Pasíteles

escultor de la Grècia Romana
(S'ha redirigit des de: Pasiteles)
Per a altres significats, vegeu «Pasíteles el Vell».

Pasíteles (grec antic: Πασιτέλης, llatí: Pasiteles)[1] fou un escultor i treballador de la plata de l'escola neoàtica de gran distinció. Plini el Vell[2] el qualifica de in omnibus his summus ('entre tots el millor').

Infotaula de personaPasíteles
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Magna Grècia Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a la Magna Grècia, i va treballar a Roma als darrers anys de la República, on va obtenir la ciutadania romana l'any 90 aC, quan encara era jove. Se sap que va fer estàtues per al temple de Juno al Pòrtic d'Octàvia, vers el 33 aC. El seu floriment s'hauria produït de l'any 60 aC fins al 30 aC. Plini diu que era actiu en temps de Pompeu el Gran.

Pasíteles va viure en un moment en què l'art de l'escultura va recobrar importància. Segons Varró, contemporani seu, no feia cap obra de la qual abans no n'hagués fet un model. Plini diu que estudiava els seus models al natural, i en una ocasió, mentre estava davant de la gàbia d'un lleó que reproduïa en plata, es va escapar una pantera d'una gàbia veïna que per poc el mata. Figura a totes les llistes d'eminents artistes en plata i d'escultors, i segons Plini va fer moltes obres, però no se'n coneixen els noms, llevat d'una estàtua d'ivori que el mateix Plini diu que representava Júpiter, pel temple de Marcel.

Pasíteles va escriure també sobre art, amb cinc llibres sobre escultures i escultors que Plini qualifica de mirabilia opera, i que li van servir de referència. Ciceró el va conèixer, i explica que havia vist una de les seves produccions en plata que representava el prodigi que va assenyalar l'èxit de l'infant Quint Rosci com a actor.

Devia fundar una escola d'escultura, perquè es conserven inscripcions que diuen que va ser mestre d'Estèfan, que al seu torn va ser mestre de Menelau.[3]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasíteles
  1. Els manuscrits de Plini varien amb la denominació: de vegades és Pasíteles i, d'altres, Praxíteles. Probablement la primera forma és la correcta: Ciceró, que el va conèixer, l'anomena sempre Pasíteles.
  2. Plini. Naturalis Historia XXXV, 12,5
  3. 1.Pasiteles a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 133-134