Parlament Basc

òrgan de govern basc

El Parlament Basc (oficialment Eusko Legebiltzarra en èuscar i Parlamento Vasco en castellà) és el Parlament Autonòmic[1] en el qual es desenvolupen les lleis de la Comunitat Autònoma Basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat. Des de les eleccions del 2012, la seva presidenta és Bakartxo Tejeria, del Partit Nacionalista Basc.

Parlament Basc
Eusko Legebiltzarra
XII Legislatura
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PresidentaBakartxo Tejeria, PNB
des del dia 20 de novembre de 2012
Vicepresidenta primeraTxarli Prieto, PSE-EE
des del dia 3 d'agost de 2020
Vicepresidenta segonaEba Blanco, EH Bildu
des del dia 3 d'agost de 2020
Secretari primerÍñigo Iturrate, PNB
des del dia 26 d'octubre de 2016
Secretari segonGustavo Angulo, Elkarrekin Podemos
des del dia 3 d'agost de 2020
Estructura
Membres75 diputats
(majoria absoluta: 38)
Grups políticsGovern (41)
  EAJ-PNV (31)
  PSE-EE (10)

Oposició (34)
  EH Bildu (21)
  PP+Cs (6)
  Vox (1)
Elecció
Sistema de votacióRepresentació proporcional
Última elecció12 de juliol de 2020
Lloc de reunió
Antic Institut Ramiro de Maeztu, Vitòria
Lloc web
www.legebiltzarra.eus
Exterior del Parlament Basc
Vista exterior de la seu del Parlament Basc a Vitòria.

El Parlament Basc exerceix la potestat legislativa,[1] tria el president del govern basc (lehendakari en basc), aprova els pressupostos de la comunitat autònoma del País Basc i impulsa i controla l'acció del Govern Basc. Representa, així mateix, els ciutadans bascos. La seva seu es troba a la capital institucional basca, Vitòria.

El Ple el presideix l'escultura en fusta de roure, "Izaro", feta per a l'ocasió per l'escultor de Bermeo Néstor Basterretxea que evoca un arbre,[2] com a llegat de la tradició basca de legislar sota els arbres del costat de les esglésies. Al centre de l'escultura es troba incrustat un tros del vell arbre foral, dipositari de la tradició foral basca.

Història modifica

A l'Estatut de 1936 hi estava estipulada la creació d'un Parlament Basc,[3] però la mateixa dinàmica de la Guerra Civil, i l'escàs temps de vigència del mateix govern basc (9 mesos), van impossibilitar la seva posada en pràctica.

El Parlament Basc va néixer finalment després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979 i va realitzar la seva primera sessió a la històrica Casa de Juntes de Guernica el 31 de març de 1980, a l'ombra de l'històric arbre de Guernica. El Parlament Basc és una cambra legislativa que aprova lleis, aprova els pressuposts de la Comunitat Autònoma Basca, elegeix el lehendakari (President del Govern Basc) i controla i impulsa l'acció de l'Executiu.

Composició modifica

El Parlament Basc està compost per setanta-cinc parlamentaris que representen els ciutadans dels tres territoris històrics que formen la comunitat autònoma del País Basc: Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, que aporten al Parlament el mateix nombre de diputats cadascuna, encara que la seva demografia és molt diferent. Totes les sessions que se celebren al Parlament Basc es desenvolupen en qualsevol dels dos idiomes oficials del País Basc, el basc i el castellà.

El Parlament Basc va aprovar, en la seva setena legislatura, una llei destinada a promoure la igualtat de drets entre homes i dones que incloïa, com a novetat, l'obligació que totes les candidatures electorals incloguessin almenys un cinquanta per cent de dones en el conjunt de la llista i en cada tram de sis candidats. Igualment s'establien mesures perquè els candidats fossin col·locats en les llistes de manera que tinguessin les mateixes oportunitats de ser elegits. La conseqüència d'aquesta normativa és que el Parlament Basc ha estat compost des de la VIII legislatura per entre un 45% i un 60% de dones.[4][5]

Presidència del Parlament Basc modifica

# Legislatura Presidència Inici del mandat Fi del mandat Partit polític
1 I 1980-1984   Juan José Pujana Arza 31 de març de 1980 8 de gener de 1987 Partit Nacionalista Basc
II 1984-1987
2 III 1987-1990   Jesús Eguiguren Imaz 8 de gener de 1987 18 de desembre de 1990 Partit Socialista d'Euskadi-PSOE
3 IV 1990-1994   Joseba Andoni Leizaola Azpiazu 18 de desembre de 1990 25 de novembre de 1998 Partit Nacionalista Basc
V 1994-1998
4 VI 1998-2001   Juan Mari Atutxa Mendiola 25 de novembre de 1998 16 de maig de 2005
VII 2001-2005
5 VIII 2005-2009   Izaskun Bilbao Barandika 16 de maig de 2005 3 d'abril de 2009
6 IX 2009-2012   Arantza Quiroga Cía 3 d'abril de 2009 19 de novembre de 2012 Partit Popular del País Basc
7 X 2012-2016   Bakartxo Tejeria Otermin 19 de novembre de 2012 En el càrrec Partit Nacionalista Basc
XI 2016-2020
XII 2020-

