Viquipèdia

Partit Popular (Espanya)

partit polític d'Espanya
«PP» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «PP (desambiguació)».

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política. S'autodenominen democristians i conservadors liberals.[1][2] Va ser fundat en el gener de 1989, encara que va ser refundat, substituint l'antiga Aliança Popular. Des de 2011 i fins 2018, va ser el partit que va ocupar el Govern d'Espanya, sota el mandat de Mariano Rajoy, fins que va ser desplaçat a causa de l'aprovació d'una moció de censura en la seva contra liderada per Pedro Sánchez. La sentència de la investigació judicial del cas Gürtel el converteix en el "primer partit polític en democràcia condemnat per corrupció a Espanya".[3]

Infotaula d'organitzacióPartit Popular
(es) Partido Popular Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
LemaHimno del Partido Popular Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPP, populares i populars Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaConservadorisme, liberalisme econòmic, democràcia cristiana,[1] nacionalisme espanyol
Alineació políticaDreta, centre-dreta
Història
ReemplaçaAlianza Popular
Creació1977 (Aliança Popular)
1989 (Partit Popular)
FundadorManuel Fraga Iribarne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAlberto Núñez Feijóo (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Secretària generalCuca Gamarra (2022–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsNoves Generacions de Partit Popular Modifica el valor a Wikidata
Afiliació internacionalInternacional Demòcrata de Centre
Afiliació europeaPartit Popular Europeu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpp.es Modifica el valor a Wikidata
Telegram: Partido_Popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb José María Aznar com a president. La primera legislatura del govern Aznar, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura de CiU, CC i el PNB. La segona legislatura, a partir del 2000, va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment governa a diverses comunitats autònomes, entre elles en Galícia o Madrid. Forma part del Partit Popular Europeu.

Història Modifica

El Partit Popular sorgeix de l'evolució d'Alianza Popular, un dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica espanyola, dirigit per Manuel Fraga Iribarne[4] (amb llarga experiència de govern com a ministre franquista). Fou creat el 9 d'octubre de 1976 i que incorporava molts antics governants del règim franquista:

A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2% dels vots. Durant els anys 80, va formar coalició amb el PDP, i rebé el nom de Coalició Popular, i finalment es va refundar en l'actual Partit Popular.

El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular feta en el IX COngrés d'Aliança Popular (gener de 1989).[4] Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Això fa que sigui considerat com un partit democratacristià i no conservador.

 
Evolució de l'Aliança Popular i el Partit Popular

A partir del 1982 esdevé el principal partit de l'oposició, ocupant l'espai de la desapareguda UCD i guanyant governs autonòmics i municipals.2019[cal citació] Dirigit per José María Aznar des del X Congrés del partit (abril de 1990), en les eleccions generals aconseguí 141 escons (34 més que en les de 1989), consolidant-se com a partit d'oposició.[4] El PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport de CiU i el PNV. En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta.

Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). Aznar també va donar suport als EUA en la Guerra d'Iraq, el 2003.

El PP, ja amb Mariano Rajoy al front, va quedar segon en les eleccions del 2004, perdent així el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmica Al-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment a ETA.

Des de l'oposició del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del Nou Estatut de Catalunya, també en l'actualitat. S'ha oposat enèrgicament a la llei del matrimoni homosexual participant en les manifestacions del Fòrum de la família. A Galícia, Fraga quedà primer en les autonòmiques, però no pogué impedir que un pacte PSG-BNG li tragués el govern.

En la dècada de 2010 s'ha vist esquitxat per nombrosos casos de corrupció, com el cas Bárcenas de sobresous ala dirigents,[5] el Cas Gürtel,[6] el Cas Palma Arena,[7] el Cas Nóos, el cas Fabra,[8] o l'operació Púnica, amb desenes d'imputats.[9] El 2016, El Mundo va aconseguir un document PowerPoint que explicava als alcaldes del partit de la Comunitat de Madrid com finançar-se de manera irregular sense que el Tribunal de Comptes (Espanya) poguera assabentar-se. Aquesta pràctica va ser exercida per desenes d'alcaldes i se sap que la primera consulta del document data del 13 de gener de 1999.[10]

La sentència del cas Gürtel, feta el maig de 2018, va concloure que durant més de dos dècades el partit ha tingut una comptabilitat econòmica fora del circuit econòmic, implicant un mecanisme de finançament irregular,[11] provocant la moció de censura a Mariano Rajoy, i que fos investit president Pedro Sánchez del Partit Socialista Obrer Espanyol.[12] Es van convocar primàries per a l'elecció del nou líder del partit[13] en les que Pablo Casado, considerat hereu d'Aznar va guanyar a Soraya Sáenz de Santamaría, considerada hereva de Rajoy amb el 57% dels vots.[14]

Comitè executiu nacional[15] Modifica

 
Seu principal del partit, a Madrid.

