Partit Popular d'Àustria

El Partit Popular d'Àustria (en alemany, Österreichische Volkspartei, ÖVP) és un partit polític austríac, fundat en restablir-se la constitució de la República Federal d'Àustria en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Si bé presenta un perfil atípic dins de la dreta política europea, en estar més vinculat a una posició catòlica conservadora que al liberalisme pur, ocupa un punt en el centredreta de l'espectre polític austríac.

Infotaula d'organitzacióPartit Popular d'Àustria
Österreichische Volkspartei
Dades
Nom curtÖVP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaConservadorisme, Democràcia Cristiana, centredreta
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació17 d'abril de 1945Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Unió Internacional Demòcrata
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaKarl Nehammer (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalAxel Melchior Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataSebastian Kurz Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantMichael Spindelegger
JoventutsJunge Volkspartei (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Filial
Format per
Afiliació internacionalUnió Internacional Demòcrata
Afiliació europeaPartit Popular Europeu
Consell Federal
26 / 61
Consell Nacional
71 / 183
Eurodiputats
7 / 19
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.oevp.at
X: volkspartei Modifica els identificadors a Wikidata

Història

modifica

Orígens

modifica

L'ÖVP va fundar-se com a continuació del Christlichsoziale Partei Österreichs ("Partit Social Cristià"), un moviment conservador fundat a finals del segle xix i dissolt durant l'Anschluss. Des de la restauració del sistema polític austríac, l'ÖVP ha estat contínuament un dels dos partits més votats, tant en l'Assemblea Federal com als distríctes de Salzburg, Estíria, Tirol, Vorarlberg, Baixa Àustria i Alta Àustria, de tallada marcadament rural i conservador. Burgenland i Caríntia, on la població catòlica és minoria, l'ha resultat tradicionalment més difícil, així com el bastió socialdemòcrata de Viena, el seu principal obstacle a l'hegemonia.

Govern amb la ultradreta

modifica

Després de les eleccions de 1999, l'ÖVP va formar un govern de coalició amb la formació d'ultradreta FPÖ, presidida per Jörg Haider, que havia obtingut un resultat excepcional. L'aliança li va costar sancions diplomàtiques por part de diversos membres de la Unió Europea fins que la normalitat dels processos polítics van poder establir-se amb certesa. El 2002, encapçalat per Wolfgang Schüssel, l'ÖVP va recuperar el seu cabal tradicional de vots i va deslligar-se del FPÖ. El 2004, va perdre per primer cop en la seva història el govern del districte de Salzburg en mans de la socialdemocràcia.

Tornada a les grans coalicions

modifica

A les eleccions del 2006 l'ÖVP perdé, però tot i això entrà al govern de coalició presidit pel socialdemòcrata Alfred Gusenbauer.

El 30 de juny de 2008 la coalició es trencà, i es convocaren eleccions per al setembre. Aquestes tornaren a ser guanyades per l'esquerra, i el líder de l'ÖVP, Wilhelm Molterer hagué de presentar la dimissió com a cap del partit. Fou substituït per Josef Pröll, que el 21 d'abril del 2011 fou substituït per Michael Spindelegger. El partit va romandre a l'oposició.

Sebastian Kurz fou nomenat canceller el 18 de desembre del 2017 després que les negociacions amb el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) van concloure amb èxit el 15 de desembre i la coalició va presentar la seva llista de ministres al president Alexander Van der Bellen, que va aprovar-la i el gabinet Kurz va jurar el 18 de desembre de 2017.[1] Kurz va trencar l'acord de coalició el 20 de maig de 2019, degut a l'afer Eivissa, un cas de gravacions en vídeo que va afectar el seu partit i va anunciar que governaria en minoria, però el govern va caure mitjançant una moció de censura i el 3 de juny de 2019, el president Van der Bellen va jurar un govern provisional tecnocràtic liderat per Brigitte Bierlein. Kurtz va encapçalar de nou la llista de l'ÖVP a les eleccions legislatives austríaques de 2019 i va encapçalar el 7 de gener de 2020 un nou govern de coalició entre l'ÖVP i els Verds que entraven de nou al parlament, però va dimitir el 9 d'octubre de 2021 degut a un escàndol polític per manipulació de sondatges d'opinió, i la coalició va seguir endavant encapçalada per Alexander Schallenberg.[2]

A les eleccions legislatives austríaques de 2024, l'extrema dreta Partit Liberal d'Àustria (FPÖ) va ocupar el primer lloc, guanyant el 28,9% dels vots i aconseguint el seu millor resultat en la història del partit. i el governant ÖVP va perdre 20 escons, mentre que el seu soci de coalició, els Verds, va perdre 10 escons.[3]

Ideologia

modifica

L'ÖVP és similar a la CDU alemanya en plataforma i perfil de votants; advoca pels principis conservadors tradicionals de respecte a l'ordre social establert, i històricament s'ha oposat diametralment als programes de tall socialista o socialdemòcrata. Un dels pilars de la seva activitat ha estat la defensa de la unió amb l'Església —en particular la catòlica.

