Partit Unionista Democràtic

(S'ha redirigit des de: Partit Democràtic Unionista)
Per a altres significats, vegeu «Partit Unionista Democràtic Sudanès».

El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d'Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel mateix Paisley. La seva ala jove, Associació Unionista Democràtica, és forta a la Universitat de Queens de Belfast.

Infotaula d'organitzacióPartit Unionista Democràtic
(en) Democratic Unionist Party Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtDUP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaunionisme al Regne Unit
conservadorisme social
populisme de dreta
conservadorisme nacionalista
nacionalisme britànic
euroescepticisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 setembre 1971
FundadorIan Paisley Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMaurice Morrow Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmydup.com Modifica el valor a Wikidata
X: duponline Modifica els identificadors a Wikidata

Després dels Acords de St Andrews d'octubre de 2006, arribà a un acord amb Sinn Féin per a governar Irlanda del Nord, malgrat l'oposició dels diputats Nigel Dodds, David Simpson i Gregory Campbell. El març de 2007 votà a favor de la devolució de poders, cosa que provocà la dimissió de l'europarlamentari Jim Allister i de set diputats, qui el desembre de 2007 fundaren Veu Tradicional Unionista.

Història

modifica

El partit fou creat el 1971 per Ian Paisley i Desmond Boal, amb altres dissidents del Partit Unionista de l'Ulster. Va obtenir 8 escons a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1973. S'oposà als acords de Sunningdale i a qualsevol pacte amb els catòlics, en defensa de la classe treballadora protestant. Jim Allister fou eurodiputat de 1979 a 2004, quan fou substituït per Paisley. També té escons a Westminster.

Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà Acord de Divendres Sant, però es retirà de les converses quan hi fou admès el Sinn Féin sense que l'IRA deixés les armes, i després votà en  contra del referèndum de l'acord. Durant la major part de la història del DUP, el Partit Unionista de l'Ulster va ser el partit unionista més gran d'Irlanda del Nord; tanmateix, a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003 fou el partit més votat (30 escons) i a les del Parlament britànic de 2005 va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a Ballymena, Ards, Antrim, Ballymoney, Banbridge, Belfast, Carrickfergus, Coleraine, Craigavon i Newtonabbey.

El 2006, el DUP va signar l'Acord de Saint-Andrews i l'any següent va acordar entrar en un govern de repartiment del poder amb el Sinn Féin, que va acceptar donar suport al servei de policia i la devolució dels poders judicial i policial.[1] Paisley es va convertir en primer ministre conjunt d'Irlanda del Nord. L'únic eurodiputat del partit, Jim Allister i set regidors van abandonar el partit en protesta, fundant el Veu Unionista Tradicional (TUV). Paisley va ser succeït com a líder del DUP i primer ministre per Peter Robinson entre 2008 i 2015, després per Arlene Foster fins al 2021, i després que Foster fos destituïda, Edwin Poots es va convertir breument en líder nomenant Paul Givan com a primer ministre, però es va veure obligat a renunciar després de tres setmanes. El juny de 2021, el va succeir Jeffrey Donaldson. En protesta contra el Protocol d'Irlanda del Nord, Givan va dimitir com a primer ministre el febrer de 2022, col·lapsant l'Executiu d'Irlanda del Nord. El 30 de gener de 2024, Jeffrey Donaldson va anunciar que el DUP havia acordat un acord amb el govern del Regne Unit que va donar lloc a la restauració del poder compartit però va presentar la dimissió després de ser detingut i acusat d'abús sexual.[2]

Resultats electorals

modifica

Eleccions generals

modifica
Any Líder % Escons ± Govern
Feb 1974 Ian Paisley 5.7%
1 / 12
  1 Oposició
Oct 1974 5.8%
1 / 12
= Oposició
1979 10.2%
3 / 12
  2 Oposició
1983 19.9%
3 / 17
= Oposició
1987 11.7%
3 / 17
= Oposició
1992 13.1%
3 / 17
= Oposició
1997 13.6%
2 / 18
  1 Oposició
2001 22.5%
5 / 18
  3 Oposició
2005 33.7%
9 / 18
  4 Oposició
2010 Peter Robinson 25.0%
8 / 18
  1 Oposició
2015 25.7%
8 / 18
= Oposició
2017 Arlene Foster 36.0%
10 / 18
  2 Suport extern
2019 30.6%
8 / 18
  2 Oposició
2024 Gavin Robinson 22.1%
5 / 18
  3 Oposició

Assemblea del Nord d'Irlanda

modifica
Any Líder Vots % Escons +/- Govern
1973 Ian Paisley 78,228 10.8%
8 / 78
  8 Oposició
1975 97,073 14.8%
12 / 78
  4 Oposició
1982 145,528 23.0%
21 / 78
  9 Oposició
1996 141,413 18.8%
24 / 110
  24 Oposició
1998 145,917 18.5%
20 / 108
  4 Coalició
2003 177,944 25.7%
30 / 108
  10 Govern
2007 207,721 30.1%
36 / 108
  6 Coalició
2011 Peter Robinson 198,436 30.0%
38 / 108
  2 Coalició
2016 Arlene Foster 202,567 29.2%
38 / 108
= Coalició
2017 225,413 28.1%
28 / 90
  10 Coalició
2022 Jeffrey Donaldson 184,002 21.3%
25 / 90
  3 Coalició

Referències

modifica
  1. «DUP 'would share power in May'» (en anglès). BBC, 24-03-2007. [Consulta: 31 març 2024].
  2. Jordi Martín. «El líder unionista d'Irlanda del Nord, Jeffrey Donaldson, dimiteix després de ser imputat per delictes sexuals». El Nacional, 29-03-2024. [Consulta: 31 març 2024].