Parlament Flamenc
El Parlament Flamenc (neerlandès 
Vlaams Parlement (?·pàg.) o Vlaamse Raad) és l'assemblea que deté el poder legislatiu de Flandes, tant com una regió geogràfica com a comunitat cultural de Bèlgica.
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| Portaveu | Liesbeth Homans, N-VA des del dia 2 d'octubre de 2019 |
| Estructura | |
| Membres | 124 118 de Flandes 6 de la Regió de Brussel·les |
 | |
| Grups polítics | Govern (68)
Oposició (56)
|
| Elecció | |
| Sistema de votació | Representació proporcional amb llistes obertes |
| Última elecció | 26 de maig de 2019 |
| Pròxima elecció | 2024 |
  | |
| Vlaams Parlementsgebouw, Brussel·les | |
| Lloc web | |
| vlaamsparlement.be | |
El Parlament Flamenc aprova decrets, que són les lleis de Flandes, aplicables a tots els habitants de Flandes, i per les institucions flamenques a Brussel·les, designa i supervisa el Govern flamenc i aprova el pressupost de Flandes. El Parlament flamenc es reuneix a l'edifici del Parlament de Flandes al centre de Brussel·les, i els seus membres i personal es troben a la Cambra dels Representants de Flandes.
Història modifica
Del 1830 fins al 1970 Bèlgica fou un Estat unitari amb un Parlament bicameral i un sol govern. Les lleis emeses pel Parlament s'aplicaven a tots els belgues i els ministres del govern exercien la seva autoritat arreu del país. Entre 1970 i 2001, el Parlament belga va aprovar cinc reformes constitucionals successives. A poc a poc van canviar Bèlgica d'un Estat unitari a un Estat federal. Així es van crear assemblees parlamentàries per a les comunitats i regions.
El 7 de desembre de 1971 va tenir lloc la primera reunió del Consell Cultural de la Comunitat Neerlandesa, i més tard es va constituir un parlament per a la regió de Flandes. Flandes va decidir ja el 1980 fusionar la Comunitat Flamenca amb la regió de Flandes. Com a resultat, Flandes ara té un sol parlament i un govern amb competència per a tota la comunitat i sobre els afers regionals. Aquest Parlament va ser anomenat Vlaamse Raad fins que va passar a anomenar-se oficialment Vlaams Parlement (Parlament Flamenc) el 13 de juny de 1995. Els seus membres s'anomenen "Vlaams Volksvertegenwoordiger" (membres del Parlament Flamenc) i des de 1995 són elegits directament.
En l'actualitat, moltes veus en el Moviment Flamenc reclamen que el Parlament flamenc hauria d'assumir poders sobirans l'idioma, la cultura i l'educació. A més, està sorgint un consens que el Parlament flamenc també han d'adquirir una major autonomia financera i fiscal.
Competències modifica
Per a tota la Comunitat Flamenca modifica
- Cultura: El Parlament flamenc té competències en tots els afers culturals. Això inclou la protecció del patrimoni cultural (literatura, belles arts), el turisme i els mitjans de comunicació. Actualment es debat l'estatut de la ràdio i televisió oficial dels flamenc, la VRT.
- Ús de la llengua: inclou l'ús a les escoles i universitats, a les administracions locals flamenques, i les relacions entre empresaris i empleats en la part de parla neerlandesa de Bèlgica, a excepció dels serveis als municipis amb facilitats lingüístiques.
- Afers relatius a la persona: protecció de la joventut, política familiar i cura dels fills, juntament amb la política en relació amb els discapacitats, els jubilats i tercera edat, la igualtat d'oportunitats i la integració dels immigrants.
- Educació: des del preescolar fins a la universitat incloses beques, tot i que l'establiment del període d'educació obligatòria, els requisits per a la concessió de titulacions i els plans de pensions per als mestres romanen competència federal.
- Assistència sanitària: inclosa l'atenció sanitària preventiva, l'atenció a la llar, les institucions per a la cura de la salut mental, però exclosos les assegurances de salut, el finançament d'hospitals i altres competències més en mans del govern federal.
Únicament per a la Comunitat Flamenca modifica
- Economia, treball i energia inclou el suport del govern per als negocis, la política d'ocupació, l'agricultura i la pesca, la distribució d'electricitat i gas natural, l'explotació de noves fonts d'energia i la promoció de l'ús responsable de l'energia.
- Planificació urbana i rural, habitatge, desenvolupament urbà i conservació de la natura: en particular, l'ordenació del territori, els permisos de construcció, la política d'habitatge, habitatge social, renovació urbana, la preservació de monuments i llocs naturals, concentració parcel·lària i conservació de la natura.
- Medi Ambient i política d'aigües: en particular, la reducció de la contaminació de l'aire, la terra i l'aigua, control del soroll, la depuració d'aigües residuals, la producció i distribució d'aigua potable i la política d'eliminació de residus.