La política econòmica de l'ÖVP és generalment neoliberal, defensant la reducció del sector públic, la desregulació de l'economia, la reducció de les prestacions socials, encara que la forta adhesió a la doctrina social de l'Església l'ha portat a defensar polítiques intervencionistes amb major freqüència que partits comparables de la resta d'Europa.

Evolució del logotip

modifica

Resultats electorals

modifica

Eleccions generals

modifica
Any Vots % Resultat +/- Govern
1945 1 602 227 (#1) 49,8
85 / 165
Coalició amb SPÖ i KPÖ
1949 1 846 581 (#1) 44,0
77 / 165
 8 Coalició amb el SPÖ
1953 1 781 777 (#2) 41,3
74 / 165
 3 Coalició amb el SPÖ
1956 1 999 986 (#1) 46,0
82 / 165
 8 Coalició amb el SPÖ
1959 1 928 043 (#2) 44,2
79 / 165
 3 Coalició amb el SPÖ
1962 2 024 501 (#1) 45,4
81 / 165
 2 Coalició amb el SPÖ
1966 2 191 109 (#1) 48,3
85 / 165
 4 Govern en majoría
1970 2 051 012 (#2) 44,7
78 / 165
 7 Oposició
1971 1 964 713 (#2) 43,1
80 / 183
 2 Oposició
1975 1 981 291 (#2) 42,9
80 / 183
= Oposició
1979 1 981 739 (#2) 41,9
77 / 183
 3 Oposició
1983 2 097 808 (#2) 43,2
81 / 183
 4 Oposició
1986 2 003 663 (#2) 41,3
77 / 183
 4 Coalició amb el SPÖ
1990 1 508 600 (#2) 32,1
60 / 183
 17 Coalició amb el SPÖ
1994 1 281 846 (#2) 27,7
52 / 183
 8 Coalició amb el SPÖ
1995 1 370 510 (#2) 28,3
52 / 183
= Coalició amb el SPÖ
1999 1 243 672 (#3) 26,9
52 / 183
= Coalició amb el FPÖ
2002 2 076 833 (#1) 42,3
79 / 183
 27 Coalició amb el FPÖ
2006 1 616 493 (#2) 34,3
66 / 183
 13 Coalició amb el SPÖ
2008 1 269 656 (#2) 26,0
51 / 183
 15 Coalició amb el SPÖ
2013 1 125 876 (#2) 24,0
47 / 183
 4 Coalició amb el SPÖ
2017 1 341 930 (#1) 31,5
62 / 183
 15 Coalició amb el FPÖ
2019 1 789 417 (#1) 37,5
71 / 183
 9 Coalició amb GRÜNE
2024 1,246,676 (#2) 26.5
52 / 183
 19 Per determinar

President

modifica
Any Candidat 1a volta 2a volta
Vots % Resultat Vots % Resultat
1951 Heinrich Gleißner 1,725,451 40.1 Victòria 2,006,322 47.9 Derrota
1957 Wolfgang Denk 2,159,604 48.9 Derrota
1963 Julius Raab 1,814,125 40.6 Derrota
1965 Alfons Gorbach 2,324,436 49.3 Derrota
1971 Kurt Waldheim 2,224,809 47.2 Derrota
1974 Alois Lugger 2,238,470 48.3 Derrota
1980 Rudolf Kirchschläger 3,538,748 79.9 Victòria
1986 Kurt Waldheim 2,343,463 49.6 Victòria 2,464,787 53.9 Victòria
1992 Thomas Klestil 1,728,234 37.2 2a Posició 2,528,006 56.9 Victòria
1998 Thomas Klestil 2,644,034 63.4 Victòria
2004 Benita Ferrero-Waldner 1,969,326 47.6 Derrota (2n)
2010 No van presentar candidat
2016 Andreas Khol 475,767 11.1 Derrota (5è)
2022 No van presentar candidat

Parlament Europeu

modifica
Any Vots % Escons +/–
1996 1,124,921 29.7 (#1)
7 / 21
  7
1999 859,175 30.7 (#2)
7 / 21
=
2004 817,716 32.7 (#2)
6 / 18
  1
2009 858,921 30.0 (#1)
6 / 17
=
2014 761,896 27.0 (#1)
5 / 18
  1
2019 1,305,954 34.6 (#1)
7 / 18
  2
2024 864,072 24.52 (#2)
5 / 20
  2

Enllaços externs

modifica