Partit dels Socialistes Europeus

Partit polític europeu
(S'ha redirigit des de: Partit Socialista Europeu)

El Partit dels Socialistes Europeus (PSE) és un partit polític europeu de centreesquerra i proeuropeu.[1][2] Va ser fundat en 1992 pels partits que formaven la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, creada en 1973.[3] El 24 de novembre de 2011 el partit va elegir com a president al líder del Partit Socialista Búlgar i exprimer ministre de Bulgària Serguei Stànixev.[4]

Infotaula d'organitzacióPartit dels Socialistes Europeus
(en) Party of European Socialists Modifica el valor a Wikidata
Party of European Socialists.svg
Dades
Nom curtPES Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític europeu
metaorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocialdemocràcia
socialisme democràtic
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 novembre 1992 Modifica el valor a WikidataLa Haia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deregistre de partits polítics europeus (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaSerguei Stànixev (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalAchim Post (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Líder al Parlament EuropeuIratxe García (2019)
JoventutsJoventuts Socialistes Europees
Afiliació internacionalAliança Progressista
Internacional Socialista
Grup al Parlament EuropeuAliança Progressista de Socialistes i Demòcrates
Parlament Europeu (2021)
138 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpes.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PSESpain Twitter: pes_pse Instagram: pes_pse Youtube: UCDQw4C8Af4cpaASzCMQ4v7A Flickr: partyofeuropeansocialists Modifica el valor a Wikidata

El PSE és el segon partit de la Unió Europea (UE), amb 133 diputats en el Parlament Europeu, tots ells presents en el Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, el qual compta amb 145 membres en total.[5] A més compta amb 9 membres de la Comissió Europea i 6 en el Consell Europeu, i la presidència del Parlament, amb l'eurodiputat italià David Sassoli del Partit Democràtic.[6]

Hi ha 57 partits repartits en un total de 47 països d'Europa i el mediterrani, controla el govern de 6 països de tot el continent i forma part, junt als membres del Partit Verd Europeu, del grup més gran de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb 167 membres en el Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds.[7][8]

El Partit dels Socialistes Europeus inclou partits tan importants com el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Espanya, el Partit Socialdemòcrata de Finlàndia, els Socialdemòcrates de Dinamarca, el Partit Socialdemòcrata de Suècia o el Partit Socialista de Portugal.[9]

HistòriaModifica

La Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat EuropeaModifica

 
Paul Henri Spaak, primer president de l'Assemblea Comuna.

El 1952 es fundà el Grup Socialista al Parlament Europeu (que es deia Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer), i es va escollir al socialista Paul Henri Spaak com a president de l'Assemblea Comuna i Guy Mollet, fou el primer president del grup al parlament. El 1961, els diversos partits socialistes van intentar produir un "programa socialista europeu" comú, però això es va descartar a causa de la sol·licitud del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega d'adherir-se a la Comunitat Europea. El Congrés dels Socialistes de 1962 va impulsar una major democratització i poders per al Parlament, encara que només el 1969 aquesta possibilitat va ser examinada pels estats membres.[10]

En 1973, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit es van incorporar a la Comunitat Europea, amb nous partits d'aquests països. El Congrés Socialista ampliat es va reunir a Bonn (Alemanya) i va inaugurar la 'Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea'. El Congrés també va aprovar una resolució sobre la política social, incloent-hi el dret al treball digne, la seguretat social, la democràcia i la igualtat a l'economia europea.[11]

El 1978, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el primer Manifest de les eleccions europees i es va centrar en diversos objectius entre els quals els més importants eren garantir el dret al treball digne, lluitar contra la contaminació, posar fi a la discriminació, protegir el consumidor i promoure la pau, els drets humans i les llibertats civils.[11]

A inicis de la dècada dels vuitanta, al seu Congrés de Luxemburg de 1980, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el seu primer Estatut i amb la incorporació d'Espanya, Portugal i Grècia a la Comunitat Europea, va augmentar el nombre de membres. En 1984, un manifest electoral socialista comú va proposar un remei socialista per a la crisi econòmica de l'època mitjançant l'establiment d'un vincle entre la producció industrial, la protecció de les prestacions socials fonamentals i la lluita per una millor qualitat de vida.[11]

Creació del Partit dels Socialistes EuropeusModifica

 
Willy Claes, primer president del Partit dels Socialistes Europeus.

