Partit Liberal Democràtic del Japó

Partit polític japonès

El Partit Liberal Demòcratic del Japó (自由民主党, Jiyū-Minshutō, abreviat PLD), també conegut per la seva abreviació japonesa Jimintō (自民党), és un partit polític conservador del Japó,[1][2] essent la principal força política japonesa que tradicionalment ha mantingut el govern del país de forma quasi ininterrompuda des de la seva fundació, el 1955.[3] Tot i que al Japó regeix un sistema polític multipartidista, per alguns autors la llarga estada al poder del PLD l'han convertit en un sistema de partit dominant[4] La fragmentació i divisió dels partits de l'oposició són una de les causes que expliquen la fortalesa del PLD durant dècades.[4]

Infotaula d'organitzacióPartit Liberal Democràtic del Japó
(ja) 自由民主党
(ja) 自民党 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

Epònimdemocràcia liberal Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPLD, LDP i 自民党 Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme
nacionalisme japonès
conservadorisme social Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicapartit polític Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Liberal
Partit Democràtic del Japó Modifica el valor a Wikidata
Creació15 novembre 1955
Activitat
Membres1.091.075 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaYoshihide Suga (2020–2021)
Fumio Kishida (2021–) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataShigeru Ishiba Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaLiberal & Democratic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
JoventutsYouth Division of the Liberal Democratic Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
FinançadorAgència Central d'Intel·ligència Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjimin.jp Modifica el valor a Wikidata

X: jimin_koho Instagram: jimin.jp Youtube: UCQVGAwZGA9jrH2XF7feK2xQ Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Seu del Partit Liberal Democràtic
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcció1966 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície13.663,43 m² Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra9 Modifica el valor a Wikidata
Plantes subterrànies3 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Localització〒100-8910 東京都千代田区永田町1-11-23 Modifica el valor a Wikidata
X: jimin_koho Instagram: jimin.jp Youtube: UCQVGAwZGA9jrH2XF7feK2xQ

El Partit Liberal Democràtic no s'ha de confondre amb el difunt Partit Liberal (自由党, Jiyūtō), el qual es fusionà amb el Partit Democràtic el 2003.

Història

modifica

El PLD s'ha mantingut en el poder la major part del seu temps des de la seva fundació fins a l'actualitat, a excepció de dos períodes: entre 1993 i 1994, amb la formació d'un govern de coalició que deixà fora el PLD;[5] i entre 2009 i 2012, en què governà el Partit Democràtic.

Fundació

modifica
 
Primera convenció del partit, 15 de novembre de 1955.

El PLD fou creat el 1955 amb la unió de dues formacions polítiques de dretes: el Partit Liberal (自由党, Jiyutō, liderat per Shigeru Yoshida) i el Partit Democràtic (日本民主党, Nihon Minshutō, liderat per Ichirõ Hatoyama). Ambdós partits acordaren unir-se per a formar un partit unificat contra el Partit Socialista del Japó, que en aquella època gaudia de gran popularitat entre l'electorat japonès. El PLD guanyà les següents eleccions generals que se celebraren, i aconseguí formar el primer govern conservador del Japó amb una amplia majoria. Des de llavors, aconseguiria mantenir el poder fins a 1993.

Primers anys

modifica

El PLD comença donant un nou enfocament a la política exterior del Japó, amb mesures que anaven des de l'entrada a les Nacions Unides al re-establiment de relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica. En la majoria de les eleccions que seguiren a 1955 el PLD fou en la força política més votada, trobant-se únicament amb l'oposició que venia dels dos principals partits d'esquerres: el Partit Socialista (PSJ) i el Partit Comunista (PCJ). Per aquest motiu, entre les dècades del 1950 i 1970, l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units destinà milions de dòlars a les campanyes electorals japoneses, procurant l'augment popular del PLD i, a la vegada, contra els partits i moviments d'esquerra.[6][7]

La llarga intervenció dels serveis secrets estatunidencs a favor dels conservadors japoneses no fou coneguda públicament fins a la meitat de la dècada dels anys 1990, quan fou revelada pel New York Times.[8]

 
Seu del PLD a Tòquio.