Líders Modifica

Presidència Modifica

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat  
1
 
 Manuel Fraga Iribarne 20-01-1989 01-04-1990  
2
 
 José María Aznar López 01-04-1990 02-10-2004  
3
 
 Mariano Rajoy Brey 02-10-2004 21-07-2018  
4
 
 Pablo Casado Blanco 21-07-2018 02-04-2022  
5
 
 Alberto Núñez Feijóo 02-04-2022  
Fi de la llista autogenerada.

Secretaria general Modifica

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat  
1
 
 Francisco Álvarez-Cascos Fernández 20-01-1989 30-01-1999  
2
 
 Javier Arenas Bocanegra 30-01-1999 04-09-2003  
3
 
 Mariano Rajoy Brey 04-09-2003 02-10-2004  
4
 
 Ángel Acebes Paniagua 02-10-2004 21-06-2008  
5
 
 María Dolores de Cospedal García 21-06-2008 21-07-2018  
6
 
 Teodoro García Egea 26-07-2018 22-02-2022  
7
 
 Cuca Gamarra 02-04-2022  
Fi de la llista autogenerada.

Presidents de les Comunitats Autònomes Modifica

El Partit Popular té presència en totes les comunitats autònomes d'Espanya, a més de les dues ciutats autònomes. Després de les eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 el partit popular governa en cinc de les disset autonomies i en les dues ciutats autònomes. En el període anterior (2011-2015) governava en onze autonomies i les dues ciutats.

Noves Generacions Modifica

Vegeu també: Nuevas Generaciones del Partido Popular
 
Bandera de "Nuevas Generaciones"

La branca juvenil del Partit Popular, a tota Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)

Partit Popular de la Comunitat Valenciana Modifica

Article principal: Partit Popular de la Comunitat Valenciana

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Isabel Bonig Trigueros. És la segona secció més forta del partit a tota Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa a la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València a 1991 i el de la Comunitat el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana, Rita Barberà, Carlos Fabra i Luis Díaz Alperi.[18]

El partit popular, al País Valencià, ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la requalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[19] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat del Govern d'Espanya.[20]

En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven la unitat de la llengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[21] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[22] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per últim destaca la promoció d'esports com la vela amb esdeveniments com la Copa Amèrica de vela[23] o la Volvo Ocean Race.[24][25] Altre èxit de la política popular de portar esdeveniments de fama mundial al País Valencià va ser el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a València l'any 2008.[26]

Partit Popular de Catalunya Modifica

Article principal: Partit Popular Català

La secció catalana del Partit, tot i que sense cap mena d'autonomia, coneguda com a Partit Popular de Catalunya, està dirigida, des de novembre de 2018, per Alejandro Fernández Álvarez, vuitè president de la formació política.

El Partit Popular de Catalunya ha donat a vegades suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i formés govern al Principat (quan la federació nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si bé sempre sense incorporar-se pròpiament al govern. Ha estat així fins al 2003, quan aquesta combinació no tenia majoria i en canvi es formà un govern tripartit d'esquerres.

Partit Popular de Balears Modifica

Article principal: Partit Popular de les Illes Balears

El pacte subscrit entre el PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-eV i Eivissa pel Canvi després de les eleccions de 2007 va deixar el PP fora de totes les principals institucions illenques (Govern Balear, Consell de Mallorca, Consell de Menorca, Consell d'Eivissa, Consell de Formentera i Cort (Ajuntament de Palma), provocant la partida del seu president Jaume Matas, que deixà la política i se n'anà al sector privat dels Estats Units. Rosa Estaràs Ferragut fou nomenada coordinadora i l'11 de setembre de 2009 anuncià la seva dimissió a causa de "problemes de salut"[27] i el nou president passà a ser José Ramón Bauzà, vicepresident del partit fins aleshores, i batle de Marratxí.[28]