En 1992, amb la Comunitat Europea convertint-se en la Unió Europea i amb el Tractat de Maastricht establint el marc per als partits polítics a escala europea, la Confederació de Partits Socialistes Europeus va votar per transformar-se en el Partit dels Socialistes Europeus. El primer programa del partit es va centrar en la creació d'ocupació, la democràcia, la igualtat de gènere, la protecció del medi ambient i del consumidor, la pau i la seguretat, la regulació de la immigració, el desànim del racisme i la lluita contra la delinqüència organitzada.[11]

Els membres fundadors del Partit van ser el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, el Partit Socialdemòcrata d'Àustria, el Partit Socialista i el Partit Socialista Anders de Bèlgica, els Socialdemòcrates (Dinamarca) de Dinamarca, el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Espanya, el Partit Socialista de França, el Moviment Socialista Panhel·lènic de Grècia, el Partit Laborista d'Irlanda, el Partit Socialista Democràtic Italià, el Partit Socialista Italià i el Partit Democràtic de l'Esquerra d'Itàlia, el Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg, el Partit del Treball dels Països Baixos, el Partit Socialista (Portugal) de Portugal, el Partit Laborista i el Partit Socialdemòcrata i Laborista del Regne Unit i el Partit Socialdemòcrata de Suècia.[12]

El primer president del PSE va ser el belga Willy Claes que només va estar uns mesos al capdavant del partit, sent substituït per l'alemany Rudolf Scharping. L'any 2004, el danès Poul Nyrup Rasmussen va derrotar a l'italià Giuliano Amato per ser elegit president del Partit dels Socialistes Europeus, succeint al britànic Robin Cook en el càrrec. Va ser reelegit per dos anys més al Congrés del PSE a Porto el 8 de desembre de 2006 i novament al Congrés de Praga el 2009.[11]

ActualitatModifica

 
Sergei Stanishev i Victor Ponta a la recepció del congrés del PSE de 2014.

El 2010, la Fundació d'Estudis Progressistes Europeus va ser creada com la fundació política (laboratori d'idees) del PSE. Un any més tard, Poul Nyrup Rasmussen va dimitir a la Convenció Progressista del Partit dels Socialistes Europeus a Brussel·les el 24 de novembre de 2011, i va ser substituit, com a president interí, per Serguei Stanishev, llavors president del Partit Socialista Búlgar i ex-primer ministre de Bulgària.[11]

El 28 i 29 de setembre de 2012, el Congrés del PSE a Brussel·les va elegir el president interí Serguei Stanishev com a president de ple dret, així com el francès Jean-Christophe Cambadélis, com a primer vicepresident, i l'espanyola Elena Valenciano, el britànic Jan Royall i l'eslovaca Katarína Neveďalová com a vicepresidents. El mateix Congrés va elegir Achim Post com el seu nou secretari general, i va adoptar un procés que va descriure com "democràtiques i transparents" per elegir el seu candidat a president de la Comissió Europea per les eleccions europees de 2014.[13][14]

Serguei Stanishev va ser reelegit president del Partit dels Socialistes Europeus els dies 22 i 23 de juny de 2015 a Budapest. El Congrés també va confirmar Achim Post (SPD) com a secretari general, així com els quatre vicepresidents d'aquell moment: Jean-Christophe Cambadélis, Jan Royall, Katarína Neveďalová i la sueca Carin Jämtin.[15]

El 7 i 8 de desembre de 2019, el Congrés del PSE es va reunir a Lisboa per elegir el seu lideratge. Serguei Stanishev va ser confirmat, una vegada més, com a president del partit i Achim Post (SPD) com a secretari general. L'espanyola Iratxe García va ser elegida per ser la primera vicepresidenta del PSE i el portuguès Francisco André, l'eslovaca Katarína Neveďalová i la sueca Marita Ulvskog van ser elegits com a vicepresidents.[16]

Líders històricsModifica

Des de la seva constitució com a Confederació, el Partit dels Socialistes Europeus ha tingut deu presidents:[11]

President Partit polític Mandat
  Wilhelm Dröscher Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
(  Alemanya)
Abril de 1974 Gener de 1979
  Robert Pontillon Partit Socialista
(  França)
Gener de 1979 Març de 1980
  Joop den Uyl Partit del Treball
(  Països Baixos)
Març de 1980 Maig de 1987
  Vítor Constâncio Partit Socialista
(  Portugal)
Maig de 1987 Febrer de 1989
  Guy Spitaels Partit Socialista
(  Bèlgica)
Febrer de 1989 Maig de 1992
  Willy Claes Partit Socialista - Diferent
(  Bèlgica)
Maig de 1992 Octubre de 1994
  Rudolf Scharping Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
(  Alemanya)
Març de 1995 Maig de 2001
  Robin Cook Partit Laborista
(  Regne Unit)
Maig de 2001 24 d'abril de 2004
  Poul Nyrup Rasmussen Partit Socialdemòcrata
(  Dinamarca)
24 d'abril de 2004 24 de novembre de 2011
  Sergei Stanishev Partit Socialista Búlgar
(  Bulgària)
24 de novembre de 2011 actualitat

Prioritats polítiquesModifica

 
Manifestació a Brussel·les l'any 2010 amb la presència de personalitats i militants del PSE.