Després del retorn al poder el 1996, cinc anys més tard el partit passà a ser liderat pel carismàtic Junichiro Koizumi. Amb una nova victòria a les eleccions generals del 2005, el PLD mantingué la majoria absoluta en la Dieta del Japó i formà un govern de coalició amb el partit Nou Kōmeitō. El període de govern de Koizumi estigué marcat per la seva aliança amb el president estatunidenc George W. Bush, una forta política nacionalista i, especialment, la privatizació del servei postal.[9]

Shinzō Abe succeí a Koizumi com a president del partit el 20 de setembre de 2006, tot i que només ocuparia el càrrec per un període curt. En aquest context, el partit sofrí una gran derrota a les eleccions generals japoneses de 2007, on hi perdé la majoria per primera vegada a la història. El 12 de setembre de 2007, Abe dimití com a primer ministre i líder del partit, i el succeí Yasuo Fukuda, que dimitiria l'1 de setembre de 2008 després d'un any en el càrrec. El veterà Taro Aso passà a dirigir el govern i el partit, però en les eleccions generals de 2009 el PLD sofrí un important daltabaix electoral enfront del Partit Demòcrata al perdre 177 escons en el parlament, fet que suposà la sortida del govern.[10] Aquesta derrota significà el final de més de mig segle de governs conservadors.

Shinzō Abe (2012-2020)

modifica

El 26 de setembre de 2012 Shinzō Abe va superar l'ex Ministre de Defensa Shigeru Ishiba en la pugna per la presidència del PLD. Després de tres anys de govern el Partit Democràtic acumulà un desgast notable per la gestió del terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 i l'accident nuclear de Fukushima I[11] i el PLD, de nou sota el lideratge de Shinzō Abe, aconseguí una victòria contundent en les eleccions generals de 2012 i retornà al poder[12] el 26 de desembre de 2012[13] A les eleccions generals japoneses de 2014 i les de 2017 va revalidar la seua majoria[14] però no va aconseguir majories suficients per impulsar la reforma de l'article 9 de la Constitució del Japó i legalitzar un exèrcit.[15]

Yoshihide Suga (2020-2024)

modifica

El 28 d'agost de 2020 Abe va anunciar la seva dimissió per motius de salut, i aquesta es va fer efectiva amb l'elecció del seu successor,[16] Yoshihide Suga, en la votació del Parlament japonès el 16 de setembre del 2020,[17] ratificant l'elecció de líder que havia fet el seu partit dos dies abans.[18]

Fumio Kishida

modifica

Fumio Kishida va succeir l'anterior líder del partit, Yoshihide Suga, com a primer ministre del Japó el 4 d'octubre de 2021.[19][20] Després de les eleccions generals japoneses de 2021 va mantenir el primer càrrec, tot i que el LDP va perdre 25 escons, formant un nou govern de coalició amb Kōmeitō.[21] El 8 de juliol del 2022 Shinzō Abe va morir en rebre dos trets per l'esquena mentre donava un discurs polític a Nara, al Japó,[22] i durant un acte electoral a Wakayama, el primer ministre Fumio Kishida va ser objecte d'un atemptat el 15 d'abril de 2023.[23] El 14 d'agost de 2024, Fumio Kishida va anunciar que ja no intentaria revalidar com a president del LDP a les eleccions previstes al setembre, i posaria fi al seu mandat com a primer ministre.[24] Shigeru Ishiba va guanyar les eleccions per liderar el partit i es convertí en primer ministre en 1 d'octubre, poques setmanes abans de les eleccions, però la popularitat del partit va baixar de manera notable els últims mesos i la coalició del PLD amb el Kōmeitō perdé la majoria per primera vegada a les eleccions generals japoneses de 2024.[25]

L'11 de novembre, Shigeru Ishiba va ser reelegit primer ministre d'un govern en minoria de PLD i Kōmeitō durant una sessió extraordinària de la Dieta amb 221 vots, derrotant a Yoshihiko Noda del Partit Democràtic Constitucional del Japó (PDC) que en va rebre 160.[26] Aquesta va ser la primera vegada des de 1994 que la votació requeria dues voltes. El mateix dia, el gabinet d'Ishiba de la legislatura anterior va dimitir i es va inaugurar un segon gabinet.

