Partit Socialista Europeu

Partit polític europeu

El Partit Socialista Europeu (PSE) és un partit polític europeu de centreesquerra i proeuropeu.[1][2] Va ser fundat en 1992 pels partits que formaven la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, creada en 1973.[3] El 24 de novembre de 2011 el partit va elegir com a president al líder del Partit Socialista Búlgar i exprimer ministre de Bulgària Serguei Stànixev.[4]

Infotaula d'organitzacióPartit Socialista Europeu
(en) Party of European Socialists Modifica el valor a Wikidata
Party of European Socialists.svg
Dades
Nom curtPES Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític europeu
metaorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocialdemocràcia, socialisme democràtic i europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 novembre 1992 Modifica el valor a WikidataLa Haia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deregistre de partits polítics europeus (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaSerguei Stànixev (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalAchim Post (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Líder al Parlament EuropeuIratxe García (2019)
JoventutsJoventuts Socialistes Europees
Afiliació internacionalAliança Progressista
Internacional Socialista
Grup al Parlament EuropeuAliança Progressista de Socialistes i Demòcrates
Parlament Europeu (2021)
138 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpes.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PSESpain Twitter: PES_PSE Instagram: pes_pse Youtube: UCDQw4C8Af4cpaASzCMQ4v7A Flickr: partyofeuropeansocialists Modifica el valor a Wikidata

El PSE és el segon partit de la Unió Europea (UE), amb 133 diputats en el Parlament Europeu, tots ells presents en el Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, el qual compta amb 145 membres en total.[5] A més compta amb 9 membres de la Comissió Europea i 6 en el Consell Europeu, i la presidència del Parlament, amb l'eurodiputat italià David Sassoli del Partit Democràtic.[6]

Hi ha 57 partits repartits en un total de 47 països d'Europa i el mediterrani, controla el govern de 6 països de tot el continent i forma part del grup més gran de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb 167 membres en el Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds.[7][8]

El Partit Socialista Europeu inclou partits tan importants com el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Espanya, el Partit Socialdemòcrata de Finlàndia, els Socialdemòcrates de Dinamarca, el Partit Socialdemòcrata de Suècia o el Partit Socialista de Portugal.[9]

HistòriaModifica

La Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat EuropeaModifica

 
Paul Henri Spaak, primer president de l'Assemblea Comuna.

El 1952 es fundà el Grup Socialista al Parlament Europeu (que es deia Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer), i es va escollir al socialista Paul Henri Spaak com a president de l'Assemblea Comuna i Guy Mollet, fou el primer president del grup al parlament. El 1961, els diversos partits socialistes van intentar produir un "programa socialista europeu" comú, però això es va descartar a causa de la sol·licitud del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega d'adherir-se a la Comunitat Europea. El Congrés dels Socialistes de 1962 va impulsar una major democratització i poders per al Parlament, encara que només el 1969 aquesta possibilitat va ser examinada pels estats membres.[10]

En 1973, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit es van incorporar a la Comunitat Europea, amb nous partits d'aquests països. El Congrés Socialista ampliat es va reunir a Bonn (Alemanya) i va inaugurar la 'Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea'. El Congrés també va aprovar una resolució sobre la política social, incloent-hi el dret al treball digne, la seguretat social, la democràcia i la igualtat a l'economia europea.[11]

El 1978, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el primer Manifest de les eleccions europees i es va centrar en diversos objectius entre els quals els més importants eren garantir el dret al treball digne, lluitar contra la contaminació, posar fi a la discriminació, protegir el consumidor i promoure la pau, els drets humans i les llibertats civils.[11]

A inicis de la dècada dels vuitanta, al seu Congrés de Luxemburg de 1980, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el seu primer Estatut i amb la incorporació d'Espanya, Portugal i Grècia a la Comunitat Europea, va augmentar el nombre de membres. En 1984, un manifest electoral socialista comú va proposar un remei socialista per a la crisi econòmica de l'època mitjançant l'establiment d'un vincle entre la producció industrial, la protecció de les prestacions socials fonamentals i la lluita per una millor qualitat de vida.[11]

Creació del Partit Socialista EuropeuModifica

 
Willy Claes, primer president del Partit Socialista Europeu.

