Parlament de Navarra

El Parlament Foral de Navarra o Corts de Navarra (en basc: Nafarroako Parlamentua o Nafarroako Gorteak) és l'òrgan legislatiu de la Comunitat Foral de Navarra.[1] La seu del Parlament està situada al rehabilitat edifici de l'Antiga Audiència, Primer Eixample, en el Passeig de Sarasate de Pamplona. Anteriorment va estar situat en el Palau de la Diputació Foral de Navarra, situat en el mateix passeig i davant seu.
L'actual president del parlament navarrès és Unai Hualde (Geroa Bai).

Parlament de Navarra
Nafarroako Parlamentua
Parlamento de Navarra
X Legislatura
Escudo de Navarra (oficial).svg
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PresidentUnai Hualde Iglesias, Geroa Bai
des del dia 26 de maig de 2019
Vicepresidenta primeraInma Jurío Macaya, PSN-PSOE
des del dia 26 de maig de 2019
Vicepresidenta segonaYolanda Ibáñez Pérez, NA+
des del dia 26 de maig de 2019
Secretari primerJuan Luis Sánchez de Muniáin Lacasia, NA+
des del dia 26 de maig de 2019
Secretari segonMaiorga Ramirez Erro, EH Bildu Nafarroa
des del dia 26 de maig de 2019
Cap de l'oposicióJosé Javier Esparza, NA+
des del dia 26 de maig de 2019
Estructura
Membres50 diputats
(majoria absoluta: 26)
Parlamento de Navarra - X legislatura.svg
Grups polítics     NA+ (20)

     PSN-PSOE (11)
     Geroa Bai (9)
     EH Bildu Nafarroa (7)
     PSN (7)
     Podemos-Ahal Dugu (2)

     Izquierda-Ezkerra (2)
Elecció
Sistema de votacióRepresentació proporcional
Última elecció26 de maig de 2019
NafarParlamentua.JPG
Antiga Audiència (Pamplona)
Lloc web
www.nafarroakoparlamentua.eus

HistòriaModifica

El Parlament va ser creat per l'"Amejoramiento" de 1982 (l'equivalent a l'Estatut d'Autonomia per les CCAA) , va suposar la democratització de les institucions existents fins aleshores. Durant el franquisme, havia continuat existint la Diputació Provincial de Navarra tal com va ser definida en la Llei de Modificació de Furs de 1841, formada per set diputats, triats per les denominades merindades. Existia des de 1898 un òrgan assessor en matèries financera i d'administració municipal: el Consell Foral Administratiu.

Durant la transició a la democràcia, es va plantejar la incorporació de Navarra a una comunitat autònoma comuna amb les tres províncies basques. Després d'àrdues negociacions a tres bandes entre el PSOE, el PNB i la UCD, es va arribar a decisió que la incorporació de Navarra a la preautonomia basca es deixaria en mans del "òrgan foral competent", afer recollit a la disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola de 1978.

En 1978 UCD, per a democratitzar les institucions forals, va proposar que el Consell Foral estigués integrat per 119 consellers, 50 triats per sufragi universal i 60 pels ajuntaments, als quals s'afegirien els cinc diputats al Congrés i els quatre senadors triats a Navarra. Exerciria funcions normatives i triaria als membres de la Diputació. Finalment l'Amejoramiento establí la institució del Parlament o Corts de Navarra en l'article 10 i ho regula en els articles de l'11 al 22. És la institució legislativa de la Comunitat, els seus membres són escollits per sufragi universal, per a un període de quatre anys i no han de ser menys de 40 ni més de 60 (actualment són 50). Els parlamentaris compten amb fur d'inviolabilitat pels vots i opinions emesos en el desenvolupament de les seves funcions.

FuncionsModifica

 
Edifici del Parlament Foral de Navarra (Pamplona)

Les funcions del Parlament de Navarra són les següents:

  • Representació del poble navarrès.
  • Potestat Legislativa.
  • Aprovació de Pressupostos i Comptes de Navarra.[1]
  • Escollir al President del Govern de Navarra.
  • Impuls i control del Govern de Navarra.
  • Designació de Senadors autonòmics.
  • Nomenament del Defensor del Poble.
  • Nomenament del President de la Càmera de Comptos.
  • Exercir la iniciativa prevista en la Disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola de 1978
  • Exercir la iniciativa de per a la separació de la Comunitat Autònoma en la qual s'hagués incorporat

ComposicióModifica

El Parlament està format per 50 parlamentaris. Després de les eleccions del 26 de maig de 2019, la cambra va quedar formata de la següent manera:

Grups parlamentaris al Parlament de Navarra
Nom Partits Logotip Portaveu Líder Escons
G.P. Navarra Suma NA+   Javier Esparza Javier Esparza 20
G.P. Socialistas de Navarra PSN-PSOE   Ramón Alzórriz María Chivite (P) 11
G.P. Geroa Bai Geroa Bai Uxue Barkos Uxue Barkos 9
G.P. Bildu Nafarroa EH Bildu   Bakartxo Ruiz Jaso Bakartxo Ruiz Jaso 7
A.P.F. Podemos-Ahal Dugu Podemos-Ahal Dugu   Mikel Buil Mikel Buil 2
G.P. Izquierda-Ezkerra Izquierda-Ezkerra   María Luisa de Simón María Luisa de Simón 1

PresidentsModifica

El seu primer president va ser Manuel de Irujo (PNB), històric nacionalista basc. Després de la reinstauració de la democràcia, els presidents del Parlament de Navarra han estat:

President Inici del mandat Final del mandat Partit
Víctor Manuel Arbeloa Muru 1979 1983 Partit Socialista de Navarra
Balbino Baldós Artiz 1983 1987 Unió del Poble Navarrès
Ignacio Javier Gómara 1987 1991 Unió del Poble Navarrès
Javier Otano Cid 1991 1995 Partit Socialista de Navarra
Lola Eguren Apesteguía 1995 1999 Partit Socialista de Navarra
José Luis Castejón Garrués 1999 2003 Partit Socialista de Navarra
Rafael Gurrea Indurain 2003 2007 Unió del Poble Navarrès
Elena Torres Miranda 2007 2011 Partit Socialista de Navarra
Alberto Catalán Higueras 2011 2015 Unió del Poble Navarrès
Ainhoa Aznarez Igarza 2015 2019 Podemos-Ahal Dugu
Unai Hualde Iglesias 2019 actualitat Geroa Bai

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 588. ISBN 84-930048-0-4. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament de Navarra