'Arezzo i Otó III Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 964577

Biografia modifica

El 963 va ingressar al monestir de Sant Guerau d'Orlhac on va estudiar gramàtica, retòrica i lògica, les tres disciplines del Trivi, fins a l'any 967, en què va viatjar a la cort del comte de Barcelona, Borrell II, per tal de rebre una adequada formació científica sota el mestratge del bisbe Ató de Vic,[2] prestigiós expert en matemàtiques, astronomia i música.[3] Hi va romandre tres anys al Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). Es creu que en aquest període va viatjar també a Còrdova i a Sevilla. Aquesta estada a la península Ibèrica li va permetre entrar en contacte amb la ciència àrab i iniciar-se en l'estudi de les matemàtiques i de l'astronomia, i introduint en l'Europa cristiana el sistema decimal i el nombre zero.[4]

El 969 va viatjar a Roma acompanyant, en una peregrinació, el comte Borrell II. Això li va permetre conèixer el Papa d'aquella època, Joan XIII, i l'emperador Otó I, que el va nomenar tutor del seu fill, el futur Otó II.

Uns anys després, l'arquebisbe de Reims, Adalberon, el va cridar al seu col·legi episcopal, on va donar classes de diverses matèries, religioses i profanes. Destacava especialment per l'erudició en el camp científic, en concret, en el coneixement del quadrivi, conjunt de disciplines que incloïa l'aritmètica, la geometria, l'astronomia i la música. En aquesta època, va inventar i construir tot tipus d'objectes destinats a l'aprenentatge i a la investigació (per exemple àbacs, un globus terrestre, un orgue i rellotges), per la qual cosa va despertar sospites de bruixeria.

El 983, l'emperador Otó II el nomena abat del monestir benedictí de Bobbio, càrrec que va ocupar poc temps car no va trigar a tornar a Reims per fer-hi de conseller de l'arquebisbe Adalberon. En aquesta posició va afavorir el nomenament d'Hug Capet com a rei de França.

El 988 va morir Adalberon. Per succeir-lo a l'arquebisbat, Hug Capet nomena Arnulf. El nou arquebisbe de Reims traeix Hug i s'alia amb Carles, que havia aspirat al tron francès. Hug va reaccionar convocant, el 991, un concili a Saint-Basles-les-Reims per destituir Arnulf i nomenar Gerbert nou arquebisbe de Reims. Aquest nomenat va dur un enfrontament amb Roma, que negava que el rei francès pogués triar els arquebisbes. Diferents concilis convocats pel Papa Joan XV (a Chelles, Aquisgrà i Roma) van confirmar Gerbert en el càrrec. Tanmateix, en un concili de l'any 996, el Papa va aconseguir tornar el càrrec a Arnulf.

Gerbert va renunciar a la seva dignitat com a arquebisbe i es va refugiar a la cort de l'emperador Otó III. La va abandonar el 998 en ser designat arquebisbe de Ravenna.

Papat modifica

Va ser designat Papa el 2 d'abril del 999 (Gregori V havia mort al febrer). Va triar el nom de Silvestre II en homenatge a Silvestre I, Papa en temps de l'emperador Constantí, qui va adoptar el cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà.[5]

L'any 1001, fruit d'una revolta popular, es va haver d'exiliar a Ravenna. Tanmateix, la noblesa romana li permetria tornar a la ciutat, on va morir dos anys després.

Al seu epitafi es pot llegir Tempus uterque comit clara virtute sophiae gaudet et omne seclum, frangitur omne reum (L'un i l'altre il·lustren el seu temps gràcies a la clara virtut de la saviesa, i tot el segle se n'alegra, i tot mal és trencat)[6]

Referències modifica

  1. monachus Malmesburiensis Guilielmus. Gesta regum Anglorum atque historia novella. Recensuit Thomas Duffus Hardy. Sumptibus Societatis, 1840, p. 276–. 
  2. Pekonen, Osmo «Gerberto de Aurillac: Matemático y Papa» (en castellà). La Gaceta de la Real Sociedad Matemática Esapñola, Vol. 4, Num. 2, 2001, p. 399-410 [Consulta: 10 setembre 2014].
  3. Aubanell Pou, Anton «200 ANYS DEL SISTEMA MÈTRIC DECIMAL I ALTRES AVENTURES MATEMÀTIQUES». , p.2 [Consulta: 10 desembre 2011].
  4. Glick, Thomas F.; Livesey, Steven J.; Wallis, Faith. Medieval Science, Technology, and Medicine (en anglès). Routledge, 2005, p.47. ISBN 0415969301. 
  5. Arbonés, Jordi «El Papa de l'Any Mil». Sàpiens [Barcelona], núm. 99, gener 2011, p. 54-57. ISSN: 1695-2014.
  6. Gómez Ruiz, Carles Ignasi «Gerbert d'Orlhac i la Cultura científica a l'any 1000». Notícies de la Societat Catalana de Matemàtiques, Num. 12, 1999, p. 7-10.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvestre II

Vegeu també modifica