Papirs Bodmer
Els papirs Bodmer són un grup de vint-i-dos papirs descoberts a Egipte l'any 1952. Porten el nom de Martin Bodmer, qui els adquirí. Els papirs contenen segments de l'Antic i Nou Testament, la literatura cristiana primitiva, Homer i Menandre d'Atenes. El Papir 66 fou datat pels volts de l'any 200. Els papirs es guarden a la Biblioteca Bodmeriana, a Cologny, Suïssa, als afores de Ginebra. L'any 2007, el Vaticà va adquirir dos dels papirs, P74 i P75, que es conserven actualment a la Biblioteca Vaticana.
Història modifica
Els papirs Bodmer van ser trobats l'any 1952 a Pabau, prop Dishna, Egipte, l'antiga seu de l'orde dels monjos de Pacomi de Tabenna, el lloc del descobriment no és lluny de Nag Hammadi, a on s'havien trobat uns anys abans els manuscrits de Nag Hammadi. Els manuscrits foren reunits en secret per un xipriota anomenat Phokio Tano del Caire; després viatjaren de contraban a Suïssa,[1] on van ser comprats per Martin Bodmer (1899-1971). La sèrie papir Bodmer es començà a publicar l'any 1954, donant les transcripcions dels textos al francès. Els papirs Bodmer es conserven a la Biblioteca Bodmeriana, a Cologny, als afores de Ginebra. Però alguns papirs de la mateixa procedència van escapar de les mans de Martin Bodmer i es conserven en altres llocs. Sir Alfred Chester Beatty va adquirir alguns dels manuscrits, que actualment estan a Oxford, Mississipi, Colònia i Barcelona.[2]
Els papirs Bodner no són documents gnòstics, com la Biblioteca de Nag Hammadi, però porten alguns textos pagans i cristians, parts d'uns trenta-cinc llibres en total, en copte[3] i en grec. El nombre de textos individuals, incloent-hi fragments, arriba a cinquanta.[4] La majoria de les obres es troben en forma de còdex i tres estan escrites sobre pergamí.
Llibres més importants modifica
- Llibres pagans:
- Papir 1, els llibres V i VI de la Ilíada d'Homer.
- Tres comèdies de Menandre d'Atenes, Dyskolos, Samia, Aspis.
- Textos dels Evangelis:
- Papir 66, és un text de l'Evangeli de Joan, Joan 1:1-6:11, 6:35 b-14: 26 i quaranta fragments d'altres pàgines de Joan 14-21. Datat del segle iii, pertany a la tradició manuscrita anomenada text de tipus alexandrí. Després dels fragments de papir de la llibreria Rylands, el papir 52 és el més antic testimoni de Joan que omet (Joan 5:3 b-4) i (Joan 7:53-8:11).
- Papir 72: és la còpia més antiga de l'Epístola de Judes, i 1 i 2 Pere.
- Papir 75: és un còdex que conté parts parcials dels Evangelis de Lluc i de Joan.
Comparativa modifica
Floyd V. Filson, comparant les dues versions de Joan (el papir Bodmer del segle iii- amb els Chester Beatty Papyri), va arribar a la conclusió que no hi havia un text uniforme dels Evangelis a l'Egipte del segle iii".[5]
Referències modifica
- ↑ A. HM Kessels i PW Van Der Horst, "La Visió de Doroteo (Pap. Bodmer 29): Editat amb introducció, traducció i notes", Vigiliae Christianae 41, 4 pp (desembre de 1987. 313-359, p. 313
- ↑ Anchor Bible, Diccionari
- ↑ Textos en bohaíric, dialecte de la llengua copta, anteriorment no s'havien conegut més antic que el segle ix (6. p 51.
- ↑ Anchor Bible Dictionary
- ↑ "La comparació dels tres, que tenen els seus orígens a Egipte, demostra que no hi ha cap text uniforme dels Evangelis a l'Egipte al segle iii ". (Filson 1962: 52).