El Partit dels Socialistes Europeus marca les seves línies polítiques als Congressos i Consells de la formació. Durant el Consell celebrat el 2013 a Sofia, el partit va acordar el programa fonamental del PSE "amb els valors comuns de democràcia, igualtat i solidaritat",[17] mentre que els manifestos electorals s'aproven l'any d'eleccions al Parlament Europeu als Congressos del partit. El darrer Manifest del Partit dels Socialistes Europeus, per les Eleccions al Parlament Europeu de 2009, es va aprovar al Congrés de Madrid de 2019.[18]

Programa fonamentalModifica

El programa fonamental del Partit dels Socialistes Europeus té com a base la història i els valors de la família socialista europea, que segons el mateix document "ha vençut a guerres, dictadures i totalitarisme", apostant per la unió de les persones i els països que formen la Unió Europea, un projecte "d'esperança per a tots els europeus", adaptats al segle XXI.[19]

El document es basa en 3 grans blocs temàtics:

  • Una nova economia política: amb l'objectiu de redefinir el projecte polític, social i econòmic d'Europa, marcant la base del projecte europeu com a social i no únicament econòmic, apostant per una contenció del capitalisme financer i un creixement sostenible que lluiti contra les desigualtats.
  • Un nou pacte social per a Europa: una aposta per l'enfortiment de l'Estat del benestar, amb una societat justa i sostenible, per la igualtat de gènere, per una educació de qualitat i per una ocupació i uns salaris dignes.
  • Una Unió de la Solidaritat: sota el lema "Junts som més forts", plantegen una Unió Europea que lluiti contra l'extremisme, la discriminació i la xenofòbia, que aposti per la convergència i la cohesió amb unes normes socials comunes i un desenvolupament sostenible. També inclou un programa sobre intervenció exterior perquè la Unió sigui "avantguarda de la pau i la justícia social mundial".

Manifest electoralModifica

El manifest electoral del PSE per a les eleccions europees de 2019 es titula "Un nou contracte social per a Europa", amb l'objectiu que la Unió Europea serveixi millor a la ciutadania. Consideren que els partits socialistes europeus han de "vetllar pel benestar de la ciutadania i garantir el progrés social i ecològic, sense deixar enrere a cap persona ni a cap territori en les transicions digital i ecològica". Aposten també per un model circular de producció i consum que respecti els límits del planeta.[20][21]

El programa es basa en 7 eixos:

  • Una Europa d'igualtat i justícia: amb la lluita contra la desigualtat social i una aposta per l'ocupació digna.
  • Una Europa de solidaritat per a la majoria, no per a una minoria: amb un nou model econòmic més social i de lluita contra l'evasió fiscal.
  • Una Europa sostenible que protegeixi el nostre planeta: amb la transició productiva cap a un model més verd, les mesures de medi ambient i l'Agenda 2030.
  • Una Europa lliure i democràtica: amb les bases per a una Unió més democràtica.
  • Una Europa feminista amb iguals drets per a tots i totes: amb les mesures en favor de la igualtat de gènere i els drets de les persones LGBT.
  • Una Europa progressista amb un pla per a la joventut: amb les mesures en favor de la infància i els joves.
  • Una Europa forta i unida que promogui un món millor: amb les mesures per a una major integració europea i una acció comuna internacional.

GovernançaModifica

El PSE opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts del Partit dels Socialistes Europeus (PES Statutes) s'han modificat diverses vegades, sent la darrera versió l'aprovada al Congrés de Lisboa de 2018.[22]

L'organització interna del Partit dels Socialistes Europeus es compon de quatre estaments estatutaris: la Presidència, el Congrés, el Consell i la Conferència de Líders.

PresidènciaModifica

La gestió del PSE entre congressos és potestat del president, els vicepresidents i la Presidència que es reuneix regularment, cada dos o quatre mesos. La Presidència està formada pel president (que presideix les reunions), els vicepresidents, un representant de cada membre de ple dret, un representant de cada organització membre de ple dret, el secretari general, el tresorer del partit i el president de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu. També formen part de les reunions un representant per partit o organització associat i el president del Parlament Europeu, si és membre d'un partit del PSE.[23]

Des del 8 de desembre de 2019, el Congrés del PSE va escollir els següents càrrecs permanents de la Presidència (als que se sumen els representants dels partits i organitzacions):

CongrésModifica

 
Werner Faymann intervé el 2014 al Congrés del PSE de Roma.

