Partit del Treball (Països Baixos)

Partit Laborista Neerlandès

El Partit del Treball (neerlandès Partij van de Arbeid, PvdA) és un partit polític neerlandès fundat el 9 de febrer de 1946 per la unió de tres partits: el Partit Socialdemòcrata, la Lliga Democràtica de Lliure Pensament (VBD) i la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), socialprotestant. Se li van unir personalitats individuals dels resistents catòlics Christofoor i dels partits protestants Unió Cristiana Històrica i Partit Antirevolucionari.

Infotaula d'organitzacióPartit del Treball
(nl) Partij van de Arbeid Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPvdA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació9 febrer 1946
FundadorKoos Vorrink, Marinus van der Goes van Naters, Willem Drees, Dolf Joekes, Willem Banning, Wim Schermerhorn, Rintje van der Brug, Joan Willems, Geert Ruygers i Gerard van Walsum Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre deInternacional Socialista (–2013)
Aliança Progressista (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Membres39,536
Governança corporativa
Seu
PresidènciaEsther-Mirjam Sent (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Diputats
25 / 150
Senadors
7 / 75
Eurodiputats
6 / 29
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpvda.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PartijvandeArbeid Twitter (X): PvdA Instagram: partijvandearbeid Youtube: UCn--cnrM3dhAGMJvVmAuyfA Modifica el valor a Wikidata

Fundació modifica

Els seus fundadors volien fer un partit que combinés socialisme amb liberalisme i idees religioses i humanistes, lluny del dogmatisme ideològic dels anys 30, cosa que provocà la fugida dels elements socialistes més recalcitrants a altres partits a l'esquerra. Alhora, el 1948 alguns elements procedents del VBD protagonitzaren una escissió liberal, i juntament amb el Partit de la Llibertat, formaren el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia  (VVD).

Primers anys modifica

Entre 1946 i 1958 va formar part dels governs de coalició amb el Partit Popular Catòlic (KVP), el VVD, ARP i CHU, on el primer ministre fou el socialista Willem Drees. Sota el seu lideratge el país es recuperà de la Segona Guerra Mundial, construí l'estat del benestar i Indonèsia s'independitzà. Després de la crisi de 1958 el PvdA vou substituït en el govern pel VVD i va romandre a l'oposició fins al 1965. El seu suport electoral va decaure.

El 1965 el govern de coalició KVP-ARP-VVD-CHU entrà en conflicte i cridaren novament al PvdA, però no es posaren d'acord en políica financera i el govern de Jo Cals finalment va caure. Simultàniament, el partit començà a ser controlat per elements joves del sector anomenat Nova Esquerra (Jan Nagel, Andre van der Louw, Bram Peper) que pretenia reformar el PvdA, orientant-lo vers als nous moviments socials, com l'alliberament de la dona, la defensa del medi ambient i el desenvolupament del tercer món. Tanmateix, molts s'enfrontaren a la vella guàrdia del partit i el 1970 el deixaren i fundaren Socialistes Democràtics 70.

1965-1989 modifica

Sota el comandament de Nova Esquerra cercaren una majoria progressista al Parlament amb Demòcrates 66 i el Partit Polític dels Radicals (acord progressista, PAK) el 1971, i a les eleccions de 1972 es presentaren amb un programa progressista comú, però fou incapaç d'obtenir la majoria, i els DS '70 formaren part del govern Bisheuvel. Ni ells ni el KVP van aconseguir la majoria, de manera que van fer un govern de concentració presidit pel socialista Joop den Uyl, però les seves relacions amb van Agt eren problemàtiques, i després de caure govern convocaren les eleccions de 1977 que guanyà el PvdA, però l'enfrontament amb el KVP orovocà que formessin govern la CDA i el VVD i passà a l'oposició. A les eleccions de 1981 la coalició va perdre la majoria i hagueren de col·laborar amb el PvdA i D66; den Uyl fou nomenat viceprimer ministre, però tornaren a enfrontar-se personalment amb van Agt i es convocaren les eleccions de 1982. El CDA i la VVD obtingueren la majoria i la mantingueren a les eleccions de 1986, deixant al PvdA a l'oposició. Den Uyl deixà la política i fou nomenat cap del partit Wim Kok.

 
Diederik Samsom, actual líder del partit

Després de les eleccions de 1989 Wim Kok formà part del govern de Ruud Lubbers, i acceptà algunes reformes com la privatització d'empreses estatals i la reforma de l'estat del benestar, cosa que provocà protestes dels sindicats i conflicte intern.

Dels anys 90 a l'actualitat modifica

A les eleccions de 1994 la coalició amb la CDA va perdre la majoria, però el PvdA fou el partit més votat i formà govern amb D66 i els neoliberals VVD (govern porpra), per primer cop des de 1918 sense democristians. Va fer reformes econòmiques de caràcter progressista que li donaren molta popularitat, i fou renovat a les eleccions de 1998, i augmentà vots a costa de D66.

A les eleccions de 2002 Kok deixà la política i nou líder Ad Melkert, però es va veure sacsejat per l'arribada a la política de Pim Fortuyn, amb el seu discurs sobre immigració i integració; perdé les eleccions i passa de 45 a 23 escons. Melkert dimití, fou escollit cap del partit Jeltje van Nieuwenhoven, i passaren a l'oposició.

Poc després fou escollit nou cap Wouter Bos, antic sotssecretari, i amb Jouke de Vries reorganitzen i democratitzen el partit. A les eleccions de 2003 recupera bona part dels vots i queda segon a poca distància del CDA, però nous conflictes entre Wouter i el nou cap CDA, Jan Peter Balkenende, impediren la seva participació en govern de coalició i en queda fora. A les eleccions locals de 2006 fou el partit més votat, però a les legislatives de 2006 va perdre molts vots davant el Partit Socialista i obté només 33 escons. Tot i això, forma part del govern de coalició i Wouters és nomenat ministre d'economia.