En 1992, amb la Comunitat Europea convertint-se en la Unió Europea i amb el Tractat de Maastricht establint el marc per als partits polítics a escala europea, la Confederació de Partits Socialistes Europeus va votar per transformar-se en el Partit dels Socialistes Europeus. El primer programa del partit es va centrar en la creació d'ocupació, la democràcia, la igualtat de gènere, la protecció del medi ambient i del consumidor, la pau i la seguretat, la regulació de la immigració, el desànim del racisme i la lluita contra la delinqüència organitzada.[11]

Els membres fundadors del Partit van ser el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, el Partit Socialdemòcrata d'Àustria, el Partit Socialista i el Partit Socialista Anders de Bèlgica, els Socialdemòcrates (Dinamarca) de Dinamarca, el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Espanya, el Partit Socialista de França, el Moviment Socialista Panhel·lènic de Grècia, el Partit Laborista d'Irlanda, el Partit Socialista Democràtic Italià, el Partit Socialista Italià i el Partit Democràtic de l'Esquerra d'Itàlia, el Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg, el Partit del Treball dels Països Baixos, el Partit Socialista (Portugal) de Portugal, el Partit Laborista i el Partit Socialdemòcrata i Laborista del Regne Unit i el Partit Socialdemòcrata de Suècia.[12]

El primer president del PSE va ser el belga Willy Claes que només va estar uns mesos al capdavant del partit, sent substituït per l'alemany Rudolf Scharping. L'any 2004, el danès Poul Nyrup Rasmussen va derrotar a l'italià Giuliano Amato per ser elegit president del Partit Socialista Europeu, succeint al britànic Robin Cook en el càrrec. Va ser reelegit per dos anys més al Congrés del PSE a Porto el 8 de desembre de 2006 i novament al Congrés de Praga el 2009.[11]

ActualitatModifica

 
Sergei Stanishev i Victor Ponta a la recepció del congrés del PSE de 2014.

El 2010, la Fundació d'Estudis Progressistes Europeus va ser creada com la fundació política (laboratori d'idees) del PSE. Un any més tard, Poul Nyrup Rasmussen va dimitir a la Convenció Progressista del Partit Socialista Europeu a Brussel·les el 24 de novembre de 2011, i va ser substituit, com a president interí, per Serguei Stanishev, llavors president del Partit Socialista Búlgar i ex-primer ministre de Bulgària.[11]

El 28 i 29 de setembre de 2012, el Congrés del PSE a Brussel·les va elegir el president interí Serguei Stanishev com a president de ple dret, així com el francès Jean-Christophe Cambadélis, com a primer vicepresident, i l'espanyola Elena Valenciano, el britànic Jan Royall i l'eslovaca Katarína Neveďalová com a vicepresidents. El mateix Congrés va elegir Achim Post com el seu nou secretari general, i va adoptar un procés que va descriure com "democràtiques i transparents" per elegir el seu candidat a president de la Comissió Europea per les eleccions europees de 2014.[13][14]

Serguei Stanishev va ser reelegit president del Partit Socialista Europeu els dies 22 i 23 de juny de 2015 a Budapest. El Congrés també va confirmar Achim Post (SPD) com a secretari general, així com els quatre vicepresidents d'aquell moment: Jean-Christophe Cambadélis, Jan Royall, Katarína Neveďalová i la sueca Carin Jämtin.[15]

El 7 i 8 de desembre de 2019, el Congrés del PSE es va reunir a Lisboa per elegir el seu lideratge. Serguei Stanishev va ser confirmat, una vegada més, com a president del partit i Achim Post (SPD) com a secretari general. L'espanyola Iratxe García va ser elegida per ser la primera vicepresidenta del PSE i el portuguès Francisco André, l'eslovaca Katarína Neveďalová i la sueca Marita Ulvskog van ser elegits com a vicepresidents.[16]

Líders històricsModifica

Des de la seva constitució com a Confederació, el Partit Socialista Europeu ha tingut deu presidents:[11]

President Partit polític Mandat
  Wilhelm Dröscher Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
(  Alemanya)
Abril de 1974 Gener de 1979
  Robert Pontillon Partit Socialista
(  França)
Gener de 1979 Març de 1980
  Joop den Uyl Partit del Treball
(  Països Baixos)
Març de 1980 Maig de 1987
  Vítor Constâncio Partit Socialista
(  Portugal)
Maig de 1987 Febrer de 1989
  Guy Spitaels Partit Socialista
(  Bèlgica)
Febrer de 1989 Maig de 1992
  Willy Claes Partit Socialista - Diferent
(  Bèlgica)
Maig de 1992 Octubre de 1994
  Rudolf Scharping Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
(  Alemanya)
Març de 1995 Maig de 2001
  Robin Cook Partit Laborista
(  Regne Unit)
Maig de 2001 24 d'abril de 2004
  Poul Nyrup Rasmussen Partit Socialdemòcrata
(  Dinamarca)
24 d'abril de 2004 24 de novembre de 2011
  Sergei Stanishev Partit Socialista Búlgar
(  Bulgària)
24 de novembre de 2011 actualitat