El Congrés del PSE és qui marca les línies polítiques del partit a escala europea, així com escollir els lideratges del Partit dels Socialistes Europeus.[24] També és l'òrgan encarregat de definir i aprovar el Manifest Electoral per les Eleccions al Parlament Europeu, així com el candidat comú per la presidència de la Comissió Europea, denominant al mateix com a congrés electoral.[22]

Els Congressos del PSE celebrats han sigut:

ConsellModifica

El Consell és el lloc on es debaten les prioritats polítiques del Partit dels Socialistes Europeus. Es reuneix cada any, tret que hi hagi un Congrés, i reuneix uns 500 participants, inclosos els líders del PSE, delegats dels partits i organitzacions membres i observadors, convidats internacionals i -des de 2006- activistes del Partit dels Socialistes Europeus.[25]

Els Consells del PSE celebrats han sigut:

Conferència de LídersModifica

Amb una periodicitat mínima de dues vegades l'any, la Presidència del PSE es reuneix amb els líders dels partits membres, inclosos primers ministres o presidents de diversos governs, així com a representants de les organitzacions membres. A més, també són convidats el president del Parlament Europeu, el president de la Comissió Europea i al primer vicepresident del Comitè de les Regions, si són membres del PSE. L'objectiu de la reunió és adoptar resolucions i recomanacions per al partit i els membres d'aquest.[26]

Institucions europeesModifica

El Partit dels Socialistes Europeus ostenta la presidència d'una de les principals institucions europees: el Parlament Europeu, liderat per l'italià David Sassoli del Partit Democràtic.

Consell EuropeuModifica

El Partit dels Socialistes Europeus té sis caps d'Estat o de Govern, dels 27 que assisteixen a les cimeres del Consell Europeu.

Estat Representant Càrrec Partit Polític Data d'entrada
  Dinamarca Mette Frederiksen Primera ministra Socialdemòcrates 27 de juny de 2019  
  Espanya Pedro Sánchez President Partit Socialista Obrer Espanyol 7 de gener de 2020  
  Finlàndia Sanna Marin Primera ministra Partit Socialdemòcrata de Finlàndia 10 de desembre de 2019  
  Malta Robert Abela Primer ministre Partit Laborista 13 de gener de 200  
  Portugal António Costa Primer ministre Partit Socialista 26 de novembre de 2015  
  Suècia Stefan Löfven Primer ministre Partit Socialdemòcrata de Suècia 3 d'octubre de 2014  

Comissió EuropeaModifica

Després de la victòria del Partit Popular Europeu a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, l'alemanya Ursula von der Leyen va ser nominada pel partit com a presidenta de la Comissió. Va ser recolzada pel Consell Europeu i triada per majoria absoluta en el Parlament Europeu. L'1 de desembre de 2019 la Comissió von der Leyen va assumir oficialment el càrrec. Inclou a 10 titulars del PPE de 27 comissaris europeus.

Estat Comissionat Càrrec Partit polític
  Països Baixos Frans Timmermans Vicepresident executiu

Pacte Verd Europeu

Partit del Treball  
  Espanya Josep Borrell Vicepresident

Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat

Una Europa més forta al món

Partit Socialista Obrer Espanyol  
  Eslovàquia Maroš Šefčovič Vicepresident

Relacions interinstitucionals i previsió

Direcció - Socialdemocràcia  
  Finlàndia Jutta Urpilainen Associacions internacionals Partit Socialdemòcrata de Finlàndia  
  Itàlia Paolo Gentiloni Economia Partit Democràtic  
  Luxemburg Nicolas Schmit Ocupació i drets socials Partit Socialista dels Treballadors  
  Malta Helena Dalli Igualtat Partit Laborista  
  Portugal Elisa Ferreira Cohesió i reformes Partit Socialista  
  Suècia Ylva Johansson Assumptes interns Partit Socialdemòcrata de Suècia  

Parlament EuropeuModifica

El PSE forma part del segon grup més gran del Parlament Europeu: l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. Actualment té 147 diputats al Parlament Europeu, entre ells els 138 diputats dels partits membre, així com de partits no membres com el polonès Primavera, el romanès PRO o l'hongarès Coalició Democràtica.[27] Tots els eurodiputats triats en llistes de partits membre del Partit dels Socialistes Europeus han de tenir l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates com a grup referent.[22]

