Paquita Yvern Gelambí

Paquita Yvern Gelambí (Valls, 25 de gener de 1916 – Barcelona, 18 d'octubre de 2014) fou infermera des de l'any 1935 fins un cop acabada la Guerra Civil i monja del Cottolengo des de 1942 fins al 2014.

Paquita Yvern Gelambí

Biografia
Naixement	25 gener 1916 Valls (Alt Camp)
Mort	18 octubre 2014 (98 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	infermera, monja

Biografia

Fou la filla petita del matrimoni format per l'enginyer Francesc d'Assís Yvern Ballester i Carmen Gelambí Morera de la nissaga de saboners. Ambdós de famílies benestants i molt religioses.

Viurà la major part de la seva infantesa a Cal Coco; nom amb què es coneixia popularment la casa fàbrica que tenien els Gelambí a la plaça Portal Nou de Valls. Així i tot, en diversos viurà a l'habitatge que tenien a la Fàbrica de Gas, propietat del seu avi patern, el mestre d'obres i enginyer vilanoví Francisco Yvern Roig.

Va estudiar a les Germanes Carmelites de la Caritat. Durant aquests anys d'adolescència, valorarà la possibilitat de fer-se monja en un futur.

Tanmateix, professionalment vol ser cirurgiana. Una professió que segons ella, pel simple fet de ser dona, en aquells moments haurien desconfiat de la seva professionalitat.

L'any 1933, marxa a viure a Barcelona. Començarà els estudis d'Infermeria a l'Hospital Clínic. En aquest hospital farà les primeres pràctiques el dimarts 21 de març del mateix any.

El 4 de novembre de 1935 rep el títol d'infermera i comença a treballar com a tal a la Clínica del Doctor Víctor Conill.

Un any més tard, treballarà a la Clínica del Doctor Pujol Matabosch. Serà en aquest centre on veurà esclatar la Guerra Civil.

El juliol de 1936, la clínica on es troba és confiscada i passa a ser Hospital de Sang de les Milícies Antifeixistes.

Paquita seguirà sent-ne infermera fins que als primers mesos de 1937 tornarà a la ciutat que l'ha vist néixer.

A Valls s'instal·larà un hospital de rereguarda a l'edifici de les Germanetes dels Pobres, l'actual Col·legi Claret. Ella en serà la cap d'infermeres. Un cop entrades les tropes nacionals a Valls el 14 de gener de 1939, ella seguirà ostentant-ne el càrrec.

Des d'un primer moment, Paquita defensarà fermament que la seva prioritat principal és la de salvar vides, del bàndol que siguin.

De fet no sols ho farà dins els hospitals, sinó també a peu de carrer. Estirant presoners nacionals, amagant monges i mossens per casa i visitant republicans malalts que amagats com podien, intentaven passar les penúries de la postguerra entre malalties i fam.

Paquita no acabarà sent cirurgiana. Vestirà l'hàbit i serà Germana Servidora de Jesús al Cottolengo del Padre Alegre de Barcelona. Ostentarà el càrrec de Superiora del Cottolengo de Madrid i serà cofundadora del Cottolengo de Les Hurdes. Més endavant, Superiora General vint-i-quatre anys, fins que el seu deteriorament físic no li permetrà seguir amb aquest.