Partit Demòcrata dels Estats Units

(S'ha redirigit des de: Partit Demòcrata (Estats Units))

El Partit Demòcrata (en anglès, Democratic Party) és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Republicà, el seu principal rival. Hereu del Partit Demòcrata-Republicà de Thomas Jefferson i James Madison, el Partit Demòcrata va ser fundat cap al 1828 pels partidaris d'Andrew Jackson, cosa que el converteix en el partit polític en actiu més antic del món.[1]

Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata dels Estats Units
(en) Democratic Party Modifica el valor a Wikidata
US Democratic Party Logo.svg

Mascotaase demòcrata Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtD i Dem Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaliberalisme modern dels Estats Units
socioliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1828 Modifica el valor a Wikidata
FundadorAndrew Jackson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Membre deAliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membres80.097.731 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaThomas Perez (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Senat dels Estats Units (2021)
46 / 100
Cambra de Representants dels Estats Units (2021)
222 / 435 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdemocrats.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter: TheDemocrats Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

El partit inclou una àmplia varietat de corrents ideològics, que van des del socialisme democràtic fins al conservadorisme moderat.

IdeologiaModifica

Evolució històricaModifica

Abans de 1860, el partit donava suport a una sobirania governamental i estatal limitada, mentre s'oposava a un banc nacional i als aranzels elevats. A finals del segle XIX, va continuar oposant-se als aranzels alts. A principis del segle XX, va donar suport a les reformes progressistes i es va oposar a l'imperialisme. Des de la dècada de 1930, Franklin D. Roosevelt i la seva coalició cel New Deal, el Partit Demòcrata ha defensat majoritàriament una ideologia social liberal.[2][3] El New Deal va atreure un fort suport al partit per part dels immigrants europeus recents, molts dels quals eren catòlics amb residència a les ciutats, però va provocar una pèrdua de votants de l'ala conservadora i pro-empresarial del partit.[4][5][6] Després de la Llei de drets civils de 1964 i la Llei de drets de vot de 1965, les bases fonamentals dels dos partits principals del país van canviar: els estats del sud es van tornar més fermament republicans en la política presidencial i els estats del nord-est van reforçar les posicions demòcrates. El moviment sindical es va reduir després dels anys setanta, tot i que la classe obrera continua sent un component important de la base demòcrata.

ActualitatModifica

Les persones que viuen a zones urbanes, les dones, els graduats universitaris i els mil·lennials, a més de les minories sexuals, religioses i racials, tendeixen a donar suport al Partit Demòcrata.[7][8][9][10]

La filosofia de liberalisme modern del Partit Demòcrata combina les nocions de llibertat civil i igualtat social amb el suport a una economia mixta.[11] Al Congrés, el partit actua com a partit d'arreplega amb ales centristes, progressistes i conservadores.[12] La reforma del govern corporatiu, la protecció del medi ambient, el suport a la mà d’obra organitzada, l’ampliació de programes socials, la matrícula universitària assequible, l’atenció sanitària universal, la igualtat d’oportunitats i la protecció del consumidor formen el nucli ideològic de l’agenda econòmica del partit.[13][14] En matèria social, defensa la reforma del finançament de campanya,[15] els drets LGBT,[16] la reforma de la justícia penal, la reforma del sistema en matèria d'immigració,[17] l'aplicació de lleis de possessió d'armes més estrictes,[18] el dret a l'avortament[19] i la legalització de la marihuana.[20]

 
L'ase i el color blau són dos dels símbols del partit.

Càrrecs de poderModifica

Un total de 16 demòcrates han ocupat la presidència dels Estats Units, inclòs l'actual president Joe Biden. Des de 2021, el partit té el control de tots els poders executius i legislatius a nivell federal: ocupa la presidència, la vicepresidència i les majories tant a la Cambra de Representants com al Senat dels Estats Units. A més, ocupa 23 governacions estatals, té majoria a 18 cambres legislatives estatals i ostenta l'alcaldia de la majoria de ciutats importants.[21] Pel que fa al poder judicial, tres dels nou jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units van ser nomenats per presidents demòcrates.