L'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates està presidida per l'eurodiputada espanyola Iratxe García, té tres de les catorze vicepresidències del Parlament, un dels cinc qüestors i 5 de les comissions parlamentàries, entre elles la de drets humans, la de comerç internacional, i la de llibertats civils, justícia i assumptes exteriors.[28]

Comitè Europeu de les RegionsModifica

El Partit dels Socialistes Europeus també té grup polític a l'Assemblea Parlamentària del Comitè de les Regions, sent el segon grup de la cambra, que inclouen presidents de governs regionals, alcaldes i membres de consells municipals dels 27 estats membre.[29] El Grup PSE té com a president al francès Christophe Rouillon, alcalde de Coulaines.[30]

Més enllà de la Unió EuropeaModifica

El Partit dels Socialistes Europeus té presència més enllà de la Unió Europea, especialment amb els seus partits membres i associats, i presència en altres cambres com el Consell d'Europa, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa o l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN.

Països de fora de la Unió EuropeaModifica

El Partit dels Socialistes Europeus té membres de ple dret i associats a diversos països de fora de la Unió Europea, a tot el continent europeu i a l'àmbit d'influència mediterrani. Forma part de 4 governs i tenen a més el control de dos d'ells (Albània i Macedònia del Nord), mentre a Suïssa, amb el Partit Socialdemòcrata de Suïssa, i Moldàvia, amb el Partit Democràtic, formen part de Governs de coalició.

Estat Representant Càrrec Partit polític Data d'entrada
  Albània Edi Rama Primer ministre Partit Socialista d'Albània 15 de setembre de 2015  
  Macedònia del Nord Zoran Zaev Primer ministre Unió Socialdemòcrata de Macedònia 31 d'agost de 2020  

Consell d'EuropaModifica

Els partits membre del Partit dels Socialistes Europeus, formen part del Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, al costat de partits integrants del Partit Verd Europeu i altres d'independents de tendències socialdemòcrates, progressistes i ecologistes. El grup, que té 152 membres, està liderat per l'alemany Frank Schawbe, diputat del Bundestag.

Organització per a la Seguretat i la Cooperació a EuropaModifica

Els partits membre del Partit dels Socialistes Europeus, formen part del Grup Socialista a l'assemblea parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa junt amb partits socialdemòcrates d'Estats participant a l'OSCE. El grup està liderat per l'alemanya Doris Barnett, diputada al Bundestag pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya.[23][31]

Organització del Tractat de l'Atlàntic NordModifica

El Grup Socialista és un dels grups parlamentaris de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN. Està format per membres de partits socialdemòcrates d'Estats membres de l'OTAN, que són membres dels parlaments nacionals dels seus països, entre ells els partits membre del Partit dels Socialistes Europeus. És un dels dos principals grups polítics de l'Assemblea, juntament amb el Grup del Partit Popular Europeu i Membres Associats.[32][33][34]

Associacions globalsModifica

El Partit dels Socialistes Europeus també és membre d'altres associacions internacionals socialdemòcrates, com són la Internacional Socialista i l'Aliança Progressista, així com a les seves organitzacions juvenils (Unió Internacional de Joves Socialistes), de dones (Internacional Socialista de les Dones), etc.[35][36]

Fundació Europea d'Estudis ProgressistesModifica

La Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS) és el laboratori d'idees oficial del Partit dels Socialistes Europeus. La seva missió és desenvolupar una recerca innovadora, assessorar políticament als partits socialdemòcrates d'Europa, formar i generar debats i informar de les polítiques progressistes a tot el continent, a més de generar reflexió per facilitar l'aparició de respostes progressistes als reptes als quals s'enfronta la Unió Europea.

Actualment la xarxa de la Fundació Europea d'Estudis Progressistes compta amb 68 organitzacions membre, dels que 43 són de ple dret, 20 observadors i 5 son ex-officio. Entre els membres figuren les principals fundacions dels partits membre del Partit dels Socialistes Europeus, entre elles la Fundació Jean-Jaurès de França, les fundacions Pablo Iglesias i Felipe González d'Espanya o el Centre Progressista i la Fundació Friedrich Ebert d'Alemanya, així com l'associació europea Solidar i, com a ex-officio, el PSE, les seves joventuts, l'entitat Dones PES i els Grups Parlamentaris del Parlament Europeu i el Consell Europeu.

