Paprika és una mena de pebre vermell, típic d'Hongria, obtingut del fruit dessecat d'algunes varietats de pebrot (Capsicum annuum).[1] És una espècia feta molent els fruits secs del pebrot. Es fa servir en molts plats per a donar color i gust. Les paprikes poden anar de dolces a picants.

Diverses formes dels pebrots per a fer paprika.
Pimentón espanyol
Paprika envasat.
Paprika al Gran Mercat de Budapest

Etimologia modifica

Sembla que deriva de la paraula hongaresa o serbocroata paprika[2] que siginifica pebre. En hongarès paprika és el diminutiu de papar, derivat del llatí piper o en grec modern piperi. En català el paprika és el mateix que pebre vermell.

Ús modifica

A Hongria es classifica el paprika en tres graus principals:[3]

  • Estemonès Paprika : dolç,
  • Félédes Gubyas Paprika : intermediari,
  • Rezza Paprika: picant, o fins i tot molt coent.

La classificació més completa és la següent:

  • Különleges el més suau i dolç amb el color roig brillant.
  • Csípősmentes csemege suau i de gust ric amb color de roig fosc a roig pàl·lid.
  • Csemegepaprika similar a l'anterior però més picant.
  • Csípős Csemege, Pikáns molt més picant.
  • Rózsa (rosa) color pàl·lid, aroma fort i picant suau.
  • Édesnemes (dolç noble). el més comunament exportat; de color roig brllant i lleugerament picant.
  • Félédes (semidolç), mescla de paprikes suaus i picants.
  • Erős (fort) de color marró, és la paprika més picant.[4]

Els Països Baixos són els principals productors i ddistribuïdorsde paprika.

El paprika es pot usar amb henna per donar un tint vermellós als cabells.

Nutrició modifica

Els pebrots que es fan servir per a fer paprika són molt rics en vitamina C un fet descobert l'any 1932 pel premi Nobel hongarès Albert Szent-Györgyi.[5] Gran part d'aquesta vitamina C roman al paprika que en conté més que el suc de llimona.[6]

La paprika té gran contingut en altres antioxidants,[7] en conté un 10% del nivell de la fruita açaí.

Referències modifica

Enllaços externs modifica