Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià
El Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià fou un partit polític d'ideologia valencianista i liberal-demòcrata fundat el 1974. El 1977 es va integrar a la Unió de Centre Democràtic (Unión de Centro Democrático, UCD).[1][2] Els seus referents van ser Francesc de Paula Burguera, Joaquín Muñoz Peirats i José Antonio Noguera de Roig.[3]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
| Ideologia política | valencianisme democràcia liberal liberalisme |
| Història | |
| Creació | 1974 |
| Fundador | Francesc de Paula Burguera i Escrivà |
El PDLPV representava l'ala valencianista de la Unió de Centre Democràtic, coalició de partits conservadors sense una tradició política concreta, i que al principi, ni tan sols guardava una excessiva homogeneïtat interna.[4] Als inicis de la formació, el PDLPV era juntament al Partido Popular Regional Valenciano Autonomista d'Emilio Attard, el nucli de la UCD al País Valencià.[5] En 1977, any en què el PDLPV es va sumar a la coalició, el líder d'UCD al País Valencià, Emilio Attard, arribava a signar un pasquí electoral on la coalició se situava en contra del centralisme (qualificat de repel·lent) i a favor de l'autonomia dels països o regions de l'Estat Espanyol.[3] Tot i la influència que els militants del PDLPV tenien en aquella UCD primigènia, conforme la manca d'acord sobre la qüestió autonòmica anava fent-se palès, la UCD comença a desentendre's de les motivacions autonomistes,[3] alineant-se junt al bàndol blaver en la Batalla de València.
La derrota que electoral que UCD va patir a la circumscripció de València en les eleccions generals de 1977 va fer que UCD començara a qualificar al PSOE de catalanista,[6] alhora que els sectors liberals i autonomistes d'UCD eren sancionats[7] i abandonaven la formació,[8] passant Burguera al grup mixt en el congrés dels diputats.[9] Tanmateix hi hagueren militants del partit que romandrien a UCD i participarien de l'estratègia anticatalanista de la formació, com Vicente Garrido Mayol,[10] Juan Marco Molines[11] o Enric Monsonís.[12]
Posteriorment militants del PDLPV fundarien el Partit Nacionalista del País Valencià, juntament amb els militants d'UDPV que no van voler sumar-se a UCD i al sector valencianista expulsat del PSOE, liderat per Josep Lluís Albinyana.
Referències modifica
- ↑ Flor, 2010, p. 573.
- ↑ Flor, 2010, p. 583.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Franch 1988, p. 68
- ↑ Franch 1988, p. 67
- ↑ Flor i Moreno, Vicent. L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del blaverisme, 2009. pg. 573
- ↑ Franch 1988, p. 69-70
- ↑ Aumentan las discrepancias en la UCD de Valencia Los liberales denuncian su marginación por los conservadores - notícia a El País del 21 d'abril de 1978 (castellà)
- ↑ Franch 1988, p. 70
- ↑ Estratègies polítiques i identitat col·lectiva al País Valencià Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine., Pere Arberola i Garcia
- ↑ Flor, 2010, p. 592.
- ↑ Flor, 2010, p. 596.
- ↑ Flor, 2010, p. 598.
Bibliografia modifica
- Flor i Moreno, Vicent. L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del blaverisme, 2009.
- Franch, Vicent. Document 88. València: Edicions 3i4, 1988. ISBN 84-7502-227-8.