Paratel·lurita

mineral òxid

La paratel·lurita és mineral de la classe dels òxids que pertany al grup del rútil. El seu nom prové del prefix grec para- (proper) i la seva relació amb la tel·lurita.[1]

Infotaula de mineralParatel·lurita
Paratellurite-Tellurium-236620.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaTeO2
Epònimtel·lurita i para- Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipus
  • mina Santa Rosa, Municipi de Cananea, Sonora, Mèxic
  • mina Moctezuma, Municipi de Moctezuma, Sonora, Mèxic
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.DE.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.4.3.2
Heys7.17.3
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 4,81Å; c = 7,61Å;
Grup espacialspace group P4₃2₁2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorgrisenc-blanc, groc clar, groc cremós
Duresa1
Lluïssorresinosa
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1960
SímbolPtlr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La paratel·lurita és diòxid de tel·luri, la seva fórmula química és TeO2. Cristal·litza en el sistema tetragonal habitualment en grans fins massius i més rarament en forma de cristalls prismàtics de fins a 3 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1. És el dimorf de la tel·lurita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paratel·lurita pertany a "04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres" juntament amb els següents minerals: downeyita, koechlinita, russel·lita, koragoïta, tungstibita, tel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiotantalita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.

Formació i jacimentsModifica

La paratel·lurita va ser descoberta simultàniament a la mina Santa Rosa, al municipi de Cananea i a la mina Moctezuma, al municipi de Moctezuma (Sonora, Mèxic), en aquesta última localitat en forma de vetes fines en tel·luri d'un dipòsit hidrotermal de Au-Te.[2] També ha estat descrita a Bèlgica, Espanya, els Estats Units, el Japó, Rússia i Xile.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: tel·lurita, tel·luri natiu, krennerita, rodalquilarita, emmonsita i anglesita.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paratel·lurita
  1. 1,0 1,1 1,2 «Paratellurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Paratellurite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 febrer 2018].