Parc de l'Espanya Industrial

El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.[1][2] Conserva algunes de les antigues instal·lacions de la fàbrica que li dona nom: el centre cívic del Casinet d'Hostafrancs, l'Escola bressol Pau i la Casa del Mig, on hi ha equipaments municipals.

Infotaula de geografia físicaParc de l'Espanya Industrial
Imatge
TipusParc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSants-Montjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 39″ N, 2° 08′ 27″ E / 41.3775°N,2.1408°E / 41.3775; 2.1408
Format per
Dades i xifres
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46111 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona1788 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Casa del Mig
Id. IPAC30310 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Casa del Mig
Id. Barcelona1790 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
 
El Vapor Nou (1877)
 
Secció de teixits (1904)

El 1842, els germans Joan, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, sota la raó social de Muntadas Germans (vegeu L'Espanya Industrial),[3] adquiriren en emfiteusi un terrreny a l'indret conegut com a Magòria o l'Olivera Rodona,[4] al límit entre els municipis de Sants i Barcelona (barri d'Hostafrancs).[5]

El 1847, constituïren a Madrid (on tenien un magatzem) la societat La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil,[6] i iniciaren la construcció d'una gran fàbrica en aquells terrenys,[7] anomenada el Vapor Nou per contraposició al Vapor Vell.[8] Projectada per l'arquitecte Joan Vila i Geliu, va ser edificada en només dos anys, i l'any 1860, funcionava a ple rendiment, amb 7 màquines de vapor i un total de 600 CV de potència.[8] Va rebre visites de la reina Isabel II (1860), dels presidents de la Primera República Espanyola Emilio Castelar i Estanislau Figueras (1873) i del jove rei Alfons XII (1877).[9]

Els Muntadas es destacaren pel seu tracte familiar i paternalista amb els treballadors, interessant-se per les qüestions personals d'aquests, i proveint assistència mèdica durant les epidèmies de còlera de 1854 i 1865 i de febre groga de 1870.[10] La seva casa era dins del recinte fabril, fet que reforçava la relació personal amb els treballadors.[10] A més de les instal·lacions industrials, comptava amb diversos equipaments per als seus treballadors: guarderia, menjador social, instal·lacions esportives. El 1880, amb uns 2500 treballadors, executava tot el procés tèxtil, des de l'extracció del fil fins als brodats finals.[cal citació]

L'1 d'agost de 1934 es creà la Secció Esportiva L'Espanya Industrial, un equip de futbol del mateix nom, dut pels treballadors, que figurà habitualment en la segona divisió, i que el 1956 passà a anomenar-se Club Deportiu Comtal.[6]

El 1972, l'empresa traslladà la seva producció a Mollet del Vallès i finalment tancà el 1981. L'any 1985, després d'un seguit de reivindicacions veïnals, la major part del solar (on ja s'hi havien construït edificis d'habitatges) es destinà a un gran parc dissenyat pels arquitectes Luis Peña Gantxegi, Antón Pagola i Montserrat Ruiz.[2]

Amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu 1992 s'hi construí el Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial, que va acollir les proves d'halterofília.

Descripció

modifica

El parc es troba en una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert per fileres de graons. La gran extensió de gespa queda travessada per camins de pedra i acaba amb un petit bosc de plàtans. Destaquen les nou torres-far, dissenyades per Gantxegi. Per un dels costats es pot baixar a les illetes amb banc que s'endinsen al llac de 10.000 m², el segon més gran de la ciutat. Amb la finalització de les obres el 2009, s'hi van instal·lar dispositius de recirculació de l'aigua freàtica que arriba des del parc de Joan Miró.[2]

L'escultura El Drac, obra d'Andrés Nagel, s'aboca al llac amb les ales obertes. Dins de l'aigua hi ha l'escultura Neptú, realitzada per Manuel Fluxà el 1881.[2] En una de les vores de l'estany hi ha l'escultura Venus moderna, realitzada per José Pérez Pérez «Persejo» (1929) amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. D'aquesta època també daten Tors de dona, una còpia en bronze de la peça de pedra d'Enric Casanoves de 1947 i Els bous de l'abundància (1926), obra d'Antoni Alsina. També hi ha dues escultures contemporànies: Landa V (1985) de Pablo Palazuelo i Alto Rhapsody (1985) de l'escultor anglès Anthony Caro.[2]

Imatges

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 03-12-2013.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Parc de l'Espanya Industrial». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. Cabana, 1992.
  4. AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/46, f. 308-311v, 4-8-1842.
  5. «Cronologia de l'Espanya Industrial». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog), 21-03-2011.
  6. 6,0 6,1 «L'Espanya Industrial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Blasco, Yolanda; Sudrià, Carles. El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d'un banc d'emissió. Generalitat de Catalunya, 2009, p. 87, 99. 
  8. 8,0 8,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  9. «Cronologia de l'Espanya Industrial». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog), 21-03-2011.
  10. 10,0 10,1 Enrech Molina, Carles. Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923). Universitat Autònoma de Barcelona, 2005, p. 102. ISBN 84-490-2380-7. 

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de l'Espanya Industrial