Parc de Can Dragó

parc públic de Barcelona

El Parc de Can Dragó està situat al barri de Porta al Districte de Nou Barris de Barcelona. Té 11,86 hectàrees. El nom de Can Dragó és donat per la proximitat dels terrenys amb una masia del segle xvii, anomenada Can Dragó, que va ser enderrocada a 1973. El terme Dragó fa referència a una companyia de dragons de l'exèrcit borbònic, que van ocupar els terrenys d'aquesta masia durant la Guerra de Successió.[1]

Infotaula de geografia físicaParc de Can Dragó
Imatge
Rèplica de la escultura Aurigues de Pau Gargallo
TipusParc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaPorta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinguda Meridiana, Nou Barris, Barcelona
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 26′ 08″ N, 2° 10′ 58″ E / 41.4356°N,2.18287°E / 41.4356; 2.18287
Dades i xifres
Superfície11,86 ha Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1990

Història modifica

Abans de la creació del parc, aquests terrenys estaven ocupats per tallers ferroviaris propietat de la RENFE, que donaven servei a la línia de tren de Barcelona a Saragossa, que discorria per l'actual avinguda Meridiana. Els tallers van deixar de funcionar quan les vies van ser soterrades, el 1965.

A partir de llavors les associacions de veïns de la zona van començar a sol·licitar que els terrenys fossin destinats a la construcció d'equipaments i zones verdes. Finalment, el 1977, l'Ajuntament de Barcelona, amb l'Alcalde de Barcelona Josep Maria Socías al capdavant, va adquirir els terrenys, amb l'objectiu de construir equipaments i habitatge públic.[2]

A finals dels anys 1980 l'Ajuntament, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Consell Superior d'Esports i el Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona 1992 (COOB 92) va iniciar la construcció d'un parc i complex poliesportiu, ocupant 12 hectàrees dels antics terrenys de Renfe-Meridiana. El projecte va ser dissenyat per Enric Pericas.[3]

L'1 d'abril de 1990 es va inaugurar la primera fase del recinte, de 42.145m², que incloïa un parc urbà, una pista d'atletisme i un recinte poliesportiu que va servir com a sala d'entrenament pels equips de voleibol i gimnàstica rítmica que van participar en els Jocs Olímpics de 1992.[4] L'acte inaugural va estar presidit per l'alcalde, Pasqual Maragall, i l'atleta José Manuel Abascal.

El 25 de setembre de 1992 el complex es va ampliar amb la inauguració d'altres 15.000m² ocupats per piscines, obra dels arquitectes Miquel Espinet i Antoni Ubach, responsables també del poliesportiu i les instal·lacions atlètiques.[5] Aquest recinte es va completar el 29 de maig de 2003, amb l'entrada en servei d'un llac artificial, de 2.967m², que funciona com a platja urbana.[6]

El 2010 les instal·lacions d'atletisme de Can Dragó es van usar com a pista d'entrenament dels participants en el XX Campionat Europeu d'Atletisme.

Descripció modifica

 
Boulevard al lateral de l'Avinguda Meridiana

El parc de Can Dragó és un trapezi delimitat per les avingudes Meridiana i Rio de Janeiro, i els passejos de Valldaura i Andreu Nin. Té una superfície total d'11,86 ha, que es reparteixen en tres illes. A l'extrem sud (delimitat pel carrer Pintor Alsamora, l'avinguda Meridiana, l'avinguda Rio de Janeiro i el Passeig Andreu Nin) s'ubica el camp de futbol municipal de Porta, una zona per a gossos, una àrea de jocs infantils i gran part dels jardins del parc urbà. A l'illa central (delimitada pels carrers Pintor Alsamora i Roselló i Porcel, l'avinguda Meridiana i el Passeig Andreu Nin) se situen les piscines de Can Dragó, un camp de golf i diversos equipaments esportius d'accés gratuït, com cistelles de bàsquet, taules de ping-pong i pistes de petanca. A l'illa nord (delimitada pel carrer Roselló i Porcel, l'avinguda Meridiana i els passejos de Valldaura i Andreu Nin) se situen les instal·lacions atlètiques i el poliesportiu Palestra.

Monuments modifica

Monument a les víctimes del terrorisme modifica

 
Monument a las víctimes del terrorisme

A la cantonada entre les avingudes Meridiana i Rio de Janeiro se situa el monument Tall Irregular Progressió , que recorda a les 21 víctimes mortals de l'atemptat terrorista perpetrat per ETA als magatzems Hipercor, el 19 de juny de 1987. Obra del nord-americà Sol LeWitt, es tracta d'una piràmide de blocs de granit negre, de 12 metres d'altura. A terra, davant del monument, es troba la inscripció: "'La ciutat de Barcelona en record i homenatge a les víctimes del terrorisme". Va ser inaugurat el 26 de juny de 2003, en un acte presidit per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos i el president de l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, Roberto Manrique.[7]

Aurigues olímpics modifica

Sobre un petit promontori de gespa es troba una rèplica de l'escultura Aurigues Olímpics, de Pau Gargallo. Es tracta d'una representació de dos atletes, un home i una dona, arriant els cavalls de la seva biga. L'obra original va ser esculpida en pedra per Gargallo, i situada en l'Estadi de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. A causa del seu greu deteriorament, durant la remodelació de l'estadi de cara als Jocs Olímpics de 1992 l'escultura original va ser reemplaçada per una rèplica de fibra de vidre, que encara avui presideix el recinte de Montjuïc. Al mateix temps, es va encarregar a l'escultora Marta Polo una altra rèplica, en bronze, destinada al nou parc de Can Dragó. L'obra va ser instal·lada aquí el 13 de maig de 1991.[8]

Vegetació modifica

L'arbrat del parc inclou til·lers (Tilia × euchlora), pollancres (Populus nigra), robinies (Robinia pseudoacacia), lledoners (Celtis australis), plàtans (Platanus x hispanica), i eucaliptus (Eucalyptus globulus).

Galeria modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Pujol, Francesc. Relligant Nou Barris. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 33. ISBN 84-7609-731-X. 
  2. «Parc Esportiu Can Dragó». Exposició Barcelona 40 anys d'acció Veïnal. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Arxivat de l'original el 2011-12-17. [Consulta: 28 novembre 2011].
  3. Aspas, Erica. «Una zona verde en la que se respira deporte». El Periódico de Catalunya, 28-07-2010.
  4. Avis, Rosa «Pistas olímpicas para todos los públicos». La Vanguardia, 31-03-1990.
  5. «Estreno de las piscinas de Can Dragó en Nou Barris». La Vanguardia, 25-09-1992.
  6. Balmes, Ramon «Barcelona estrena la playa urbana de Can Dragó con capacidad para 1.500 personas». La Vanguardia, 29-05-1993.
  7. HUERTAS, Josep Maria i FABRE, Jaume. «Tall Irregular Progression. A les Víctimes del terrorisme» (PDF). Art Públic. Ajuntament de Barcelona i Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 setembre 2011].
  8. HUERTAS, Josep Maria i FABRE, Jaume. «Aurigues Olímpics» (PDF). Art Públic. Ajuntament de Barcelona i Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 setembre 2011].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de Can Dragó