MembresModifica

Els estatuts del Partit dels Socialistes Europeus defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a tres, i els agrupa en tres categories: partits i organitzacions plenes, partits i organitzacions associades i partits i organitzacions observadores. Tots els membres han de compartir i complir les idees i objectius del PSE per formar part de l'organització.[37]

Partits de la Unió EuropeaModifica

El Partit dels Socialistes Europeus té 30 partits membres plens de tots els estats de la Unió Europea. També formen part el Partit dels Socialdemòcrates Búlgars com a associat i el Partit Socialdemòcrata Obrer Letó com a observador.[38]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
  Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Sozialdemokratische Partei Deutschlands SPD
16 / 96
  Àustria Partit Socialdemòcrata d'Àustria Sozialdemokratische Partei Österreichs SPÖ
5 / 19
  Bèlgica Partit Socialista Parti Socialiste PS
2 / 21
Endavant Vooruit Vooruit
1 / 21
  Bulgària Partit dels Socialdemòcrates Búlgars
(associat)
Партия Български социалдемократи
Partija Balgarski Socialdemokrati
pBS
0 / 17
Partit Socialista Búlgar Българска социалистическа партия
Balgarska Socialisticeska Partija
BSP
5 / 17
  Croàcia Partit Socialdemòcrata de Croàcia Socijaldemokratska Partija Hrvatske SDP
4 / 12
  Dinamarca Socialdemòcrates Socialdemokratiet SD
3 / 14
  Eslovàquia Direcció - Socialdemocràcia Smer - Sociálna Demokracia Smer
3 / 14
  Eslovènia Socialdemòcrates Socialni Demokrati SD
2 / 8
  Espanya Partit Socialista Obrer Espanyol Partido Socialista Obrero Español PSOE
21 / 59
  Estònia Partit Socialdemòcrata Sotsiaaldemokraatlik Erakond SDE
2 / 7
  Finlàndia Partit Socialdemòcrata de Finlàndia Suomen Sosialidemokraattinen Puolue SDP
2 / 14
  França Partit Socialista Parti Socialiste PS
4 / 79
  Grècia Moviment Socialista Panhel·lènic Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα
Panellínio Sosialistikó Kínima
PASOK
2 / 21
  Hongria Partit Socialista Hongarès Magyar Szocialista Párt MSZP
1 / 21
  Irlanda Partit Laborista Pairtí an Lucht Oibre
Labour Party
Lab
0 / 13
  Itàlia Partit Democràtic Partito Democratico PD
18 / 76
Partit Socialista Italià Partito Socialista Italiano PSI
0 / 76
  Letònia Partit Socialdemòcrata «Harmonia» Sociāldemokrātiskā Partija „Saskaņa” SDPS
2 / 8
Partit Socialdemòcrata Obrer Letó
(observador)
Latvijas Sociāldemokrātiskā Strādnieku Partija LSDSP
0 / 8
  Lituània Partit Socialdemòcrata de Lituània Lietuvos Socialdemokratų Partija LSDP
2 / 11
  Luxemburg Partit Socialista dels Treballadors Lëtzebuerger Sozialistesch Arbechterpartei LSAP
1 / 6
  Malta Partit Laborista Partit Laburista
Maltese Labour Party
PL
4 / 6
  Països Baixos Crida Demòcrata Cristiana Christen Democratisch Appèl CDA
4 / 21
  Polònia Aliança de l'Esquerra Democràtica Sojusz Lewicy Demokratycznej SLD
5 / 52
Unió del Treball Unia Pracy UP
0 / 52
  Portugal Partit Socialista Partido Socialista PS
9 / 21
  Romania Partit Socialdemòcrata Partidul Social Democrat PSD
9 / 33
  Suècia Partit Socialdemòcrata de Suècia Sveriges Socialdemokratiska Arbetareparti S
5 / 21
  Txèquia Partit Socialdemòcrata Txec Česká Strana Sociálně Demokratická ČSSD
0 / 21
  Xipre Moviment per la Socialdemocràcia Κίνημα Σοσιαλδημοκρατών
Kinima Sosialdimokraton
EDEK
1 / 6

