Parlament de Navarra
El Parlament Foral de Navarra o Corts de Navarra (en basc: Nafarroako Parlamentua o Nafarroako Gorteak) és l'òrgan legislatiu de la Comunitat Foral de Navarra.[1] La seu del Parlament està situada al rehabilitat edifici de l'Antiga Audiència, Primer Eixample, en el Passeig de Sarasate de Pamplona. Anteriorment va estar situat en el Palau de la Diputació Foral de Navarra, situat en el mateix passeig i davant seu.
L'actual president del parlament navarrès és Unai Hualde (Geroa Bai).
| X Legislatura | |
.svg) | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| President |
Unai Hualde Iglesias, Geroa Bai des del dia 26 de maig de 2019 |
| Vicepresidenta primera |
Inma Jurío Macaya, PSN-PSOE des del dia 26 de maig de 2019 |
| Vicepresidenta segona |
Yolanda Ibáñez Pérez, NA+ des del dia 26 de maig de 2019 |
| Secretari primer |
Juan Luis Sánchez de Muniáin Lacasia, NA+ des del dia 26 de maig de 2019 |
| Secretari segon |
Maiorga Ramirez Erro, EH Bildu Nafarroa des del dia 26 de maig de 2019 |
| Cap de l'oposició |
José Javier Esparza, NA+ des del dia 26 de maig de 2019 |
| Estructura | |
| Membres |
50 diputats (majoria absoluta: 26) |
 | |
| Grups polítics |
NA+ (20) |
| Elecció | |
| Sistema de votació | Representació proporcional |
| Última elecció | 26 de maig de 2019 |
 | |
| Antiga Audiència (Pamplona) | |
| Lloc web | |
| www.nafarroakoparlamentua.eus | |
 | |
HistòriaModifica
El Parlament va ser creat per l'"Amejoramiento" de 1982 (l'equivalent a l'Estatut d'Autonomia per les CCAA) , va suposar la democratització de les institucions existents fins aleshores. Durant el franquisme, havia continuat existint la Diputació Provincial de Navarra tal com va ser definida en la Llei de Modificació de Furs de 1841, formada per set diputats, triats per les denominades merindades. Existia des de 1898 un òrgan assessor en matèries financera i d'administració municipal: el Consell Foral Administratiu.
Durant la transició a la democràcia, es va plantejar la incorporació de Navarra a una comunitat autònoma comuna amb les tres províncies basques. Després d'àrdues negociacions a tres bandes entre el PSOE, el PNB i la UCD, es va arribar a decisió que la incorporació de Navarra a la preautonomia basca es deixaria en mans del "òrgan foral competent", afer recollit a la disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola de 1978.
En 1978 UCD, per a democratitzar les institucions forals, va proposar que el Consell Foral estigués integrat per 119 consellers, 50 triats per sufragi universal i 60 pels ajuntaments, als quals s'afegirien els cinc diputats al Congrés i els quatre senadors triats a Navarra. Exerciria funcions normatives i triaria als membres de la Diputació. Finalment l'Amejoramiento establí la institució del Parlament o Corts de Navarra en l'article 10 i ho regula en els articles de l'11 al 22. És la institució legislativa de la Comunitat, els seus membres són escollits per sufragi universal, per a un període de quatre anys i no han de ser menys de 40 ni més de 60 (actualment són 50). Els parlamentaris compten amb fur d'inviolabilitat pels vots i opinions emesos en el desenvolupament de les seves funcions.
FuncionsModifica
Les funcions del Parlament de Navarra són les següents:
- Representació del poble navarrès.
- Potestat Legislativa.
- Aprovació de Pressupostos i Comptes de Navarra.[1]
- Escollir al President del Govern de Navarra.
- Impuls i control del Govern de Navarra.
- Designació de Senadors autonòmics.
- Nomenament del Defensor del Poble.
- Nomenament del President de la Càmera de Comptos.
- Exercir la iniciativa prevista en la Disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola de 1978
- Exercir la iniciativa de per a la separació de la Comunitat Autònoma en la qual s'hagués incorporat
ComposicióModifica
El Parlament està format per 50 parlamentaris. Després de les eleccions del 26 de maig de 2019, la cambra va quedar formata de la següent manera:
| Grups parlamentaris al Parlament de Navarra | |||||
| Nom | Partits | Logotip | Portaveu | Líder | Escons |
|---|---|---|---|---|---|
| G.P. Navarra Suma | NA+ | 
|
Javier Esparza | Javier Esparza | 20 |
| G.P. Socialistas de Navarra | PSN-PSOE | 
|
Ramón Alzórriz | María Chivite (P) | 11 |
| G.P. Geroa Bai | Geroa Bai | Uxue Barkos | Uxue Barkos | 9 | |
| G.P. Bildu Nafarroa | EH Bildu | 
|
Bakartxo Ruiz Jaso | Bakartxo Ruiz Jaso | 7 |
| A.P.F. Podemos-Ahal Dugu | Podemos-Ahal Dugu | 
|
Mikel Buil | Mikel Buil | 2 |
| G.P. Izquierda-Ezkerra | Izquierda-Ezkerra | .svg){kind=small}
|
María Luisa de Simón | María Luisa de Simón | 1 |
PresidentsModifica
El seu primer president va ser Manuel de Irujo (PNB), històric nacionalista basc. Després de la reinstauració de la democràcia, els presidents del Parlament de Navarra han estat:
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 588. ISBN 84-930048-0-4.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament de Navarra |