Partit Socialista Belga

(S'ha redirigit des de: Partit Socialista (Bèlgica))

El Partit Socialista Belga (en francès:Parti Socialiste belga, PSB; en neerlandès: Belgische Socialistische Partij, BSP) va ser un partit polític socialdemòcrata que va existir a Bèlgica durant el període de 1945 fins a 1978.

Infotaula d'organitzacióPartit Socialista Belga
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Obrer Belga Modifica el valor a Wikidata
Creaciómaig 1945
Data de dissolució o abolicióoctubre 1978 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perEndavant (Vooruit)
Partit Socialista Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Va ser fundat per activistes del Partit Obrer Belga, el primer partit socialista belga creat en 1885, que Henri de Man va dissoldre en 1940, mentre Bèlgica es trobava sota l'ocupació nazi.[1]

Les seves principals fonts d'associats van ser les cooperatives i els moviments sindicals, i van aconseguir més participació en Valònia. Com la majoria de les organitzacions polítiques belgues, el partit va recolzar una major integració amb la Comunitat Econòmica Europea, encara que en un context socialista.[2]

En la dècada de 1970 els socialistes encara eren l'únic partit unitari després que els liberals i els democratacristians s'haguessin dividit en un partit flamenc i való el 1971 i el 1969 respectivament, i el BSP no va poder resistir la tendència cap a la federalització de les estructures de l'estat i del partit, i després de la dimissió de Leo Collard com a president del partit el 1971, es va presentar per primera vegada la doble presidència, el flamenc Jos Van Eynde i el való Edmond Leburton.[3] Des de 1974 André Cools i Van Eynde compartien la presidència del Partit Socialista Belga. El fracàs del Pacte d'Egmont el 1977 va ser de fet el punt final de la creixent desconfiança entre flamencs i valons dins del partit. Sota l'impuls del copresident André Cools, un front francòfon havia estat creat des de feia temps i el nou copresident flamenc, Karel Van Miert, era menys inclinat que el seu predecessor a salvar els camarades de Valònia. En una Flandes autònoma, els socialistes dependrien de si mateixos i havien de treballar pel seu propi perfil el més aviat possible. En qualsevol cas, a l'octubre de 1978, el desacord al partit ja no es podia amagar per l'acostament de Cools amb els Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF) i la diversa avaluació del Pacte d'Egmont. En lloc d'un congrés nacional el 28 d'octubre de 1978, es van reunir dos congressos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins a la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives belgues de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).[4]

Presidents

modifica
Presidents BSP/PSB[5]
Període President
1942 - 1945 Achille Van Acker
1945–1959 Max Buset
1959–1971 Leo Collard
Co-Presidents (des de 1971)[6]
Període Co-President de llengua holandesa Co-President de llengua francesa
1971–1973 Jos Van Eynde Edmond Leburton
1973–1975 Jos Van Eynde André Cools
1975–1977 Willy Claes André Cools
1977–1978 Karel Van Miert André Cools

Referències

modifica
  1. Delwit, Pascal. La vie politique en Belgique de 1830 à nos jours (en francès). Bruxelles: Editions de l'Université de Bruxelles, 2010, p. 89-90. ISBN 978-2800415215. 
  2. Cook, Chris; Francis, Mary. The first European elections: A handbook and guide. Londres: Macmillan Press, 1979. ISBN 0-333-26575-0. 
  3. «634.0307: Briefwisseling betreffende dienstbetoon. Alfabetisch klassement. Foret - Furnelle.» (en neerlandès). AMBSAB-ISG, 1971-1972. [Consulta: 16 febrer 2025].
  4. «Belgische Socialistische Partij / Parti Socialiste Belge (1945-1978)» (en anglès). ODIS, 29 juliol 2018.. [Consulta: 16 juny 2024].
  5. «Partijvoorzitters». Parlament Politiek. [Consulta: 3 desembre 2013].
  6. bbd «Zeven partijvoorzitters zeggen waarover het gaat». Het Nieuwsblad, 25-09-2012.