Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

(S'ha redirigit des de: Pasqual d'Aragó)

Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677)[1] també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.

Infotaula de personaPasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pascual de Aragón cardinal archbishop of Toledo.jpg
modifica
Biografia
Naixement1626 modifica
Mataró modifica
Mort28 setembre 1677 modifica (50/51 anys)
Madrid modifica
Lloc d'enterramentToledo modifica
Arquebisbe catòlic
28 febrer 1666 –
Diòcesi: Q1423027
Arquebisbe de Toledo
Escudo inquisicion.gif Inquisidor general
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióUniversitat de Salamanca modifica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic modifica
Carrera militar
ComandamentQ5578228 Tradueix modifica
ConsagracióGabriel Adarzo de Santander modifica
Família
PareEnric III d'Empúries modifica
GermansPere IV d'Empúries, Antonio de Aragón-Córdoba-Cardona y Fernández de Córdoba i Lluís I d'Empúries modifica

Escudo de Pascual de Aragón.svg modifica

BiografiaModifica

Era fill d'Enric d'Aragó, cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona. Va estudiar a la Universitat de Salamanca, on va ocupar la càtedra d'institucions canòniques el 1649. De la seva carrera eclesiàstica, el 1647 esdevé canonge de la catedral de Toledo i ardiaca de Talavera. El 1651 va ser promotor fiscal de la inquisició i, dos anys després regent de Catalunya al consell d'Aragó.[1]

El 1655 va ser ordenat sacerdot i nomenat cardenal de la corona el 1660. Traslladat a Roma, allà hagué d'intervenir en l'enfrontament entre Lluís XIV i el Papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica. Entre 1664-1666 va ser virrei interí de Nàpols després de la revolta de Tommaso Aniello.[1]

Finalment, el 1665 va ser nomenat inquisidor general d'Espanya i, el 1666, arquebisbe de Toledo, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 1677. Durant aquest període va estar implicat en les qüestions de Juan Everardo Nithard, a qui ordenà finalment sortir de Madrid, i en les de Joan Josep d'Àustria i el privat Fernando de Valenzuela, als quals va fer front en nom de la reina Maria Anna d'Àustria. Poc abans de la seva mort es va retirar a Aranjuez.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba


Precedit per:
Gaspar de Bracamonte y Guzmán
Virrei de Nàpols
1664 - 1666
Succeït per:
Pere Antoni d'Aragó
Precedit per:
Diego de Arce y Reinoso
Inquisidor general d'Espanya
1665
Succeït per:
Juan Everardo Nithard
Precedit per:
Baltasar Moscoso y Sandoval
Arquebisbe de Toledo
1666 - 1677
Succeït per:
Luis Manuel Fernández Portocarrero