Papies (lexicògraf)
Papies (o Papias) (fl. 1040s–1060s) fou un lexicògraf llatí d'Itàlia. Tot i que sovint hom s'hi refereix com a Papias el Llombard, poc és sabut de la seva vida, incloent si de fet provenia de Llombardia. L'obra The Oxford History of English Lexicography el considera el primer lexicògraf modern[1] pel seu diccionari monolingüe (llatí-llatí), Elementarium Doctrinae Rudimentum, escrit durant un període de deu anys en la dècada de 1040.[2] El Elementarium ha estat anomenat "el primer diccionari plenament reconeixible"[3] i és una fita en el desenvolupament de diccionaris en tant que obres diferenciades de meres col·leccions de glosses. Papies arranja les entrades alfabèticament basant-se en les primeres tres lletres de la paraula, i és el primer lexicògraf que anomenar els autors o textos que utilitza com a fonts.[4] Tot i que la majoria d'entrades no són etimològiques, Papies va posar els fonaments per a la lexicografia derivacional, que va quedar fermament establerta només un segle més tard.[5]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | segle XI |
| Activitat | |
| Ocupació | lexicògraf, lingüista |
| Activitat | (Floruit: dècada del 1040–dècada del 1060 ) |
Papies sembla que era un clergue amb interessos teològics, residint possiblement a Pavia.[6] El nom "Papias" significa "la guia," i pot ser un pseudònim o nom de ploma.[7] Bruno de Würzburg va veure un esborrany primerenc de l'Elementarium abans de morir el 1045, però és referència inequívoca en la crònica de Albericus Trium Fontium la que estableix que estava publicat el 1053.[8]
Elementarium doctrinae modifica
Papies estableix els seus principis en un frefaci al seu diccionari i contribueix amb noves característiques a la lexicografia. Marca la longitud de vocal en l'entrada de cada paraula quan aquesta és ambigua, i anota el gènere i declinació o conjugació, reconeixent que el lema pot ser insuficient per a un ús gramatical.[4] Tanmateix, distingeix entre formes llatines clàssiques i formes llatines vulgars. Tot i que presta poca atenció a l'etimologia, proporciona definicions de termes legals, i facilita fragments de glossaris anteriors com el Liber glossarum i de llibres de text d'arts liberals i de lògica.[9] De major interès general son els nombrosos exemples i informació discursiva que Papies proporciona sovint per cada paraula, pel que probablement hauria de ser considerat un enciclopedista tant com un lexicògraf.[10]
Papies tradueix paraules i citacions gregies al llatí, incloent cinc línies d'Hesíode que trasllada en hexàmetres llatins. Això, tanmateix, pot ser una interpolació per un editor de l'edició de Venècia del 1485.[11] Tot i que els seus esforços per manejar-se en llengua grega són significatius, els seus exemples són "sovint mal entesos i mal interpretats."[12]
L'Elementarium va anticipar alguns principis de la lexicografia derivacional (disciplina derivationis), és a dir, un mètode que genera vocabulari a través de d'analogies verbals. L'objectiu no és només aprendre la paraula principal en l'entrada, sinó ser capaç de derivar-ne altres formes. El mètode havia estat il·lustrat anteriorment per Priscià en el seu Partitiones duodecim versuum Aeneidos principalium.[13]
Fonts i influències modifica
Entre les fonts usades per Papies a més de Priscià hi ha Isidor de Sevilla, Boeci, el Physiologus, Remigis d'Auxerre, el glossari de Pseudo-Philoxenus,[14] i comentaris carolingis sobre Martianus Capella i autors clàssics com Terenci.[15] L'obra de Papies fou àmpliament utilitzada durant tota l'Edats mitjana i al segle xvi, i fou una font per Hugutio de Pisa, Johannes Balbus, i Johannes Reuchlin.[16] Fou tan popular que en sobreviuen més de cent manuscrits, i el nom del seu autor esdevingué un sinònim de vocabularium.[12] Erasme, tanmateix, menyspreà Papias i escriptors similars per la manca de rigor intel·lectual en la seva pedagogia.[17]
Manuscrits i edicions modifica
L'estudi principal de la tradició de manuscrit és B. Zonta,, "I codici GLPV dell' Elementarium Papiae: un primo sondaggio nella tradizione manoscritta ed alcune osservazioni relative," Studi Classici e orientali 9 (1960) 76–99. L'extremadament rara primera edició de l'Elementarium fou publicada el 1476 a Milà. Le més conegudes edicions de Venècia van ser impreses els anys 1485, 1491 i 1496. A Papies se li atribueix també abonat una Ars grammatica que consta en 41 manuscrits.[12]
Referències modifica
- ↑ Hans Sauer, "Glosses, Glossaries, and Dictionaries in the Medieval Era," in The Oxford History of English Lexicography (Oxford: Clarendon Press,2009), vol.1, p. 30 online. Altres consideren Nathaniel Bailey o Samuel Johnson el primer lexicògraf modern.
- ↑ El títol, menys sovint, és el de Elementarium Doctrinae erudimentum.
- ↑ Richard Sharpe, "Vocabulary, Word Formation, and Lexicography," in Medieval Latin: An Introduction and Bibliographical Guide (Catholic University of America Press, 1996), p. 96 online.
- ↑ 4,0 4,1 Sharpe, "Vocabulary, Word Formation, and Lexicography," p. 96.
- ↑ Tony Hunt, Teaching and Learning Latin in Thirteenth-Century England (Boydell & Brewer, 1991), pp. 371–372; Jane Chance, Medieval Mythography: From Roman North Africa to the School of Chartres, A.D. 433–1177 (University of Florida Press, 1994), p. 61 online.
- ↑ Hunt, Teaching and Learning, p. 371.
- ↑ Henry Ansgar Kelly, Ideas and Forms of Tragedy from Aristotle to the Middle Ages (Cambridge University Press, 1993), p. 64.
- ↑ Hunt, Teaching and Learning, pp. 371–372, citant Albericus Trium Fontium, Chronica (ca. 1235).
- ↑ John Edwin Sandys, A History of Classical Scholarship (Cambridge University Press, 1906, 2nd ed.), p. 521.
- ↑ Hunt, Teaching and Learning, pp. 371–372, citing Albericus Trium Fontium, Chronica (ca. 1235).
- ↑ Sandys, A History of Classical Scholarship, p. 521.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Hunt, Teaching and Learning, p. 372.
- ↑ Suzanne Reynolds, Medieval Reading: Grammar, Rhetoric, and the Classical Text (Cambridge University Press, 1996), p. 79.
- ↑ Hunt, Teaching and Learning, p. 295.
- ↑ Chance, Medieval Mythography, p. 59.
- ↑ Sandys, History of Classical Scholarship, p. 521; Sauer, Oxford History of English Lexicography, p. 30.
- ↑ James D. Tracy, Erasmus: The Growth of a Mind (Geneva, 1972), pp. 23–24.
Enllaços externs modifica
- Elementarium Doctrinae Rudimentum, exemplars escanejats de les edicions de Venècia de 1485, 1491 i 1496 a la pàgina web de la Bayerische Staatsbibliothek.