Electoral results modifica

Cambra de Representants modifica

 
Lilianne Ploumen, party leader from January 2021 until April 2022
Any [1] Líder Vots % Escons +/– Govern
1946 Willem Drees 1,347,940 28.31 (#2)
29 / 100
Nou Coalició
1948 1,262,888 25.61 (#2)
27 / 100
  2 Coalició (1948–51)
Coalició (1951–52)
1952 1,545,844 28.97 (#1)
30 / 100
  3 Coalició
1956 1,872,201 32.69 (#1)
50 / 150
  20 Coalició (1956–58)
Oposició (1958–59)
1959 Jaap Burger 1,821,285 30.36 (#2)
48 / 150
  2 Oposició
1963 Anne Vondeling 1,753,025 28.01 (#2)
43 / 150
  5 Oposició (1963–65)
Coalició (1965–66)
Oposició (1966–67)
1967 Joop den Uyl 1,620,447 23.55 (#2)
37 / 150
  6 Oposició
1971 1,554,733 24.60 (#1)
39 / 150
  2 Oposició
1972 2,021,454 27.34 (#1)
43 / 150
  4 Coalició
1977 2,813,793 33.83 (#1)
53 / 150
  10 Oposició
1981 2,458,452 28.29 (#2)
44 / 150
  9 Coalició
1982 2,503,517 30.40 (#1)
47 / 150
  3 Oposició
1986 3,051,678 33.23 (#2)
52 / 150
  5 Oposició
1989 Wim Kok 2,832,739 31.91 (#2)
49 / 150
  3 Coalició
1994 2,153,135 23.97 (#1)
37 / 150
  12 Coalició
1998 2,494,555 28.98 (#1)
45 / 150
  8 Coalició
2002 Ad Melkert 1,436,023 15.11 (#4)
23 / 150
  22 Oposició
2003 Wouter Bos 2,631,363 27.26 (#2)
42 / 150
  19 Oposició
2006 2,085,077 21.19 (#2)
33 / 150
  9 Coalició (2006–2010)
Oposició (2010)
2010 Job Cohen 1,848,805 19.63 (#2)
30 / 150
  3 Oposició
2012 Diederik Samsom 2,340,750 24.84 (#2)
38 / 150
  8 Coalició
2017[2] Lodewijk Asscher 599,699 5.70 (#7)
9 / 150
  29 Oposició
2021 Lilianne Ploumen 595,799 5.73 (#6)
9 / 150
= Oposició
2023 Frans Timmermans

(coalició GL-PvdA)

1,620,792 15.67 (#2)
25 / 150
  16 TDB

Senat modifica

Any Vots % Escons +/–
1946
14 / 50
Nou
1948
14 / 50
=
1951
14 / 50
=
1952
14 / 50
=
1955
14 / 50
=
Jun 1956
15 / 75
  1
Oct 1956
22 / 75
  7
1960
23 / 75
  1
1963
25 / 75
  2
1966
22 / 75
  3
1969
20 / 75
  2
1971
18 / 75
  2
1974
21 / 75
  3
1977
25 / 75
  4
1980
26 / 75
  1
1981
28 / 75
  2
1983
17 / 75
  11
1986
17 / 75
=
1987
26 / 75
  9
1991
16 / 75
  10
1995
14 / 75
  2
1999 30.976 19.7
15 / 75
  1
2003 40,613[3] 25.12[3]
19 / 75
  4
2007 31,032[3] 19.03[3]
14 / 75
  5
2011 30.078[3] 18.76[3]
14 / 75
=
2015 17,651[3] 11.05[3]
8 / 75
  6
2019 14,921[3] 8.62[3]
6 / 75
  2
2023 15,862 8.86
7 / 75
  1

Parlament Europeu modifica

 
Paul Tang, leader in the European Parliament since 2014
Any Vots % Escons +/– Notes
1979 1,722,240 30.39 (#2)
9 / 25
Nou [4]
1984 1,785,165 33.70 (#1)
9 / 25
= [5]
1989 1,609,626 30.70 (#2)
8 / 25
  1 [6]
1994 945,869 22.88 (#2)
8 / 31
= [7]
1999 712,929 20.11 (#2)
6 / 31
  2 [8]
2004 1,124,549 23.60 (#2)
7 / 27
  1 [9]
2009 548,691 12.05 (#3)
3 / 25
  4
3 / 26
= [10]
2014 446,763 9.40 (#6)
3 / 26
= [11]
2019 1,045,274 19.01 (#1)
6 / 26
  3
6 / 29
= [12]

Referències modifica

  1. "Verkiezingsuitslagen Tweede Kamer 1918 – heden Arxivat 18 July 2011 a Wayback Machine." (in Dutch), Kiesraad. Retrieved 24 March 2017.
  2. "Uitslag van de verkiezing van de leden van de Tweede Kamer van 15 maart 2017 – Kerngegevens Arxivat 22 March 2017 a Wayback Machine." (in Dutch), Kiesraad, 2017. Retrieved 24 March 2017.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 "Verkiezingsuitslagen Eerste Kamer 1918 – heden Arxivat 4 March 2016 a Wayback Machine." (in Dutch), Kiesraad. Retrieved 24 March 2017.
  4. «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en neerlandès). Kiesraad.
  5. «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en neerlandès). Kiesraad.
  6. «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en neerlandès). Kiesraad.
  7. «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en neerlandès). Kiesraad.
  8. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en neerlandès). Kiesraad.
  9. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad.
  10. «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad.
  11. «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad.
  12. «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit del Treball