Pascual Madoz Ibáñez

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal. Va ser diputat a les Corts Espanyoles[1] i ministre d'Hisenda (1855).[2] Madoz va impulsar una desamortització, que va afectar els béns dels ajuntaments, i la construcció del ferrocarril, que volia millorar les comunicacions i articular el mercat (1854-1856).

Plantilla:Infotaula personaPascual Madoz Ibáñez

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pascual Madoz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 maig 1806 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1870 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Gènova (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Barcelona) 
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
5 maig 1869 – 11 desembre 1870
← Antonio Romero Ortiz
Circumscripció electoral: Alacant
President del Consell de Ministres d'Espanya
30 setembre 1868 – 3 octubre 1868
← José Gutiérrez de la ConchaJoaquín Aguirre de la Peña →
Governador civil de la província de Madrid
maig 1868 – 19 octubre 1868 – Juan Moreno Benítez de Lugo →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 desembre 1858 – 13 novembre 1863
Circumscripció electoral: Barcelona
Ministre d'Hisenda
21 gener 1855 – 6 juny 1855
← Juan de Mata Sevillano y FraileJuan Faustino Bruil y Olliarburu →
Governador civil de Barcelona
20 agost 1854 – 22 octubre 1854
← José María Marchessi y OleagaCiril Franquet i Bertran →
Diputat al Congrés dels Diputats
6 novembre 1850 – 2 setembre 1856
Circumscripció electoral: Tremp
Diputat al Congrés dels Diputats
11 gener 1847 – 4 agost 1850
Circumscripció electoral: Tremp
Diputat al Congrés dels Diputats
8 novembre 1836 – 10 juliol 1844
Circumscripció electoral: Lleida
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSaragossa (1821–)
Barbastre (1810–)
Pamplona (1805–1810)
Tours
París
Tula
Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa - dret (1821–)
Escola Pia de San Lorenzo de Barbastre (1810–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
PartitPartit Progressista
Obra
Obres destacables
Família
GermansFernando Madoz Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1854-1856desamortització de Madoz
26 agost 1837Abolició dels senyorius a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontEnsayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, (sec:Madoz e Ibáñez (Pascual), p.246)
Meyers Konversations-Lexikon, 4a edició (1885–1890)
Encyclopædia Britannica Modifica el valor a Wikidata
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc

El 1854 el Consell General de les Valls d'Andorra li va atorgar la nacionalitat andorrana com a obsequi per haver format part de la comitiva enviada a Madrid per ajudar en el conflicte de les fronteres.[3]

Activitat política

modifica

Ja de molt jove, pren part a la revolució liberal de 1820. Defensa Montsó contra els francesos el 1823 i és fet presoner. Acaba els estudis de dret i marxa a França, on s'estableix a Tours, i torna a Espanya amb l'amnistia de Maria Cristina (1835).

Estudia dret per la universitat de Saragossa i exerceix com a advocat a Barcelona (1835); també dirigeix el diari d'oposició El Catalán. El 1837 és nomenat jutge i governador de la Vall d'Aran i lluita contra els carlins. Fou promotor del projecte del túnel de Viella, que no s'inicià fins a quasi 100 anys després. El 1838 és elegit diputat per Lleida. El 1843 encapçala amb altres progressistes l'oposició a Espartero, i és nomenat Ministre d'Hisenda i jutge del Tribunal Suprem.

El 1844 és empresonat per uns mesos i després passa a l'oposició constitucionalista. En triomfar la revolució de 1854 és nomenat governador de Barcelona, i per la seva feina se li concedeix el títol de Comte de Tremp, al qual renuncia. És elegit diputat.

El 1855 és nomenat Ministre d'Hisenda, des d'on tindrà un paper fonamental en l'aprovació de l'enderrocament de les muralles de Barcelona que permetria desenvolupar el pla Cerdà. També fa aprovar el projecte de llei de desamortització de propietats eclesiàstiques, i després dimiteix i passa a l'oposició. Encapçala la milícia nacional, que és desfeta pel govern, i marxa a l'estranger.

Triomfant la revolució de 1868 és nomenat governador de Madrid, però hi renuncia. S'oposa al govern provisional, però no a la candidatura d'Amadeu de Savoia, a la qual vota a favor, i és nomenat part de la delegació enviada a oferir-li el tron (1870). Com a part d'aquesta delegació va morir mentre era a Gènova (1870).

 
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845).

Entre les seves obres poden destacar-se:

L'any 1982, la Institució Alfons el Magnànim publicà en dos volums les entrades del diccionari de Madoz relatives al País Valencià, amb un pròleg de Rafael Aracil i Màrius Garcia Bonafé,[4] i el 1985 l'editorial Curial de Barcelona va editar en forma de llibre les entrades corresponents a poblacions catalanes, amb un pròleg d'Antoni Pladevall i Font.[5]

Referències

modifica
  1. Fitxa personal al Congrés dels Diputats
  2. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 9 gener 2016].
  3. «Diferents veus aposten per permetre la doble nacionalitat». Diari d'Andorra. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 19 agost 2013].
  4. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia. 2 vol. València: Institució Alfons el Magnànim, 1982. ISBN 8450054117. 
  5. Madoz, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar". Barcelona: Curial, 1985. ISBN 8472562557. 

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Mata Sevillano Fraile
Ministre d'Hisenda
 

(gener-juny) 1855
Succeït per:
Juan Faustino Bruil y Olliarburu
Precedit per:
Isabel II
(Reina d'Espanya)

José Gutiérrez de la Concha
(President del Consell de Ministres)
President de la Junta Provisional Revolucionària
 

1868
Succeït per:
Joaquín Aguirre de la Peña