Obre el menú principal

Australopitec

(S'ha redirigit des de: Paranthropus)

Els australopitecs (Australopithecus) són els primers homínids que aparegueren. És un gènere dels homínids, probablement de la tribu biològica Australopithecini, però no es poden classificar estrictament dintre del gènere Homo.

Infotaula d'ésser viuAustralopitec
Australopithecus
Australopithecusafarensis reconstruction.jpg
Període
Estat de conservació
Fossils-icon.png Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
SubfamíliaAustralopithecinae
GènereAustralopithecus
Dart, 1925
Tipus taxonòmic Australopithecus africanus
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Paranthropus
Paraustralopithecus Tradueix
Plesianthropus Tradueix
Zinjanthropus
Significat Simi austral
Espècies
Modifica les dades a Wikidata
Reconstrucció d'una femella d'Australopithecus afarensis amb el seu bebe.

L'australopitec era omnívor i vivia a planes i pujols amb roques abundoses i la vora de l'aigua. Els primers Australopitecs eren molt semblants a certes espècies de mones i només mesuraven un metre; Lucy, una femella trobada als anys setanta que probablement morí menjada per un cocodril,[2] pujava pels arbres amb habilitat però ja no era estrictament una mona. A la primeria es pensà que eren caníbals, però ara es creu que en realitat foren víctimes d'una subespècie derivada d'ells mateixos però més evolucionada, que exercí l'hegemonia i caçà l'australopitec antic per a alimentar-se. Els últims trobats van ser fins fa un i mig milió d’anys.[2]

Aquests homínids eren de complexió dèbil i de petita estatura (menys d'1,5 metres) amb mans llargues i fines. La volta craniana estava molt deprimida i presentava una acusada constricció postorbital; llur cara s'avançava a manera de musell, amb una mandíbula robusta i un mentó fugisser, que en conjunt els feia més semblants als simis que a l'home. La seva capacitat craniana era inferior a 600 cc (en els goril·les oscil·la entre 340 i 750 cc i en els ximpanzés entre 300 i 500 cc), encara que en relació a la seva estatura els Australopitecs presentaven una capacitat craniana superior a la dels ximpanzés. Hi havia altres coses que els distingien: el visatge no sobresurt tant, es percep menys el rodet supraorbital; l'occipital té una morfologia hominoide; les incisives estan implantades verticalment; la primera molar de llet presenta aspecte similar a l'ésser humà; les canines són petites; en general la dentadura té prou similitud amb la humana sense ser idèntica.

Un punt important per a distingir-los dels antropoïdeus és que caminaven alçats, encara que no tant com els homes més evolucionats. Havien, però, prescindit totalment de les seves extremitats anteriors per a desplaçar-se, tal com es dedueix dels ossos de les extremitats, de la posició avançada de l'orifici occidental a la cara inferior del crani i de la morfologia de la pelvis; l'os ilíac, baix i ample, mostra una forma similar a la de l'home modern i difereix clarament del dels antropoïdeus.

Pel que se sap fins ara, els australopitecs són els fundadors del llinatge humà. El que ells van aprendre, sobretot el fet de caminar amb dues cames, és el que ha permès després el desenvolupament de les espècies del gènere Homo, al qual pertanyen els éssers humans.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Australopitec  
  1. Entrada «Australopithecus» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. 2,0 2,1 2,2 Corbella, J., (2000) Sapiens: El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència, Barcelona, Espanya: labutxaca.