Presidents dels Estats Units del Partit DemòcrataModifica

Núm. Nom Estat d'origen Temps a la Presidència
Andrew Jackson (1767–1845) Tennessee 1829-1837
Martin Van Buren (1782–1862) Nova York 1837-1841
11è James K. Polk (1795–1849) Tennessee 1845-1849
14è Franklin Pierce (1804–1869) Nou Hampshire 1853-1857
15è James Buchanan (1791–1868) Pennsilvània 1857-1861
17è Andrew Johnson (1808–1875) Tennessee 1865-1869
22è Grover Cleveland (1837–1908) Nova York 1885-1889
24è 1893-1897
28è Woodrow Wilson (1856–1924) Nova Jersey 1913-1921
32è Franklin D. Roosevelt (1882–1945) Nova York 1933-1945
33è Harry S. Truman (1884–1972) Missouri 1945-1953
35è John F. Kennedy (1917–1963) Massachusetts 1961-1963
36è Lyndon B. Johnson (1908–1973) Texas 1963-1969
39è Jimmy Carter (1924) Geòrgia 1977-1981
42è Bill Clinton (1946) Arkansas 1993-2001
44è Barack Obama (1961) Illinois 2009-2017
46è Joe Biden (1942) Delaware 2021-present

ReferènciesModifica

  1. "The Democratic Party, founded in 1828, is the world's oldest political party" states Kenneth Janda. The Challenge of Democracy: American Government in Global Politics. Cengage Learning, 2010, p. 276. ISBN 9780495906186. 
  2. Arnold, N. Scott. Imposing values: an essay on liberalism and regulation. Florence: Oxford University Press, 2009, p. 3. ISBN 978-0-495-50112-1. 
  3. Grigsby, Ellen. Analyzing Politics: An Introduction to Political Science. Florence: Cengage Learning, 2008, p. 106–107. ISBN 978-0-495-50112-1. 
  4. Prendergast, William B. The Catholic Voter in American Politics. The Passing of the Democratic Monolith (en anglès). Washington, D.C.: Georgetown University, 1999. ISBN 978-0-87840-724-8. 
  5. Marlin, George J. The American Catholic Voter. 200 Years of Political Impact (en anglès). South Bend, Indiana: St. Augustine, 2004. ISBN 978-1-58731-029-4. 
  6. Michael Corbett et al. Politics and Religion in the United States (2nd ed. 2013).
  7. .
  8. Brownstein, Ronald. «The Democratic Party is being transformed. These House votes show how.». CNN, May 21, 2019. Arxivat de l'original el May 21, 2019. [Consulta: May 22, 2019].
  9. «Women More Likely to Be Democrats, Regardless of Age». Gallup.com. Arxivat de l'original el June 14, 2010. [Consulta: June 17, 2010].
  10. Larry E. Sullivan. The SAGE glossary of the social and behavioral sciences (2009) p 291, "This liberalism favors a generous welfare state and a greater measure of social and economic equality. Liberty thus exists when all citizens have access to basic necessities such as education, healthcare, and economic opportunities."
  11. Allott, Daniel. «Biden could lose Georgia Senate races all by himself» (en anglès), 14-11-2020. [Consulta: 16 novembre 2020].
  12. Levy, Jonah. The State after Statism: New State Activities in the Age of Liberalization. Florence: Harvard University Press, 2006, p. 198. ISBN 978-0-495-50112-1. 
  13. U.S. Department of State. «A Mixed Economy: The Role of the Market». About.com. Arxivat de l'original el January 18, 2017.
  14. «Democratic Party on Government Reform». Ontheissues.org. Arxivat de l'original el April 30, 2016. [Consulta: January 19, 2015].
  15. «Democratic Platform Endorses Gay Marriage». All Things Considered. Npr.org, September 4, 2012. Arxivat de l'original el October 5, 2013. [Consulta: October 2, 2013].
  16. Chammah, Maurice. «Two Parties, Two Platforms on Criminal Justice». The Marshall Project, July 18, 2016. Arxivat de l'original el May 31, 2019. [Consulta: May 22, 2019].
  17. «Preventing Gun Violence». Democrats.org. Arxivat de l'original el 2018-11-04. [Consulta: May 22, 2019].
  18. «Democratic Party on Abortion». OnTheIssues.org. Arxivat de l'original el September 11, 2020. [Consulta: August 5, 2020].
  19. «The 2016 Democratic Platform». Democrats.org. Arxivat de l'original el 2018-09-27. [Consulta: May 22, 2019].
  20. «State government trifectas». Ballotpedia. Arxivat de l'original el March 28, 2018. [Consulta: January 13, 2018].