Partit Comunista Hongarès dels Treballadors

Partit Comunista Hongarès dels Treballadors (en hongarès: Magyar Kommunista Munkáspárt) (MKM) és un partit polític d'Hongria que fou fundat el 1989 com a continuador del Partit Socialista Hongarès dels Treballadors. Sempre s'ha oposat al capitalisme, i des del canvi de règim a Hongria el 1989 no ha obtingut representació a l'Assemblea Nacional d'Hongria. La seva organització juvenil, el Front d'Esquerra, participa activament en el moviment anti-imperialista.

Infotaula d'organitzacióMagyar Kommunista Munkáspárt
Dades
TipusPartit polític hongarès
Ideologia políticaComunisme, marxisme-leninisme
Història
ReemplaçaPartit Socialista dels Treballadors Hongaresos Modifica el valor a Wikidata
Creació19 de desembre de 1989
Activitat
Membre dePartit de l'Esquerra Europea (–2009)
Iniciativa de Partits Comunistes i Obrers (–2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGyula Thürmer
Propietari de
Part deIniciativa de Partits Comunistes i Obrers Modifica el valor a Wikidata
Representacióextraparlamentari
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.munkaspart.hu
Facebook: m.munkaspart Modifica el valor a Wikidata

Es va formar amb el mateix nom que el seu predecessor, Partit Socialista Hongarès dels Treballadors, i el 1993 va canviar el nom a Partit dels Treballadors.

El partit va adoptar el nom actual, mentre alguns membres del sector més ortodox van marxar per formar el Partit dels Treballadors d'Hongria (2006) (Magyarországi Munkáspárt 2006), dirigit per János Fratanolo.

El partit es va oposar a l'ingrés d'Hongria a l'OTAN i altres organitzacions militars. El 1996 el partit va organitzar una recollida de signatures arreu del país per a convocar un referèndum d'entrada a l'OTAN, però el referèndum que es va convocar finalment fou favorable a l'entrada a l'OTAN. Ha organitzat campanyes per a reclamar que les forces hongareses retornin de l'estranger i per a reduir el pressupost militar. També s'oposa a la participació d'Hongria en els processos democratitzadors dels que en són objectius els governs de Sèrbia i Belarús. S'oposaren també a les campanyes de l'OTAN a Iugoslàvia contra Slobodan Milošević i s'oposaren a la invasió de l'Iraq de 2003.

En política exterior també reclamen:

  • Una solució pacífica i justa a la crisi d'Orient Mitjà, a favor dels "països" àrabs progressius.
  • Una política exterior basada en les bones relacions amb totes les parts del món. A part d'això, critica les polítiques del govern, reclamant que la política oficial no presta prou atenció al desenvolupament de relacions amb Japó, Xina, Rússia, i els països àrabs.
  • Dona suport qualificat a l'entrada d'Hongria a la Unió Europea.

A les eleccions legislatives hongareses de 2006 va obtenir 0,41% del vot popular i cap escó. Fins a l'1 de maig de 2009 ha estat membre del Partit de l'Esquerra Europea.

Resultats electorals modifica

Enllaços externs modifica