Partits de fora de la Unió EuropeaModifica

El Partit dels Socialistes Europeus té 25 partits associats i observadors de 21 països d'Europa i la Mediterrània, i controla o forma part dels governs d'Albània, Geòrgia, Macedònia del Nord, Montenegro, Moldàvia i Suïssa.[38]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Estat
  Albània Partit Socialista d'Albània Partia Socialiste e Shqipërisë PS Associat
  Andorra Partit Socialdemòcrata d'Andorra PSD Observador
  Armènia Federació Revolucionària Armènia Հայ Յեղափոխական Դաշնակցութիւն
Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun
ARF Observador
  Bòsnia i Hercegovina Partit Socialdemòcrata de Bòsnia i Hercegovina Socijaldemokratska Partija Bosne i Hercegovine SDP Associat
  Egipte Partit Socialdemòcrata Egipci الحزب المصرى الديمقراطى الاجتماعى
al-Ḥizb al-Maṣrī al-Dimuqrāṭī al-Ijtmāʿī
ESDP Associat
  Geòrgia Somni Georgià - Geòrgia Democràtica ქართული ოცნება - დემოკრატიული საქართველო
K'arte'uli ots'neba - demokratiuli Sak'arte'velo
Observador
  Islàndia Aliança Socialdemòcrata Samfylkingin Samfylkingin Associat
  Israel Nou Moviment - Mérets התנועה החדשה מרצ
ha-Tenuà ha-Hadaixà - Mérets
Mérets Associat
Partit Laborista Israelià מפלגת העבודה הישראלית
Mifléguet ha-Avodà ha-Yisraelit
LP Associat
  Macedònia del Nord Unió Socialdemòcrata de Macedònia Социјалдемократски Cојуз на Македонија
Socijaldemokratski sojuz na Makedonija
SDSM Associat
  Moldàvia Partit Democràtic de Moldàvia Partidul Democrat din Moldova DP Associat
  Montenegro Partit Democràtic dels Socialistes de Montenegro Демократска партија социјалиста Црне Горе
Demokratska partija socijalista Crne Gore
DPS Associat
Partit Socialdemòcrata de Montenegro Социјалдемократска партија Црне Горе
Socijaldemokratska Partija Crne Gore
SDP Associat
  Marroc Unió Socialista de Forces Populars الاتحاد الاشتراكي للقوات الشعبية
Al-Ittihad Al-Ishtirakiy Lilqawat Al-Sha'abiyah
ⵜⴰⵎⵓⵏⵜ ⵜⴰⵏⵎⵍⴰⵢⵜ ⵏⵉⵖⴰⵍⵍⵏ ⵉⴳⴷⵓⴷⴰⵏⵏ
Union Socialiste des Forces Populaires
USFP Associat
  Noruega Partit Laborista Arbeiderpartiet Ap Ple
  Palestina Moviment d'Alliberament Nacional Palestí حركة التحرير الوطني الفلسطيني
Ḥarakat at-Taḥrīr al-Waṭanī al-Filasṭīnī
Fatah Observador
  Regne Unit Partit Laborista Labour Party Lab Ple
Partit Socialdemòcrata i Laborista Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre
Social Democratic and Labour Party
SDLP Ple
  San Marino Partit dels Socialistes i Demòcrates Partito dei Socialisti e dei Democratici PSD Observador
  Sèrbia Partit Democràtic Демократска странка

Demokratska stranka

DS Associat
  Suïssa Partit Socialdemòcrata de Suïssa
Partit Socialista Suís
Sozialdemokratische Partei der Schweiz
Partida Socialdemocrata de la Svizra
Parti socialiste suisse
Partito Socialista Svizzero
PS Associat
  Tunísia Fòrum Democràtic per al Treball i les Llibertats التكتل الديمقراطي من أجل العمل والحريات
At-Takattul Ad-Dīmuqrāṭī min ajl Al-‘Amal Wal-Ḥurriyyāt
Forum démocratique pour le travail et les libertés
Ettakatol Observador
  Turquia Partit Democràtic del Poble Partiya Demokratik a Gelan
Halkların Demokratik Partisi
HDP Associat
Partit Republicà del Poble Cumhuriyet Halk Partisi CHP Associat
  Xipre del Nord Partit Republicà Turc Cumhuriyetçi Türk Partisi CTP Observador

OrganitzacionsModifica

A més dels partits polítics, al Partit dels Socialistes Europeus també tenen representació altres entitats d'àmbit superior als estats. Com a organitzacions membre formen part la Fundació d'Estudis Progressistes Europeus, les Joventuts Socialistes Europees, l'associació Dones PES i els grups parlamentaris de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu i el Grup PES al Comitè de les Regions.

