Paral·laxi

diferència en la posició aparent d'un objecte si és observat des dos punts de vista distints

La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat. Com es pot veure en l'esquema, la posició de l'objecte observat O, varia amb la posició del punt de vista, de l'observador A o del B, al projectar O contra un fons prou distant. Des d'A l'objecte observat sembla estar a l'esquerra del dibuix del fons, mentre que des de B es veu a la dreta. L'angle AOB és l'angle de paral·laxi: angle que comprèn el segment AB des d'O.

La paral·laxi: dos observadors, en A i en B, veuen O en posicions diferents respecte del fons

Paral·laxi en astronomiaModifica

 
Un estel proper sembla que canviï de posició respecte als estels llunyans, segons el recorregut de la Terra per la seva òrbita.
 
Posició de la Lluna vista al mateix instant des de quatre llocs diferents de la Terra. Des del pol sud es veu la Lluna superior, des del pol nord la inferior, des de la longitud 0 de l'equador la de l'esquerra i des de la longitud 180 la de la dreta.

En astronomia es defineixen diversos tipus de paral·laxi.:[1]

La paral·laxi és l'angle format per dues rectes que uneixen el centre de l'astre observat i els dos extrems d'un segment anomenat longitud de base, degut al desplaçament de l'observador a conseqüència del moviment de la Terra.

 
El parsec és un cas particular de paral·laxi trigonomètrica. P dista un parsec (pc) de la Terra perquè des d'allà l'angle abraçat pel radi de l'òrbita terrestre (1 Unitat Astronòmica o UA) és d'un segon d'arc (1 ")

Paral·laxi anual: és el màxim valor aparent que pot adquirir la posició d'una estrella donada en el transcurs d'un any a causa de la posició variable de la Terra en la seva òrbita al voltant del Sol i que correspondrà al moment en la longitud eclíptica de l'estrella, que és sempre constant, difereixi 90° de la longitud eclíptica de la Terra, que varia constantment.

Bessel va ser el primer a determinar la paral·laxi d'una estrella, concretament l'estrella 61 Cygni, en la constel·lació del Cigne, l'any 1838. Dos anys després, el 1840, Struve aconsegueix mesurar la paral·laxi de Vega a la constel·lació de Lyra.

Les paral·laxis estel·lars estan per sota del segon d'arc. El sistema estel·lar més proper a la Terra és Alfa Centauri, un sistema format per tres estrelles. La més propera d'elles,Pròxima Centauri, té una paral·laxi de 0 "765, corresponent a 1,31 pc, o 4,3 anys llum.

A major distància, menor paral·laxi, i els errors comesos es van fent més i més significatius, de manera que a partir de l00 anys llum ja no és fiable la paral·laxi anual trigonomètrica per determinar distàncies estel·lars.

Paral·laxi geocèntrica: Diferència entre la direcció d'un astre, vist des d'un punt de la superfície de la Terra (topocèntric) i la mateixa direcció d'aquest astre vist des del centre de la Terra (geocèntric). També és coneguda com a paral·laxi diürna.

Paral·laxi horitzontal: És l'angle sota el qual es veuria el radi de la Terra des d'un astre quan aquest es troba en l'horitzó. Si l'observador se situa a l'equador, llavors aquesta paral·laxi rep el nom especial deparal·laxi horitzontal equatorial. El valor és màxim a l'equador de la Terra i varia amb la latitud, en no ser la Terra completament esfèrica.

Paral·laxi trigonomètrica: És l'angle sota el qual es veu el radi de l'òrbita de la Terra, des d'una estrella a una distància normalitzada d'una unitat astronòmica. S'expressa en segons d'arc. La distància a l'estrella és l'invers de la paral·laxi trigonomètrica expressada en parsec, és a dir que quan es diu que la paral·laxi d'Antares és de 0 "019, vol dir que es troba a 52,632 parsec o 171,66 anys llum.

Paral·laxi solar: Angle sota el qual es veu el radi equatorial de la Terra des del centre del Sol Val 8,794148 ".

Paral·laxi lunar: Angle sota el qual es veu el radi equatorial de la Terra des del centre de la Lluna. Val 57 '02,608 ".

La paral·laxi en fotografiaModifica

En fotografia la paral·laxi determina que l'objecte captat pel fotògraf a través del visor no coincideix amb la imatge capturada a través de l'objectiu de la càmera. Aquest desplaçament per paral·laxi pot ser vertical, horitzontal o ambdós alhora.

 
Esquema de l'error de paral·laxi en fotografia. La línia vermella reflecteix el camp visual que capta el visor. La blava la de l'objectiu. La verda són els eixos, que són paral·lels.

En aquest sentit, l'error de paral·laxi es produeix quan s'utilitza un visor que no està muntat en el mateix eix que l'objectiu. És a dir, el visor no previsualitza la pròpia imatge que li ofereix l'objectiu. En aquestes càmeres, l'ull veu el subjecte o l'objecte que vol fotografiar a través d'una òptica diferent (el visor o una segons lent) que aquella a través de la qual es pren realment la fotografia; el visor està desplaçat respecte a l'objectiu, per tant, la imatge que ofereix el visualitzador no és exactament la mateixa que es plasmarà en la pel·lícula (la que capta l'objectiu), sinó que estarà mínimament desplaçada bé en el seu eix horitzontal, bé en el seu eix vertical, o en ambdós. Com el visor es troba sovint damunt la lent de la càmera, l'enquadrament de les fotografies resultants amb l'error de paral·laxi sol ser lleugerament més baix del previst; és un exemple clàssic la imatge d'una persona amb el cap tallat, degut a un mal càlcul en l'enquadrament, sense tenir en compte aquest error.

L'error de paral·laxi es dona en les càmeres compactes, en què hi ha un visor independent de l'objectiu per a enquadrar la imatge abans de realitzar-les. Aquest error també es dona a les Càmeres telemètriques. Aquest problema es pot solucionar amb una càmera rèflex, on el que es veu pel visor es correspon amb el que es veu per la lent, sent aquesta la imatge que quedarà impressionada al negatiu (o al sensor); això s'aconsegueix amb l'ajuda d'un sistema de miralls anomenat Pentaprisma, eliminant així l'error de paral·laxi i permetent que el fotògraf observi la imatge final a través de l'objectiu.

Aquest tipus d'error també afecta l'ull humà; en cas de no estar a l'altura de l'objecte observat, es poden percebre falses imatges. En els laboratoris, cal tenir en compte aquest error, ja que a l'omplir provetes o altres envasos aforats, si no s'observen des de l'alçada correcta, s'aprecien malament les quantitats de material, amb els consegüents errors en els càlculs. Per tal d'evitar l'error de paral·laxi, algunes càmeres tenen dibuixat un petit marc al visor, indicant el que no es veurà.

La paral·laxi és més gran com més a prop es troba l'objecte que es vol fotografiar, mentre que a partir de diversos metres l'efecte es fa insignificant. Per aquesta raó, en enquadrar la imatge d'una foto d'una cosa que és a prop, cal tenir en compte la paral·laxi, per tal d'evitar que una part de la imatge quedi tallada en la fotografia. La millor precaució consisteix a enquadrar la fotografia amb un marge addicional en tots els costats.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paral·laxi