MembresModifica

Els estatuts del Partit Socialista Europeu defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a tres, i els agrupa en tres categories: partits i organitzacions plenes, partits i organitzacions associades i partits i organitzacions observadores. Tots els membres han de compartir i complir les idees i objectius del PSE per formar part de l'organització.[17]

Partits de la Unió EuropeaModifica

El Partit Socialista Europeu té 30 partits membres plens de tots els estats de la Unió Europea. També formen part el Partit dels Socialdemòcrates Búlgars com a associat i el Partit Socialdemòcrata Obrer Letó com a observador.[18]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
  Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Sozialdemokratische Partei Deutschlands SPD
16 / 96
  Àustria Partit Socialdemòcrata d'Àustria Sozialdemokratische Partei Österreichs SPÖ
5 / 19
  Bèlgica Partit Socialista Parti Socialiste PS
2 / 21
Vinga! Vooruit Vooruit
1 / 21
  Bulgària Partit dels Socialdemòcrates Búlgars
(associat)
Партия Български социалдемократи
Partija Balgarski Socialdemokrati
pBS
0 / 17
Partit Socialista Búlgar Българска социалистическа партия
Balgarska Socialisticeska Partija
BSP
5 / 17
  Croàcia Partit Socialdemòcrata de Croàcia Socijaldemokratska Partija Hrvatske SDP
4 / 12
  Dinamarca Socialdemòcrates Socialdemokratiet SD
3 / 14
  Eslovàquia Direcció - Socialdemocràcia Smer - Sociálna Demokracia Smer
3 / 14
  Eslovènia Socialdemòcrates Socialni Demokrati SD
2 / 8
  Espanya Partit Socialista Obrer Espanyol Partido Socialista Obrero Español PSOE
21 / 59
  Estònia Partit Socialdemòcrata Sotsiaaldemokraatlik Erakond SDE
2 / 7
  Finlàndia Partit Socialdemòcrata de Finlàndia Suomen Sosialidemokraattinen Puolue SDP
2 / 14
  França Partit Socialista Parti Socialiste PS
4 / 79
  Grècia Moviment Socialista Panhel·lènic Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα
Panellínio Sosialistikó Kínima
PASOK
2 / 21
  Hongria Partit Socialista Hongarès Magyar Szocialista Párt MSZP
1 / 21
  Irlanda Partit Laborista Pairtí an Lucht Oibre
Labour Party
Lab
0 / 13
  Itàlia Partit Democràtic Partito Democratico PD
18 / 76
Partit Socialista Italià Partito Socialista Italiano PSI
0 / 76
  Letònia Partit Socialdemòcrata «Harmonia» Sociāldemokrātiskā Partija „Saskaņa” SDPS
2 / 8
Partit Socialdemòcrata Obrer Letó
(observador)
Latvijas Sociāldemokrātiskā Strādnieku Partija LSDSP
0 / 8
  Lituània Partit Socialdemòcrata de Lituània Lietuvos Socialdemokratų Partija LSDP
2 / 11
  Luxemburg Partit Socialista dels Treballadors Lëtzebuerger Sozialistesch Arbechterpartei LSAP
1 / 6
  Malta Partit Laborista Partit Laburista
Maltese Labour Party
PL
4 / 6
  Països Baixos Crida Demòcrata Cristiana Christen Democratisch Appèl CDA
4 / 21
  Polònia Aliança de l'Esquerra Democràtica Sojusz Lewicy Demokratycznej SLD
5 / 52
Unió del Treball Unia Pracy UP
0 / 52
  Portugal Partit Socialista Partido Socialista PS
9 / 21
  Romania Partit Socialdemòcrata Partidul Social Democrat PSD
9 / 33
  Suècia Partit Socialdemòcrata de Suècia Sveriges Socialdemokratiska Arbetareparti S
5 / 21
  Txèquia Partit Socialdemòcrata Txec Česká Strana Sociálně Demokratická ČSSD
0 / 21
  Xipre Moviment per la Socialdemocràcia Κίνημα Σοσιαλδημοκρατών
Kinima Sosialdimokraton
EDEK
1 / 6

