Un parc per a nadons és un espai clos, normalment quadrat, format per una barrera, amb una base o sense, perquè hi juguin els nadons amb seguretat. És útil quan la persona que té càrrec de la criatura no la pot vetllar contínuament.

Parc per a nadons de tipus tradicional

La major part dels parcs són plegables, per la qual cosa poden ser transportats amb una relativa facilitat i usar-se tant en interior com en exterior. En el sòl del parc sol haver-hi una catifa.

El primer ús d'un parc és esmentat a l'Oxford English Dictionary el 1902. Tradicionalment eren de fusta amb barrons en tot el perímetre, però actualment n'hi ha de diverses formes els laterals dels quals estan protegits per xarxes. A més solen incloure anses perquè els nadons que es comencen a aixecar puguin aferrar-se.

Seguretat modifica

  • La major part dels fabricants aconsellen de no deixar sol el nadó en el parc.
  • Cal ajustar l'estructura correctament, la qual cosa s'ha de comprovar abans d'introduir-hi el nadó.
  • No usar el parc sense la base.
  • Evitar de deixar objectes que presentin risc d'incendi prop del parc (per exemple, una estuba)
  • No deixar objectes a l'interior, pells quals el nadó es pugui enfilar i sortir del parc.
  • No deixar joguines que puguin provocar asfíxia (llençols, coixins...) i altres objectes perillosos.
  • Si el parc se situa a l'exterior, convé d'utilitzar una mosquitera per a protegir al bebè.

Vegeu també modifica