Partit Conservador (Regne Unit)
El Partit Conservador i Unionista (en anglès i oficialment Conservative and Unionist Party), conegut com a Conservadors o en anglès Conservatives, és un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat més reeixit en la seva història política si ens basem en victòries electorals. Es tracta del partit més antic que segueix en actiu en l'actualitat, fins i tot més que el Partit Demòcrata dels Estats Units.
(en) Conservative and Unionist Party 
| |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | Con i المحافظين |
| Tipus | partit polític |
| Ideologia política | conservadorisme unionisme al Regne Unit liberalisme econòmic |
| Alineació política | centredreta |
| Història | |
| Creació | 18 desembre 1834 (<19 desembre 1834), Londres |
| Fundador | Sir Robert Peel |
| Activitat | |
| Membre de | Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus |
| Membres | 149.800 (2013) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Boris Johnson (2019–) |
| Líder | Boris Johnson |
| Joventuts | Young Conservatives (en)  |
| Filial | |
| Format per | |
| Indicador econòmic | |
| Finançament | (Lubov Chernukhin (en) ) |
| Finançador | Lubov Chernukhin (en) |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | conservatives.com |
   | |
El 24 de juliol de 2019, l'endemà de l'elecció de Boris Johnson com a líder del Partit Conservador, la reina Elisabet II acceptà la dimissió de Theresa May i nomenà Johnson primer ministre. Johnson esdevingué el segon primer ministre nascut fora de les Illes Britàniques, després del també conservador Andrew Bonar Law. Johnson nomenà Dominic Cummings, amb qui havia treballar a la campanya Vote Leave, assessor sènior.[1]
És un descendent directe del Partit Tory,[2] una de les dues formacions polítiques britàniques dels segles xviii i xix, i els seus membres encara reben el nom de tories avui en dia en referència a la seva encarnació anterior. Els conservadors han estat al govern durant la major part dels segles XIX i xx, amb la notable excepció d'un període de tretze anys de governs laboristes encapçalats per Tony Blair i Gordon Brown (1997-2010).
Són membres de la Unió Demòcratica Internacional i de la seva secció europea. Al Parlament Europeu hi ha membres d'un arranjament informal anomenat Demòcrates Europeus, que existeix en forma de coalició amb el Partit Popular Europeu, sota el nom d'EPP-ED. Cameron ha anunciat la seva intenció de tallar el vincle entre els Demòcrates Europeus (de visió més aviat euroescèptica) i el Partit Popular Europeu, tot i que aquesta retirada no ha estat vista amb bons ulls per tots els membres del partit.
Obtenen els millors resultats a Gal·les i el nord d'Anglaterra, que van votar a favor de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea en el referèndum de 2016.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ «Who are Boris Johnson's key advisers?» (en anglès). BBC, 30-07-2019.
- ↑ «Partit Conservador (Regne Unit)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «UK results: Conservatives win majority». BBC. [Consulta: 13 desembre 2019].
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Conservador |