Partits de fora de la Unió EuropeaModifica

El Partit Socialista Europeu té 25 partits associats i observadors de 21 països d'Europa i la Mediterrània, i controla o forma part dels governs d'Albània, Geòrgia, Macedònia del Nord, Montenegro, Moldàvia i Suïssa.[18]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Estat
  Albània Partit Socialista d'Albània Partia Socialiste e Shqipërisë PS Associat
  Andorra Partit Socialdemòcrata d'Andorra PSD Observador
  Armènia Federació Revolucionària Armènia Հայ Յեղափոխական Դաշնակցութիւն
Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun
ARF Observador
  Bòsnia i Hercegovina Partit Socialdemòcrata de Bòsnia i Hercegovina Socijaldemokratska Partija Bosne i Hercegovine SDP Associat
  Egipte Partit Socialdemòcrata Egipci الحزب المصرى الديمقراطى الاجتماعى
al-Ḥizb al-Maṣrī al-Dimuqrāṭī al-Ijtmāʿī
ESDP Associat
  Geòrgia Somni Georgià - Geòrgia Democràtica ქართული ოცნება - დემოკრატიული საქართველო
K'arte'uli ots'neba - demokratiuli Sak'arte'velo
Observador
  Islàndia Aliança Socialdemòcrata Samfylkingin Samfylkingin Associat
  Israel Nou Moviment - Mérets התנועה החדשה מרצ
ha-Tenuà ha-Hadaixà - Mérets
Mérets Associat
Partit Laborista Israelià מפלגת העבודה הישראלית
Mifléguet ha-Avodà ha-Yisraelit
LP Associat
  Macedònia del Nord Unió Socialdemòcrata de Macedònia Социјалдемократски Cојуз на Македонија
Socijaldemokratski sojuz na Makedonija
SDSM Associat
  Moldàvia Partit Democràtic de Moldàvia Partidul Democrat din Moldova DP Associat
  Montenegro Partit Democràtic dels Socialistes de Montenegro Демократска партија социјалиста Црне Горе
Demokratska partija socijalista Crne Gore
DPS Associat
Partit Socialdemòcrata de Montenegro Социјалдемократска партија Црне Горе
Socijaldemokratska Partija Crne Gore
SDP Associat
  Marroc Unió Socialista de Forces Populars الاتحاد الاشتراكي للقوات الشعبية
Al-Ittihad Al-Ishtirakiy Lilqawat Al-Sha'abiyah
ⵜⴰⵎⵓⵏⵜ ⵜⴰⵏⵎⵍⴰⵢⵜ ⵏⵉⵖⴰⵍⵍⵏ ⵉⴳⴷⵓⴷⴰⵏⵏ
Union Socialiste des Forces Populaires
USFP Associat
  Noruega Partit Laborista Arbeiderpartiet Ap Ple
  Palestina Moviment d'Alliberament Nacional Palestí حركة التحرير الوطني الفلسطيني
Ḥarakat at-Taḥrīr al-Waṭanī al-Filasṭīnī
Fatah Observador
  Regne Unit Partit Laborista Labour Party Lab Ple
Partit Socialdemòcrata i Laborista Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre
Social Democratic and Labour Party
SDLP Ple
  San Marino Partit dels Socialistes i Demòcrates Partito dei Socialisti e dei Democratici PSD Observador
  Sèrbia Partit Democràtic Демократска странка

Demokratska stranka

DS Associat
  Suïssa Partit Socialdemòcrata de Suïssa
Partit Socialista Suïs
Sozialdemokratische Partei der Schweiz
Partida Socialdemocrata de la Svizra
Parti socialiste suisse
Partito Socialista Svizzero
PS Associat
  Tunísia Fòrum Democràtic per al Treball i les Llibertats التكتل الديمقراطي من أجل العمل والحريات
At-Takattul Ad-Dīmuqrāṭī min ajl Al-‘Amal Wal-Ḥurriyyāt
Forum démocratique pour le travail et les libertés
Ettakatol Observador
  Turquia Partit Democràtic del Poble Partiya Demokratik a Gelan
Halkların Demokratik Partisi
HDP Associat
Partit Republicà del Poble Cumhuriyet Halk Partisi CHP Associat
  Xipre del Nord Partit Republicà Turc Cumhuriyetçi Türk Partisi CTP Observador

OrganitzacionsModifica

A més dels partits polítics, al Partit Socialista Europeu també tenen representació altres entitats d'àmbit superior als estats. Com a organitzacions membre formen part la Fundació d'Estudis Progressistes Europeus, les Joventuts Socialistes Europees, l'associació Dones PES i els grups parlamentaris de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu i el Grup PES al Comitè de les Regions.