- Investigació científica: aquest camp és plena responsabilitat de les autoritats regionals, a excepció de la indústria aeroespacial i la investigació militar (que resta federal).
- Obres públiques i transport: s'inclouen les carreteres, el port d'Anvers, el port de Bruges-Zeebrugge, el port de Gant i el port d'Oostende, els aeroports regionals de Deurne i Oostende (aeroport internacional d'Anvers i aeroport internacional d'Oostende-Bruges), zones urbanes i transport regional.
- Agricultura: Agricultura: inclou el Fons d'Inversió Agrícola, l'educació agrícola, el desenvolupament de les regions rurals, la venda de productes agrícoles i hortícoles i la política pesquera. Per les estipulacions de l'Acord de Lambermont (2001), les regions són competents de gairebé tota la política agrícola, llevat alguns aspectes com la seguretat alimentària i el benestar dels animals, que van romandre sota la competència del govern federal.
- Municipis, províncies i organitzacions interurbanes: inclou l'assignació de recursos financers als 308 municipis de Flandes i a les províncies de Flandes, i la supervisió administrativa d'aquests municipis i províncies i les seves lleis.
Afers internacionals modifica
Per a totes les àrees dins de la seva esfera de competència, Flandes pot signar tractats internacionals amb altres estats, ja siguin Estats nacionals o Estats membres d'una federació. Aquesta competència inclou la cooperació al desenvolupament i comerç exterior.
Membres del Parlament Flamenc modifica
El Parlament consta de 118 membres elegits directament a la regió de Flandes. Tenen dret a vot, tant per a les competències regionals com de la comunitat. Endemés, 6 membres són elegits directament a la Regió de Brussel·les-Capital pels electors que van votar per un partit de parla neerlandesa a les eleccions regional de Brussel·les. No tenen dret de vot per a les competències regionals.
 |
 |
 |
| |
 |
Càrrecs modifica
A l'inici de cada exercici parlamentari, el quart dilluns de setembre, el Parlament Flamenc nomena al seu portaveu. El portaveu presideix les sessions plenàries del Parlament flamenc i actua com el seu representant oficial. Determina si una iniciativa és admissible i passa el tràmit parlamentari. Els ministres flamencs prenen el jurament davant el president del parlament flamenc. Només el cap del govern flamenc, el ministre-president flamenc, pren jurament davant el rei. L'actual president del Parlament Flamenc és Jan Peumans de la Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA).
El president del Parlament Flamenc rep l'assistència de la Mesa, que consisteix en el President, quatre presidents adjunts i tres secretaris. La Mesa és responsable de les activitats quotidianes del Parlament flamenc i es reuneix almenys un cop cada dues setmanes. La Mesa Ampliada, que consisteix en la Mesa i els Caps de Sala de les fraccions polítiques reconegudes al Parlament Flamenc coordina les activitats polítiques del Parlament flamenc i estableix l'agenda per a la sessió plenària. En general, es reuneix el dilluns de cada setmana.
Comissions modifica
Gran part del treball del Parlament flamenc es duu a terme en comissions. El Parlament Flamenc compta actualment amb onze comitès permanents. Cada comitè està especialitzat en una àrea particular i es compon de 15 membres del Parlament Flamenc. La principal tasca dels comitès és examinar els textos de les propostes de llei i organitzar audiències i debats sobre les propostes de llei. Hi ha també dos comitès ad hoc: el Comitè Digital de Flandes i el Comitè de Constitució Flamenc.
Llista de comissions permanents modifica
- Comissió d'Afers Generals i Afers Financers i Pressupostaris
- SubComissió de Finances i Pressupost
- Comissió de Brussel·les i la seva perifèria flamenca
- Comissió d'Afers Administratius, Reforma Institucional i Administrativa i Avaluació de Decrets
- Comissió d'Habitatge, Política Urbana, Integració i Igualtat d'Oportunitats
- Comissió per a la Política Exterior, Afers Europeus, Cooperació Internacional i Turisme
- Comissió d'Educació, Formació, Ciència i Innovació
- Comissió de Cultura, Joventut, Esports i Mitjans de Comunicació
- Comissió de Benestar Públic, Salut pública i Afers Familiars
- Comissió d'Afers Econòmics, Ocupació i Economia Social
- Subcomissió sobre Comerç d'Armes
- Comissió per a la Conservació del Medi Ambient i de la Natura, Agricultura, Pesca i Política de Desenvolupament Rural i Planificació Urbana.
- Subcomissió d'Agricultura, Pesca i Afers Rurals
- Comissió d'Obres Públiques, Mobilitat i Energia
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament Flamenc |
- (neerlandès) Web oficial
- (neerlandès) Història del parlament flamenc Arxivat 2007-01-09 a Wayback Machine.