Resultats electorals

modifica

Cambra de Representants

modifica
Any Vots % vots (posició) Diputats +/- Govern Candidat
1958 23.840.170 59,0% (1)
289 / 467
Nou Majoria Nobusuke Kishi
1960 22.950.404 58,1% (1)
300 / 467
  11 Majoria Hayato Ikeda
1963 22.972.892 56,0% (1)
283 / 467
  17 Majoria
1967 22.447.838 48,9% (1)
277 / 486
  6 Majoria Eisaku Satō
1969 22.381.570 47,6% (1)
288 / 486
  11 Majoria
1972 24.563.199 46,9% (1)
271 / 491
  17 Majoria Kakuei Tanaka
1976 23.653.626 41,8% (1)
249 / 511
  22 Majoria Takeo Miki
1979 24.084.130 44,59% (1)
248 / 511
  1 Majoria Masayoshi Ōhira
1980 28.262.442 47,88% (1)
284 / 511
  36 Majoria
1983 25.982.785 45,76% (1)
250 / 511
  34 Coalició Yasuhiro Nakasone
1986 29.875.501 49,42% (1)
300 / 512
  50 Majoria
1990 30.315.417 46,14% (1)
275 / 512
  25 Majoria Toshiki Kaifu
1993 22.999.646 36,62% (1)
223 / 511
  52 Oposició Kiichi Miyazawa
Coalició
1996 21.836.096 38,63% (1)
239 / 500
  16 Coalició Ryūtarō Hashimoto
2000 24.945.806 40,97% (1)
233 / 480
  6 Coalició Yoshirō Mori
2003 26.089.326 43,85% (1)
237 / 480
  4 Coalició Jun'ichirō Koizumi
2005 32.518.389 47,80% (1)
296 / 480
  59 Coalició
2009 27.301.982 38,68% (2)
119 / 480
  177 Oposició Taro Aso
2012 25.643.309 43,01% (1)
294 / 480
  175 Coalició Shinzō Abe
2014 25.461.427 48,10% (1)
291 / 475
  3 Coalició
2017 26.719.032 48,21% (1)
284 / 465
  7 Coalició
2021 27,626,235 48.08 (1)
259 / 465
  25 Coalició Fumio Kishida
2024
191 / 465
  68 Per determinar Shigeru Ishiba

Cambra de Consellers

modifica
Cambra de Consellers
Any Districte Nacional Total Govern
Vots % Escons ±
1956 11,356,874 39.7
122 / 250
Nou Minoria
1959 12,120,598 41.2
132 / 250
 10 Majoria
1962 16,581,637 46.4
142 / 250
 10 Majoria
1965 17,583,490 47.2
140 / 251
 2 Majoria
1968 20,120,089 46.7
137 / 250
 3 Majoria
1971 17,759,395 44.5
131 / 249
 6 Majoria
1974 23,332,773 44.3
126 / 250
 5 Majoria
1977 18,160,061 35.8
125 / 252
 1 Minoria
1980 23,778,190 43.3
135 / 252
 10 Majoria
1983 16,441,437 35.3
137 / 252
 2 Majoria
1986 22,132,573 38.58
143 / 252
 6 Majoria
1989 15,343,455 27.32
109 / 252
 34 Minoria
1992 14,961,199 33.29
106 / 252
 3 Minoria
1995 10,557,547 25.40
111 / 252
 5 Coalició
1998 14,128,719 25.17
102 / 252
 9 Coalició
2001 21,114,727 38.57
111 / 247
 9 Coalició
2004 16,797,686 30.03
115 / 242
 4 Coalició
2007 16,544,696 28.1
83 / 242
 32 Minoria
2010 14,071,671 24.07
84 / 242
 1 Minoria
2013 18,460,404 34.7
115 / 242
 32 Coalició
2016 20,114,833 35.9
121 / 242
 6 Coalició
2019 17,712,373 35.37
113 / 245
 8 Coalició
2022 18,256,245 34.43
119 / 248
 6 Coalició