Composició actual modifica

Els resultats de les darreres eleccions, celebrades el 20 de juliol de 2020, van donar lloc a la següent composició del següent parlament per a la XII legislatura del País Basc:[6]

Partit Líder Portaveu[7] Vots % Escons +/−
Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) Iñigo Urkullu Joseba Egibar 349 960 39,06% 31  3
Euskal Herria Bildu (EH Bildu) Maddalen Iriarte Nerea Kortajarena 249 580 27,86% 21  3
Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) Idoia Mendia Eneko Andueza 122 248 13,64% 10  1
Elkarrekin Podemos (EP) Miren Gorrotxategi Miren Gorrotxategi 72 113 8,05% 6  5
Partit Popular + Ciutadans (PP+Cs) [8] Carlos Iturgaiz Carmelo Barrio 60 650 6,77% 6  3
Vox (VOX) Amaia Martínez Amaia Martínez 17 569 1,96% 1  1

Mesa actual modifica

En la constitució del Parlament Basc després de les eleccions de 2020, es va elegir la mesa següent:

Càrrec Titular Partit
Presidenta Bakartxo Tejeria Otermin EAJ-PNV
Vicepresidenta primera Juan Carlos Prieto San Vicente PSE-EE
Vicepresident segon Eva Blanco de Angulo EH Bildu
Secretari primer Iñigo Iturrate Ibarra EAJ-PNV
Secretària segona Gustavo Angulo García EP

Resultats anteriors modifica

Històric d'escons per partits
Legislatura I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII
Eleccions 1980 1984 1986 1990 1994 1998 2001 2005 2009 2012 2016 2020
EAJ-PNB 25 32 17 22 22 21 26 22 30 27 28 31
HB / EH / EHAK / EH Bildu [9] 11 11 13 13 11 14 7 9 - 21 18 21
PSE-PSOE / PSE-EE [10] 9 19 19 16 12 14 13 18 25 16 9 10
PCE-EPK / EB-B / EP [11] 1 - - - 6 2 3 3 1 - 11 6
AP / CP / PP / PP+Cs [12] 2 7 2 6 11 16 19 15 13 10 9 6
Vox 1
UPyD 1 1
Aralar [13] 1 4
EA [14] 13 9 8 6 7 7 1
UA [15] 3 5 2 -
EE [10] 6 6 9 6
UCD / CDS 6 2 -
Total 60 75 75 75 75 75 75 75 75 75 75 75

Participació ciutadana modifica

Aquesta institució està desenvolupant un procés pioner en el camp la participació dels ciutadans en els processos de decisió. És el primer d'Espanya a disposar d'una llista de distribució de correu electrònic que permet a qualsevol ciutadà triar els temes que vol seguir, rebre informació personalitzada sobre la seva evolució, enviar als grups parlamentaris comentaris o suggeriments i accedir a tota la documentació original des del missatge que es rep. Els expedients digitals als quals s'accedeix inclouen, a més de documents originals, clips de vídeo dels debats. Aquest projecte s'anomena Zabalik (obert).[16]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 598. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. C., A. «Basterretxea y las siete ramas de 'Izaro'». El Diario Vasco, 24-04-2010. [Consulta: 12 abril 2020].
  3. Ertzaintza. Agente de la Escala Básica. Temario (en castellà). Editorial CEP, 2016, p. 218. ISBN 8468183024. 
  4. Evolución de la presencia de mujeres y hombres en el Parlamento Vasco (1980-2012), euskadi.net, 20/11/2012.
  5. «Parlamentarios» (en castellà).
  6. «Elecciones Parlamento Vasco 2020. Resultados definitivos» (en castellà).
  7. «Junta de Portavoces» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2023].
  8. Des del 27 de juliol de 2023, l'únic membre de Ciutadans ha passat a formar part del Grup Mixt-Ciudadanos.
  9. El 1998 i 2001 Herri Batasuna es va presentar dins Euskal Herritarrok, i el 2005 va demanar el vot per EHAK. El 2009 totes aquestes candidatures estaven il·legalitzades, el vot nul va arribar el 8,84%, el que hauria suposat 7 escons per D3M, les llistes van ser anul·lades pel Tribunal Suprem. El 2012 aquest sector polític es va presentar amb Aralar, EA i Alternatiba a la coalició Euskal Herria Bildu.
  10. 10,0 10,1 El 1993 Euskadiko Ezkerra es va unir al PSE (PSOE) donant lloc al PSE-EE.
  11. Després de les eleccions al Parlament Basc de 1986 el EPK es va integrar a Ezker Batua, referent de Esquerra Unida al País Basc fins a 2011. Ezker Anitza es la federació basca constituïda el gener de 2012 que el 2016 es presenta amb Podemos i Equo a la coalició Elkarrekin Podemos.
  12. El 1984 AP es va presentar amb PDP i UL, i el 1986 amb PL. El 1989 AP es va refundar al Partit Popular.
  13. El 2012 Aralar es va presentar dins de la coalició EH Bildu
  14. El 2001 i 2005 Eusko Alkartasuna es va presentar en coalició amb el PNB, mantenint grup parlamentari propi. El 2012 es va presentar dins de la coalició EH Bildu.
  15. El 2001 Unitat Alabesa es va presentar a les llistes del PP.
  16. Què és Zabalik? Arxivat 2008-03-18 a Wayback Machine., Parlament Basc.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament Basc