Com a organitzacions associades formen part la Internacional Socialista, l'Aliança Progressista, l'associació europea Rosa de l'arc de Sant Martí i els grups parlamentaris socialistes de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, i com a organitzacions observadores les internacionals Internacional Socialista de les Dones, Moviment Internacional Falcon - Internacional d'Educació Socialista, Unió Internacional de Joventuts Socialistes i Unió Socialdemòcrata Internacional per a l'Educació i les europees Fòrum Europeu per a la Democràcia i la Solidaritat, Comitè Mixt del Moviment Democràtic Social Nòrdic (SAMAK), PES Local (Representants Socialistes Locals a Europa), Organització Sènior Europea i Xarxa CEE per a Qüestions de Gènere.[39]

ReferènciesModifica

  1. «10 preguntes clau per entendre les eleccions europees». Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona. [Consulta: 27 febrer 2021].
  2. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 27 febrer 2021].
  3. «Historia del Partit dels Socialistes Europeus» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 27 febrer 2021].
  4. «President del Partit dels Socialistes Europeus» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 26 febrer 2021].
  5. «Eurodiputats del Grup de l'Aliança Progresista de Socialistes i Demòcrates» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 27 febrer 2021].
  6. «Els comisaris» (en castellà). Comissió Europea, 09-10-2019. [Consulta: 23 gener 2021].
  7. «El Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds» (en francès). Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds. [Consulta: 27 febrer 2021].
  8. «Membres del Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Arxivat de l'original el 2017-09-21. [Consulta: 27 febrer 2021].
  9. «Membres del Partit dels Socialistes Europeus» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 27 febrer 2021].
  10. Steinnes, Kristian «Socialdemocràcia Europea del Nord i Integració Europea, 1960-1972. Voleu avançar cap a un nou consens?» (en anglès). Consensos i integració europea: una perspectiva històrica [Consulta: 4 abril 2021].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 «President del Partit dels Socialistes Europeus» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 4 abril 2021].
  12. Skrzypek, Ania. "Europa, el nostre futur comú". Celebrant 20 anys del Partit dels Socialistes Europeus (en anglès). Bèlgica: Fundació d'Estudis Progressistes Europeus, 2013. ISBN 978-3-85464-037-0. 
  13. «L'ex-primer ministre de Bulgària, Serguei Stanishev, nou president del Partit dels Socialistes Europeus» (en castellà). Europa Press, 29-09-2012. [Consulta: 4 abril 2021].
  14. «Elena Valenciano elegida vicepresidenta del Partit dels Socialistes Europeus (PSE)» (en castellà). EFE, 29-09-2012. [Consulta: 4 abril 2021].
  15. «El búlgar Stanishev és reelegit president dels socialistes europeus» (en castellà). EFE, 12-06-2015. [Consulta: 4 abril 2021].
  16. Marcos, José «Els socialistes europeus trien a Iratxe García vicepresidenta primera» (en castellà). El País [Madrid], 07-12-2018. ISSN: 1134-6582.
  17. «El Consell de Sofia de 2013» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 30 maig 2021].
  18. «El Congrés» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 30 maig 2021].
  19. «Programa fonamental del PSE» (PDF) (en castellà). Partit dels Socialistes Europeus, 22-06-2013. [Consulta: 30 maig 2021].
  20. «Manifest 2019» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 30 maig 2021].
  21. «Manifest 2019» (PDF) (en castellà). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 30 maig 2021].
  22. 22,0 22,1 22,2 «Estatuts del PSE» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus, 07-12-2018. [Consulta: 31 maig 2021].
  23. 23,0 23,1 «Presidència del PSE» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 31 maig 2021].
  24. «El Congrés del PSE» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 31 maig 2021].
  25. «El Consell del PSE» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 31 maig 2021].
  26. «Conferència de Líders del PSE» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 31 maig 2021].
  27. «Llista completa d'eurodiputats» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 9 febrer 2021].
  28. «Organització» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 9 febrer 2021].
  29. «Delegacions nacionals» (en castellà). Comitè Europeu de les Regions. [Consulta: 9 febrer 2021].
  30. «President del Grup PES» (en anglès). Grup PES al Comitè Europeu de les Regions. [Consulta: 2 juny 2021].
  31. «Organitzacions del PES» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 3 juny 2021].
  32. «Més enllà de la Unió Europea» (en anglès britànic). Partit Popular Europeu. [Consulta: 24 febrer 2021].
  33. «Membres de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN». Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. [Consulta: 24 febrer 2021].
  34. Christian Brumter, The North Atlantic Assembly (p. 47), Brill, 1986, ISBN 9789024733187
  35. «Membres de l'Internacional Socialista» (en castellà). Internacional Socialista. [Consulta: 2 juny 2021].
  36. «Participants de l'Aliança Progressista» (en espanyol europeu). [Consulta: 2 juny 2021].
  37. «Estatuts aprovats al 10è congrés del PSE el 12 de juny de 2015» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus, 12-06-2015. [Consulta: 4 abril 2021].
  38. 38,0 38,1 «Membres del Partit dels Socialistes Europeus» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 4 abril 2021].
  39. «Organitzacions del Partit dels Socialistes Europeus» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 12 abril 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit dels Socialistes Europeus