Referències

modifica
  1. Pradyumna P. Karan (2005). Japan in the 21st century: environment, economy, and society, University Press of Kentucky, pàg. 295
  2. Roger Blanpain; Michele Tiraboschi (2008). The Global Labour Market: From Globalization to Flexicurity, Kluwer Law International, pàg. 268
  3. David Almazán, Elena Barlés (2010). Japón y el mundo actual, Prensas Universitarias de Zaragoza, pàg. 325
  4. 4,0 4,1 Pilar Chávarri Sidera, Irene Delgado Sotillos (2013). Sistemas Políticos Contemporáneos, UNED: Madrid, pàg. 626
  5. Florentino Rodao y Antonio López (1998). El Japón contemporáneo, Ediciones Universidad de Salamanca, pàg. 45
  6. Weiner, Tim. «C.I.A. Spent Millions to Support Japanese Right in 50's and 60's» (en anglès). New York Times, 09-10-1994. [Consulta: 15 maig 2015].
  7. «Foreign Relations of the United States, 1964-1968, Vol. XXIX, Part 2, Japan» (en anglès). United States Department of State, 18-07-2006. [Consulta: 15 maig 2015].
  8. Johnson, Chalmers. «The 1955 System and the American Connection: A Bibliographic Introduction» (en anglès). JPRI Working Paper No. 11, 1995. Arxivat de l'original el 2020-07-25. [Consulta: 14 abril 2016].
  9. Àngels Pelegrín Solé, Amadeu Jensana Tanehashi (2011). Economía de Japón, Barcelona: Anglofort, pàg. 34
  10. «La oposición obtiene una victoria histórica en Japón» (en castellà). El País, 30-08-2009.
  11. «El primer ministre japonès presenta la dimissió». Regió 7, 26-08-2011. [Consulta: 2 desembre 2024].
  12. «Shinzo Abe toma posesión este miércoles como nuevo primer ministro de Japón» (en castellà). El País, 26-12-2012.
  13. Fernandez, Eduard. «Els conservadors arrasen i recuperen el poder al Japó». El Punt Avui, 17-12-2012. [Consulta: 13 setembre 2020].
  14. Ambrós, Isidre. «La arrolladora victoria de Abe acaba con la ‘era pacifista’ en Japón» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-2017. [Consulta: 13 setembre 2020].
  15. Sieg, Linda; Takenaka, Kiyoshi. «Japan's pro-constitution reform forces fall short of two-thirds upper house majority: NHK» (en anglès). Reuters, 21-07-2019. [Consulta: 26 desembre 2020].
  16. Yuko Kato «Shinzo Abe: Japan's PM resigns for health reasons» (en anglès). BBC news, 28-08-2020 [Consulta: 28 agost 2020]. «He will remain in his post until a successor is chosen»
  17. «Suga assumix el Govern nipó amb una promesa de continuïtat i reptes heretats». Levante-EMV, 16-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
  18. «Suga obté un ampli suport del seu partit per ser nou primer ministre». El Punt Avui, 15-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
  19. «Fumio Kishida: Japan's new prime minister takes office» (en anglès). BBC News, 04-10-2021.
  20. «Fumio Kishida, nou primer ministre del Japó». El Punt Avui, 04-10-2021. [Consulta: 6 octubre 2021].
  21. «Fumio Kishida re-elected Japan PM, Yoshimasa Hayashi named foreign minister» (en anglès). Kyodo News, 10-11-2021. [Consulta: 4 novembre 2024].
  22. «Muere ex primer ministro nipón Shinzo Abe, víctima de atentado en acto electoral en Japón» (en castellà), 08-07-2022. [Consulta: 8 juliol 2022].
  23. «Evacuat el primer ministre japonès per un explosiu en un acte electoral». El Punt Avui, 15-04-2023. [Consulta: 28 octubre 2024].
  24. Lee, Michelle Ye Hee; Inuma, Julia Mio. «Japanese Prime Minister Fumio Kishida to step down next month» (en anglès). Washington Post, 14-08-2024. [Consulta: 10 novembre 2024].
  25. Bruna, R. «Els primers resultats confirmen la pèrdua de la majoria del bloc del govern japonès». El Punt Avui, 27-10-2024. [Consulta: 28 octubre 2024].
  26. Bellés, Dolors. «Ishiba, reelegit com a primer ministre del Japó per majoria simple». El Punt Avui, 11-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].

Bibliografia

modifica
  • Crespo, J.A (1994). El Partido Liberal Democrático en Japón: el dominio conservador, México DF: Centro de Investigación y Docencia Económicas.

Enllaços externs

modifica
  • Web oficial (japonès)