Parc de l'Estació del Nord
El Parc de l'Estació del Nord està situat al barri del Fort Pienc al Districte de l'Eixample de Barcelona. Va ser creat el 1988 amb un projecte d'Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas.[1] El 1999 va ser ampliat per Patrizia Falcone.
| ||||
| Tipus | Parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fort Pienc (Barcelonès) | |||
| Localització | Almogàvers, 27-61 | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 3,58 ha | |||
Descripció modifica
El parc s'estructura en dos nivells: accedint pel carrer de Lepant hi ha un nivell inferior on es troben una àrea per a gossos i una zona de jocs infantils, així com el Monument a Juan Pablo Duarte, obra de Félix Tejada; després de passar sota un pont que creua el carrer Marina i pujar una lleugera pendent s'accedeix a una zona més elevada, que és la part principal del parc, situada enfront de l'edifici de l'estació. Aquí destaquen dues escultures integrades amb la natura, a l'estil de l'art natura: Cel caigut i Espiral arbrada, de Beverly Pepper. La primera sembla una ona gegant que surt de la vegetació del parc, elaborada en ceràmica de color blau amb la tècnica gaudiniana del trencadís; la segona té forma de tronera de pedra, rodejada de til·lers. La mateixa artista va dissenyar els elements d'il·luminació del parc, uns monòlits de ferro de quatre metres d'altura; i també els bancs, elaborats amb pedra artificial, i que semblen peces d'escacs. La resta del parc alterna zones de gespa amb espais arbrats, als que destaquen les acàcies i els xiprers. El recinte del parc acull també el Camp municipal de futbol Fort Pienc.[2]
Vegetació modifica
Entre les espècies presents al parc es troben: el pi pinyer (Pinus pinea), el pollancre (Populus nigra italica), l'àlber (Populus alba Nivea i Populus alba Pyramidalis), el pollancre del Canadà (Populus x canadensis[3] i Populus x canadensis Pyramidalis), el til·ler (Tilia tomentosa), l'alzina (Quercus ilex), el xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), el tamariu (Tamarix gallica), l'arboç (Arbutus unedo), el pitòspor (Pittosporum tobira), el marfull (Viburnum tinus), la ginesta (Spartium junceum), el lledoner (Celtis australis), l'acàcia del Japó (Sophora japonica), l'acàcia borda (Robinia pseudoacacia) i la mimosa de tot temps (Acacia retinodes).[4]
Fauna modifica
Algun estudi fet per ornitòlegs aficionats ha evidenciat una biocenosi interessant, amb exemplars de: Raspinell, mallerengues, pit-roig, gafarró, mastegatatxes, papamosques gris, Aratinga nyandai, cotorreta de pit gris, capsigrany, merla, garsa, tallarol trencamates, tallarol de casquet.[5]
Galeria modifica
-
Cel caigut, de Beverly Pepper. -
Espiral arbrada, de Beverly Pepper. -
Llums del parc, de Beverly Pepper. -
Bancs del parc, de Beverly Pepper. -
Monument a Juan Pablo Duarte, de Félix Tejada.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Díaz, Jesús. «Entrevista a Andreu Arriola Madorell, fundador de Arriola & Fiol arquitectes» (en castellà). Jardín Botánico, 22-02-2011. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ Viladevall-Palaus, 2004, p. 57.
- ↑ Madridejos, Antonio. «El pollancre del Canadà de l'estació del Nord». El Periódico de Catalunya, 24-12-2018. Arxivat de l'original el 23-9-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Parc de l'Estació del Nord». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Ocells al Parc de l'Estació del Nord (Barcelona)». Ocellaires km.0, 30-11-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 24 setembre 2020].
Bibliografia modifica
- Gabancho, Patrícia. Guia. Parcs i jardins de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial, 2000. ISBN 84-7609-935-5.
- Viladevall-Palaus, Ignasi «Cincuenta parques, más dos». Cuadernos Cívicos La Vanguardia. La Vanguardia Ediciones, 3, 2004.