Com a organitzacions associades formen part la Internacional Socialista, l'Aliança Progressista, l'associació europea Rosa de l'arc de Sant Martí i els grups parlamentaris socialistes de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, i com a organitzacions observadores les internacionals Internacional Socialista de les Dones, Moviment Internacional Falcon - Internacional d'Educació Socialista, Unió Internacional de Joventuts Socialistes i Unió Socialdemòcrata Internacional per a l'Educació i les europees Fòrum Europeu per a la Democràcia i la Solidaritat, Comitè Mixt del Moviment Democràtic Social Nòrdic (SAMAK), PES Local (Representants Socialistes Locals a Europa), Organització Sènior Europea i Xarxa CEE per a Qüestions de Gènere.[19]

Denominació del PSE en la resta de llengües europeesModifica

Denominació del PSE en les llengües europees
Alemany Sozialdemokratische Partei Europas (SPE)
Anglès The Party of European Socialists (PES)
Danès De Europæiske Socialdemokraters Parti (ESP)
Eslovac Strana európskych socialistov (SEP)
Eslovè Stranke evropskih socialdemokratov (SEP)
Espanyol Partido Socialista Europeo (PSE)
Estoni Euroopa Sotsialistlik Partei (ESP)
Finès Euroopan sosialidemokraattinen puolue (ESP)
Francès Parti Socialiste Européen (PSE)
Grec Ευρωπαϊκό Σοσιαλιστικό Κόμμα (EΣK)
Hongarès Európai Szocialisták Pártja (ESzP)
Italià Partito Socialista Europeo (PSE)
Letó Eiropas Sociāldemokrātiskā partija (ESP)
Lituà Europos socialistų partija (ESP)
Luxemburguès Europäesch sozialistesch partei (ESP)
Maltès Il-Partit tas-Socjalisti Ewropej (PSE)
Neerlandès Partij van Europese Sociaal-democraten (PES)
Polonès Partia Europejskich Socjalistów (PES)
Portuguès Partido Socialista Europeu (PSE)
Suec Europeiska Socialisters Parti (ESP)
Txec Evropských sociálních demokratů (ESD)

ReferènciesModifica

  1. «10 preguntes clau per entendre les eleccions europees» (en català). Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona. [Consulta: 27 febrer 2021].
  2. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 27 febrer 2021].
  3. «Historia del Partit Socialista Europeu» (en anglès). Partit Socialista Europeu. [Consulta: 27 febrer 2021].
  4. «President del Partit Socialista Europeu» (en anglès). Partit Socialista Europeu. [Consulta: 26 febrer 2021].
  5. «Eurodiputats del Grup de l'Aliança Progresista de Socialistes i Demòcrates» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 27 febrer 2021].
  6. «Els comisaris» (en castellà). Comissió Europea, 09-10-2019. [Consulta: 23 gener 2021].
  7. «El Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds» (en francès). Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds. [Consulta: 27 febrer 2021].
  8. «Membres del Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. [Consulta: 27 febrer 2021].
  9. «Membres del Partit Socialista Europeu» (en anglès). Partit Socialista Europeu. [Consulta: 27 febrer 2021].
  10. Steinnes, Kristian «Socialdemocràcia Europea del Nord i Integració Europea, 1960-1972. Voleu avançar cap a un nou consens?» (en anglès). Consensos i integració europea: una perspectiva històrica [Consulta: 4 abril 2021].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 «President del Partit Socialista Europeu» (en anglès). Partit Socialista Europeu. [Consulta: 4 abril 2021].
  12. Skrzypek, Ania. "Europa, el nostre futur comú". Celebrant 20 anys del Partit dels Socialistes Europeus (en anglès). Bèlgica: Fundació d'Estudis Progressistes Europeus, 2013. ISBN 978-3-85464-037-0. 
  13. «L'ex-primer ministre de Bulgària, Serguei Stanishev, nou president del Partit Socialista Europeu» (en castellà). Europa Press, 29-09-2012. [Consulta: 4 abril 2021].
  14. «Elena Valenciano elegida vicepresidenta del Partit Socialista Europeu (PSE)» (en castellà). EFE, 29-09-2012. [Consulta: 4 abril 2021].
  15. «El búlgar Stanishev és reelegit president dels socialistes europeus» (en castellà). EFE, 12-06-2015. [Consulta: 4 abril 2021].
  16. Marcos, José «Els socialistes europeus trien a Iratxe García vicepresidenta primera» (en castellà). El País [Madrid], 07-12-2018. ISSN: 1134-6582.
  17. «Estatuts aprovats al 10è congrés del PSE el 12 de juny de 2015» (en anglès). Partit Socialista Europeu, 12-06-2015. [Consulta: 4 abril 2021].
  18. 18,0 18,1 «Membres del Partit Socialista Europeu» (en anglès). Partit Socialista Europeu. [Consulta: 4 abril 2021].
  19. «Organitzacions del Partit Socialista Europeu» (en anglès). Partit Socialista Europeu. [Consulta: 12 abril 2021].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Socialista Europeu