Obre el menú principal

El Parlament Basc (oficialment Eusko Legebiltzarra / Parlamento Vasco, en èuscar i castellà respectivament) és el Parlament Autonòmic[1] en el que es desenvolupen les lleis de la Comunitat Autònoma Basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat. Des de les eleccions del 2012, la seva presidenta és Bakartxo Tejeria, del PNB.

Parlament Basc
Eusko Legebiltzarra
Parlamento Vasco
XI Legislatura
Tipus
Tipus Unicameral
Líders
Presidenta Bakartxo Tejeria, PNB
des del dia 20 de novembre de 2012
Vicepresidenta primera Eva Blanco de Angulo, EH Bildu
des del dia 21 d'octubre de 2016
Estructura
Membres 75 diputats
(majoria absoluta: 38)
Eusko Legebiltzarra 2016.svg
Grups polítics
  • EAJ-PNV (28)
  • EH Bildu (18)
  • Elkarrekin Podemos (11)
  • PSE-EE (9)
  • PP (9)
  • Elecció
    Sistema de votació Representació proporcional
    Última elecció 25 de setembre de 2016
    Lloc de reunió
    Antic Institut Ramiro de Maeztu (Vitòria)
    Lloc web
    www.legebiltzarra.eus
    Modifica les dades a Wikidata
    Exterior del Parlament Basc
    Vista exterior de la seu del Parlament Basc a Vitòria.

    El Parlament Basc exerceix la potestat legislativa,[1] tria el president del govern basc (lehendakari en basc), aprova els pressupostos de la comunitat autònoma del País Basc i impulsa i controla l'acció del Govern Basc. Representa, així mateix, als ciutadans bascos. La seva seu es troba a la capital institucional basca, Vitòria.

    El Parlament Basc està compost per setanta-cinc parlamentaris que representen els ciutadans dels tres territoris històrics que formen la comunitat autònoma del País Basc: Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, que aporten al Parlament el mateix nombre de diputats cadascuna, encara que la seva demografia és molt diferent. Totes les sessions que se celebren al Parlament Basc es desenvolupen en qualsevol dels dos idiomes oficials del País Basc, el basc i el castellà.

    El Parlament Basc va aprovar, en la seva setena legislatura, una llei destinada a promoure la igualtat de drets entre homes i dones que incloïa, com a novetat, l'obligació que totes les candidatures electorals incloguessin almenys un cinquanta per cent de dones en el conjunt de la llista i en cada tram de sis candidats. Igualment s'establien mesures perquè els candidats fossin col·locats en les llistes de manera que tinguessin les mateixes oportunitats de ser elegits. La conseqüència d'aquesta normativa és que el Parlament Basc està compost en aquesta legislatura per 37 dones i 38 homes.[2]

    El Ple el presideix l'escultura en fusta de roure, "Izaro", feta per a l'ocasió per l'escultor de Bermeo Néstor Basterretxea que evoca un arbre, com a llegat de la tradició basca de legislar sota els arbres del costat de les esglésies. Al centre de l'escultura es troba incrustat un tros del vell arbre foral, dipositari de la tradició foral basca.

    HistòriaModifica

    A l'Estatut de 1936 hi estava estipulada la creació d'un Parlament Basc, però la mateixa dinàmica de la Guerra Civil, i l'escàs temps de vigència del mateix govern basc (9 mesos), van impossibilitar la seva posada en pràctica.

    El Parlament Basc va néixer finalment després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979 i va realitzar la seva primera sessió a la històrica Casa de Juntes de Guernica el 31 de març de 1980, a l'ombra de l'històric arbre de Guernica. El Parlament Basc és una cambra legislativa que aprova lleis, aprova els pressuposts de la Comunitat Autònoma Basca, elegeix el lehendakari (President del Govern Basc) i controla i impulsa l'acció de l'Executiu.

    Presidència del Parlament BascModifica

    # Legislatura President Inici mandat Fi mandat Partit polític
    1 I   Juan José Pujana Arza 31 de març de 1980 8 de gener de 1987 Partit Nacionalista Basc
    II
    2 III   Jesús Eguiguren Imaz 8 de gener de 1987 18 de desembre de 1990 Partit Socialista d'Euskadi-PSOE
    3 IV   Joseba Andoni Leizaola Azpiazu 18 de desembre de 1990 25 de novembre de 1998 Partit Nacionalista Basc
    V
    4 VI   Juan Mari Atutxa Mendiola 25 de novembre de 1998 16 de maig de 2005
    VII
    5 VIII   Izaskun Bilbao Barandika 16 de maig de 2005 3 d'abril de 2009
    6 IX   Arantza Quiroga Cía 3 d'abril de 2009 19 de novembre de 2012 Partit Popular del País Basc
    7 X   Bakartxo Tejeria Otermin 19 de novembre de 2012 En el càrrec Partit Nacionalista Basc
    XI

    Composició actualModifica

    Eleccions al Parlament Basc de 2016[3]
    Partit polític

    (Grup parlamentari)

    Líder Portaveu Vots % Escons +/−
    Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) Iñigo Urkullu Joseba Egibar 397.664 37,6% 28  1
    Euskal Herria Bildu (EH Bildu) Arnaldo Otegi (no és parlamentari) Maddalen Iriarte 224.254 21,2% 18  3
    Elkarrekin Podemos (EP) Pili Zabala Lander Martínez 156.671 14,8% 11 -
    Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) Idoia Mendia José Antonio Pastor 126.139 11,9% 9  7
    Partit Popular (PP) Alfonso Alonso Borja Sémper 107.357 10,2% 9  1

