Partit dels Treballadors de Bèlgica

Partit dels Treballadors de Bèlgica (en neerlandès: Partij van de Arbeid van België) (PVDA) (en francès: Parti du Travail de Belgique) (PTB) és un partit polític belga d'ideologia marxista-leninista. Actualment és la quarta formació del Parlament Federal de Bèlgica.

Infotaula d'organitzacióPartit dels Treballadors de Bèlgica
Parti du Travail de Belgique
Partij van de Arbeid van België
PTB-PVDA logo (2018–present).svg
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticacomunisme
marxisme
socialisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra
extrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaAMADA (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1979 Modifica el valor a WikidataLovaina Modifica el valor a Wikidata
FundadorLudo Martens Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaPeter Mertens Modifica el valor a Wikidata
JoventutsCOMAC
Afiliació internacionalFederació Mundial de la Joventut Democràtica

Lloc webpvda.be Modifica el valor a Wikidata

Es va formar en els anys 1960 en la Universitat de Leuven, al voltant del sindicat d'estudiants Studenten VakBeweging (SVB), que estava influït pel Partit Comunista Xinès, i pel moviment contra la Guerra del Vietnam, i que considerava al Partit Comunista de Bèlgica com a revisionista. El partit es va posicionar a favor de la lluita anti-imperialista, i a favor dels drets humans, i va fundar el periòdic AMADA (Alle Macht Aan De Arbeiders). El seu congrés fundacional, no es va celebrar fins a 1979, quan el partit va adoptar un programa maoïsta i va anomenar a Ludo Martens com el seu líder. Un dels observadors fou Laurent Kabila, el futur president de la República Democràtica del Congo. El seu diari Solidair/Solidaire va tenir una certa influència en el moviment sindical. En les eleccions legislatives belgues de 2003, el PTB es va presentar juntament amb el partit Lliga Àrab Europea, però la coalició electoral només va obtenir el 0,15% dels vots.

A partir de l'any 2008 en el seu VIII congrés, el partit inicià una renovació, modernitzant el discurs i donant més protagonisme a portaveus reconeguts, donant més prioritat a reivindicacions socials, econòmiques i laborals bàsiques enfront el neoliberalisme i l'austeritat, desenvolupant el seu programa més enllà de la defensa d'unes posicions polítiques i ideològiques, en part per influència de l'èxit del veí SP Partit Socialista dels Països Baixos. El PTB i les joventuts COMAC potenciaren també la seva presència a les xarxes socials.

En els darrers anys, sobretot a partir de la crisi econòmica capitalista de començaments de segle XXI, i amb la radicalització de sectors de les classes populars a Bèlgica, ha experimentat un fort creixement. Així, va passar de 101.088 vots en els eleccions legislatives de 2010 (1,6%); a 251.289 vots (3,7%) el 2014, obtenint 2 diputats; fins a 584.621 vots (8,6%), 12 diputats i 4 senadors el 2019. El partit va tenir un bon resultat a Valònia (un 13,8% en general), aconseguint més del 16% a la província de Lieja, més del 15% a la província de Hainaut i també més del 12% a la regió de Brussel·les-Capital. Va assolir almenys el 22% dels vots a les ciutats de Charleroi i La Louvière. El seu millor resultat a Flandes va ser del 12,71% a la ciutat d'Anvers.

El PTB-PVDA també va ser el quart partit més votat de leseleccions al Parlament Europeu de 2019 celebrades el mateix dia a les zones francòfones, guanyant un 14,59% dels vots i atorgant-li un euro-parlamentari.

Els càrrecs electes de PTB-PVDA es comprometen a no tenir cap avantatge financera del seu mandat i de viure amb el salari mitjà belga (1.700 euros nets a el mes).[1] El novembre de 2016, el PTB-PVDA tenia de 10.000 membres. Segons la informació de la RTBF, és el partit a Bèlgica els militants i simpatitzants dels quals més contribueixen econòmicament: amb 10.000 membres, el 2016 va recollir un milió d’euros en contribucions i donacions, més que cap altre formació.

L'actual president del partit és el sociòleg Peter Mertens, Antic treballador de la fàbrica Honda i professor universitari a Anvers.

ReferènciesModifica

  1. Broder, David. «Un marxista al Parlament europeu». Catarsi Magazin, 26-07-2019. [Consulta: 2 novembre 2019].

Enllaços externsModifica