Papilio hospiton

espècie d'insecte

Papilio hospiton és una espècie de papallona de la família Papilionidae i una de les més grosses d'Europa.[1]

Infotaula d'ésser viuPapilio hospiton Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Estat de conservació
Risc mínim
UICN15993 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaPapilionidae
TribuPapilionini
GènerePapilio
EspèciePapilio hospiton Modifica el valor a Wikidata
Carlo Giuseppe Gené, 1839

Descripció modifica

  • Fa una envergadura alar de 6-7 cm.
  • El cos és de color groc amb la part superior negra.
  • Les ales anteriors són de color negre amb algunes petites taques grogues al marge. Té un reguitzell de grans taques grogues al centre de l'ala. A la zona fosca a prop del cos hi ha escampades escates grogues. La part inferior és igual que la superior, amb l'única diferència que les taques grogues són més amples.
  • Les ales posteriors són de color groc i tenen com una mena de cua curta de color negre. La vora és una mica rugosa. Hi ha una gran àrea fosca amb algunes taques blaves. A la part posterior hi ha un ull vermell i una sèrie de petits punts grocs. A més, també hi ha una petita zona fosca al voltant del cos. La part inferior és de color groc amb vetes negres. No hi ha cap zona fosca, però la que hi ha a la part superior es transparenta a través de l'ala. Les taques blaves i grogues, i els ulls vermells també hi són.
  • No presenta dimorfisme sexual.[2]

Reproducció modifica

L'ou és esfèric, de color groc llimona en el moment de la posta, tot i que esdevindrà tacat de color taronja marronós més tard.[3]

Alimentació modifica

Les erugues mengen canyaferla (Ferula communis), Ruta corsica i Peucedanum paniculatum, i els adults es nodreixen del nèctar de les flors de diferents plantes (Knautia, Scabiosa, Carduus, etc.).[4][2][3]

Hàbitat modifica

Viu entre 400 i 1.500 m d'altitud.[5]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a Europa: Còrsega i Sardenya.[5]

Costums modifica

El seu període de vol és del maig al juliol.[2]

Estat de conservació modifica

Les seues principals amenaces són la destrucció de l'hàbitat, els incendis, la captura amb finalitats comercials i la desaparició de les plantes de què es nodreix.[5]

Referències modifica

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 en.butterflycorner.net (anglès)
  3. 3,0 3,1 Natura2000[Enllaç no actiu] (francès)
  4. Moths and Butterflies of Europe and North Africa (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 van Swaay, C; Wynhoff, I; Wiemers, M; Katbeh-Bader, A; Power, A; Benyamini, D; Tzirkalli, E; Balletto, E; Monteiro, E; Karaçetin, E; Franeta, F; Pe'er, G; Welch, H; Thompson, K; Pamperis, L; Dapporto, L; Šašić, M; López Munguira, M; Micevski, N; Dupont, P; Garcia-Pereira, P; Moulai, R; Caruana, R; Verovnik, R; Bonelli, S.; Beshkov, S. (2015). "Papilio hospiton." 2015 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2015. [Consulta: 16 abril 2023]

Bibliografia modifica

  • Aubert, J.; Descimon, H.; Michel, F., 1996. Population biology and conservation of the Corsican swallowtail butterfly Papilio hospiton Gene. Biological Conservation 78(3): 247-255.
  • Aubert, J., Barascud, B., Descimon, H. i Michel, F., 1997. Ecology and genetics of interspecific hybridation in the swallowtails, Papilio hospiton (Géné) i Papilio machaon (L.) in Corsica (Lepidoptera: Papilionidae). Biological Journal of Linnean Society, 60: 467-492.
  • Coulondre, A., 1987. Observations sur quelques espèces diurnes et nocturnes de Corse (Lepidoptera). Alexanor, 15: 37-40.
  • Descimon, H., 1992. Le choix des plantes nourricières chez quelques lépidoptères provençaux et méditerranéens. Ecologia mediterranea, 17: 51-61.
  • Fausser, J., 1988. Informations complémentaires sur Papilio hospiton en Haute-Corse (Lepidoptera: Papilionidae). Alexanor, 15 (7): 447-448.
  • Gamisans, J., 1991. La végétation de la Corse. A: Jeanmonod D. i Burdet, H. M. (eds.). Compléments au prodrome de la flore corse. Conservatoire et jardin botaniques, Ginebra, Suïssa.
  • Guilbot, R., 1994. Les insectes. p.: 123-149. A: Maurin, H. (dir.), 1994.- Inventaire de la faune menacée de France. Le livre rouge. Nathan, París, 176 p.
  • Helsdingen, P.J. van; Willemse, L.; Speight, M.C.D., (1998): Background information on invertebrates of the Habitats Directive and the Bern Convention. Part I - Crustacea, Coleoptera and Lepidoptera. Nature and Environment Núm. 79 - Council of Europe Publishing, Estrasburg.
  • Marini, M., 1997.- Papilio hospiton Génè, 1839. p.: 189-193. A: Van Helsdingen, P. J., Willemse, L. i Speight M. C. D. (eds), Background information on invertebrates of the Habitats Directive and the Bern Convention. Part I - Crustacea, Coleoptera and Lepidoptera. Coll. Nature et Environnement, núm. 79, Consell d'Europa, Estrasburg, 217 p.
  • Strobino, R., 1970.- Observations concernant Papilio hospiton (Géné) en Corse et ses hybrides naturels avec Papilio machaon. Entomops, 3 (19): 103-112.

Enllaços externs modifica