Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres

La Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres és una església de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres
026 Església de Sant Andreu (Sant Andreu de Llavaneres).JPG
Dades
Tipusesglésia
Característiques
Estil arquitectònicNeoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme
MunicipiSant Andreu de Llavaneres
LocalitzacióC. de l'Església. Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)
 41° 34′ 28″ N, 2° 28′ 56″ E / 41.57436°N,2.48231°E / 41.57436; 2.48231Coord.: 41° 34′ 28″ N, 2° 28′ 56″ E / 41.57436°N,2.48231°E / 41.57436; 2.48231
IPA
IdentificadorIPAC: 8924
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

L'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres és un edifici neoclàssic de tres naus i de grans dimensions. La façana principal té un portal amb arc rebaixat i una fornícula al damunt amb la imatge del sant titular. Per damunt hi ha una rosassa. La façana acaba amb una cornisa i un frontó rectangular, de l'any 1865, amb un òcul al centre. El campanar, situat al costat dret, és de planta quadrada, però acaba sent vuitavat. La coberta és a dues aigües. Una gran escalinata fa possible l'accés a l'església, que es troba en un nivell superior respecte del carrer.[1]

 
Interior de la nau, amb el retaule major, provinent de l'església vella

HistòriaModifica

A partir del segle XVIII és quan es defineixen els carrers de Sant Andreu de Llavaneres (carrer de Munt, carrer de Baix, carrer del Mig, carrer del Doctor i carrer dels Clòsens). A causa d'aquest desenvolupament dels carrers i de la situació de l'antiga parròquia (l'actual església del cementiri) dalt de la serra, és feu necessari construir un nou edifici al mig de la població. Aquesta església d'estil neoclàssic es començà a construir a mitjan segle XVIII, l'any 1752, tot i que es realitzà en gran part durant el primer terç del segle XIX. Fou consagrada l'any 1836. A l'interior, procedents de l'església vella, es conserven el retaule, algun dels altars laterals i el Sant Crist.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres
  1. 1,0 1,1 «Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].