Referències Modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Cardona, Diego. Encrucijadas de la seguridad en Europa y las Américas (en castellà). Universidad del Rosario, 2004, p. 173. ISBN 9588225167. 
  2. ↑ Encarnación, Omar G. «The Ghost of Franco Still Haunts Catalonia». Foreign Policy, 05-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. «It is nonetheless mystifying why Rajoy, a seasoned politician, allowed the crisis in Catalonia to mushroom into a full-fledged constitutional crisis that threatens the very integrity of Spain. Equally mystifying is why, knowing that the world's eyes would be fixed on Catalonia, he chose to display Madrid's brute power to subjugate a rebellious region. After all, he already had the courts and much of the political class (save for the separatists in Catalonia) on his side, and no major international actor had officially endorsed the referendum; even Google had agreed to disable an app to tell people where to go vote. So why the use of force then? This is where historical perspective becomes necessary. It’s impossible to make sense of this question without understanding how right-wing forces in Spain have traditionally overreacted, to put it mildly, to the issue of sub-nationalism.»
  3. ↑ «L'Audiència Nacional condemna Bárcenas a 33 anys de presó i Correa a 52». À Punt, 24-05-2018 [Consulta: 25 maig 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-05-25. [Consulta: 8 maig 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 641. ISBN 84-930048-0-4. 
  5. ↑ «Los papeles de Bárcenas muestran pagos periódicos a la cúpula y otros gastos». El País, 30-01-2013.
  6. ↑ (castellà) Dons i suborns a autoritats, per J. Yoldi i M. Altozano en El País, publicat el 13/02/2009.
  7. ↑ Anticorrupció investigarà els comptes del Palma Arena (Diario de Mallorca, 10-07-2008) Arxivat 2008-08-09 a Wayback Machine. (castellà)
  8. ↑ «La Fiscalia Anticorrupció recorrerà la sentència contra Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal». 3/24, 27-11-2013.
  9. ↑ «Casos de corrupción que afectan al PP» (en castellà). El País, 29-10-2014. [Consulta: 26 desembre 2014].
  10. ↑ Urreiztieta, Esteban «El PP instruía a sus alcaldes con un 'powerpoint' sobre financiación ilegal». El Mundo, 10-10-2916 [Consulta: 13 abril 2019].
  11. ↑ «La sentencia de Gürtel describe el fraude en el Partido Popular desde su fundación». eldiario.es, 24-05-2018 [Consulta: 26 maig 2018].
  12. ↑ Ruiz Sierra, Juan «El Congreso tumba a Rajoy en la moción de censura y elige a Sánchez presidente». El Periódico, 01-06-2018 [Consulta: 16 setembre 2018].
  13. ↑ «El PP solo logra 64.523 inscritos de los supuestos 850.000 afiliados para su proceso de primarias». Valencia Plaza, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].
  14. ↑ Junquera, Natalia. «Por qué ganó Pablo Casado y por qué perdió Soraya Sáenz Santamaría» (en castellà). El Pais, 22-07-2018. [Consulta: 29 novembre 2020].
  15. ↑ «Recursos - Comité Ejecutivo Nacional - Partido Popular - pp.es» (en castellà). pp.es. Arxivat de l'original el 2012-03-20. [Consulta: 5 novembre 2011].
  16. ↑ «PP Quien es quien > Presidencia». Arxivat de l'original el 2016-11-29. [Consulta: 22 març 2014].
  17. ↑ «Rafael Hernando, nuevo portavoz del PP». Cinco Días, 17-12-2014 [Consulta: 17 desembre 2014].
  18. ↑ «No se conocerá al sucesor de Zaplana hasta finales de la semana próxima o principios de la siguiente» (en castellà). Libertad Digital, 16-04-2004. [Consulta: 18 gener 2014].
  19. ↑ Europa jutjarà la destrucció del territori valencià per l'urbanisme depredador del PP. Valencianisme.com
  20. ↑ El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar[1].
  21. ↑ [2] racó català
  22. ↑ [enllaç sense format] http://www.lasprovincias.es/alicante/20080903/alicante/hospital-juan-queda-pequeno-20080903.html
  23. ↑ [enllaç sense format] http://www.americascup.com/es/ Arxivat 2008-09-05 a Wayback Machine.
  24. ↑ [enllaç sense format] http://www.alicante2008.com/main.php Arxivat 2008-09-15 a Wayback Machine.
  25. ↑ [enllaç sense format] http://www.comunitatvalenciana.com/geventos/volvorace.htm Arxivat 2008-07-05 a Wayback Machine.
  26. ↑ València es prepara per acollir la Fórmula 1 Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine. Pàgina26.com
  27. ↑ «Rosa Estaras dimiteix». Arxivat de l'original el 2014-12-26. [Consulta: 25 desembre 2014].
  28. ↑ Jose Ramón Bauzá nou president PP Balears

Vegeu també Modifica

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Popular_(Espanya)&oldid=32277533»