    Mesa actualModifica

    En la constitució del Parlament Basc després de les eleccions de 2016, es va elegir la mesa següent:

    Càrrec Titular Partit
    Presidenta Bakartxo Tejeria Otermin EAJ-PNV
    Vicepresidenta primera Eva Blanco de Angulo EH Bildu
    Vicepresident segon Txarli Prieto San Vicente PSE-EE
    Secretari primer Iñigo Iturrate Ibarra EAJ-PNV
    Secretària segona Cristina Macazaga Sáenz EP

    Resultats per territoris històricsModifica

    Partit  
    Àlaba
     
    Guipúscoa
     
    Biscaia
     
    País Basc
    Vots % Escons +/- Vots % Escons +/- Vots % Escons +/- Vots % Escons +/-
    EAJ-PNB 42.234 28,2% 8  1 116.989 34,4% 9 = 238.441 42,1% 11 = 397.664 37,6% 28  1
    EH Bildu 26.803 17,9% 5  1 98.181 28,9% 8  1 99.270 17,5% 5  1 224.254 21,2% 18  3
    EP 24.299 16,2% 4 - 48.338 14.2% 3 - 84.034 14,8% 4 - 156.671 14,8% 11 -
    PSE-EE 19.501 13,0% 3  3 40.262 11,8% 3  2 66.376 11,7% 3  2 126.139 11,9% 9  7
    PP 27.812 18,6% 5 = 24.622 7,2% 2 = 54.923 9,7% 2  1 107.357 10,2% 9  1
    En blanc 1.074 0,7% N/A N/A 2.117 0,6% N/A N/A 3.742 0,6% N/A N/A 6.663 0,6% N/A N/A
    Nuls 1.115 0,7% N/A N/A 1.064 0,3% N/A N/A 2.506 0,4% N/A N/A 4.685 0,4% N/A N/A

    Resultats anteriorsModifica

    Històric d'escons per partits
    Legislatura I II III IV V VI VII VIII IX X XI
    Eleccions 1980 1984 1986 1990 1994 1998 2001 2005 2009 2012 2016
    EAJ-PNB 25 32 17 22 22 21 26 22 30 27 28
    HB / EH / EHAK / EH Bildu [4] 11 11 13 13 11 14 7 9 - 21 18
    PCE-EPK / EB-B / EP [5] 1 - - - 6 2 3 3 1 - 11
    PSE-PSOE / PSE-EE [6] 9 19 19 16 12 14 13 18 25 16 9
    AP / CP / PP [7] 2 7 2 6 11 16 19 15 13 10 9
    UPyD 1 1
    Aralar [8] 1 4
    EA [9] 13 9 8 6 7 7 1
    UA [10] 3 5 2 -
    EE [6] 6 6 9 6
    UCD / CDS 6 2 -
    Total 60 75 75 75 75 75 75 75 75 75 75

    Participació ciutadanaModifica

    Aquesta institució està desenvolupant un procés pioner en el camp la participació dels ciutadans en els processos de decisió. És el primer d'Espanya a disposar d'una llista de distribució de correu electrònic que permet a qualsevol ciutadà triar els temes que vol seguir, rebre informació personalitzada sobre la seva evolució, enviar als grups parlamentaris comentaris o suggeriments i accedir a tota la documentació original des del missatge que es rep. Els expedients digitals als quals s'accedeix inclouen, a més de documents originals, clips de vídeo dels debats. Aquest projecte s'anomena Zabalik (obert).[11]

    ReferènciesModifica

    1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 598. ISBN 84-930048-0-4. 
    2. Evolución de la presencia de mujeres y hombres en el Parlamento Vasco (1980-2012), euskadi.net, 20/11/2012.
    3. «Elecciones al Parlamento Vasco 2016» (en castellà). El Diario Vasco. [Consulta: 26 desembre 2017].
    4. El 1998 i 2001 Herri Batasuna es va presentar dins Euskal Herritarrok, i el 2005 va demanar el vot per EHAK. El 2009 totes aquestes candidatures estaven il·legalitzades, el vot nul va arribar el 8,84%, el que hauria suposat 7 escons per D3M, les llistes van ser anul·lades pel Tribunal Suprem. El 2012 aquest sector polític es va presentar amb Aralar, EA i Alternatiba a la coalició Euskal Herria Bildu.
    5. Després de les eleccions al Parlament Basc de 1986 el EPK es va integrar a Ezker Batua, referent de Esquerra Unida al País Basc fins a 2011. Ezker Anitza es la federació basca constituïda al gener de 2012 que el 2016 es presenta amb Podemos i Equo a la coalició Elkarrekin Podemos.
    6. 6,0 6,1 El 1993 Euskadiko Ezkerra es va unir al PSE (PSOE) donant lloc al PSE-EE.
    7. El 1984 AP es va presentar amb PDP i UL, i el 1986 amb PL. El 1989 AP es va refundar al Partit Popular.
    8. El 2012 Aralar es va presentar dins de la coalició EH Bildu
    9. El 2001 i 2005 Eusko Alkartasuna es va presentar en coalició amb el PNB, mantenint grup parlamentari propi. El 2012 es va presentar dins de la coalició EH Bildu.
    10. El 2001 Unitat Alabesa es va presentar a les llistes del PP.
    11. Què és Zabalik?, Parlament Basc.

    Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament Basc