Pasquale Festa Campanile

Pasquale Festa Campanile (Melfi, 28 de juliol de 1927 – Roma, 25 de febrer de 1986) va ser un guionista, director de cinema i novel·lista italià conegut principalment com a important exponent del gènere commedia all'italiana.[1]

Infotaula de personaPasquale Festa Campanile
Pasquale Festa Campanile 2.jpg
Biografia
Naixement28 juliol 1927 Modifica el valor a Wikidata
Melfi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1986 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióDirector de cinema, novel·lista, guionista i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeAnna Salvatore Modifica el valor a Wikidata
ParellaCatherine Spaak
Lilli Carati Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0275269 Allocine: 18190 Allmovie: p83955 IBDB: 11249 Modifica el valor a Wikidata

Vida i carrera professionalModifica

Nascut a Melfi, a la província de Potenza, es va traslladar de jove a Roma. Va començar com a escriptor i crític literari. La nonna Sabella, una de les seves novel·les, va ser posteriorment adaptada per Dino Risi a la pel·lícula del mateix nom, coneguda internacionalment com a Oh! Sabella (1957).

Va iniciar la seva carrera cinematogràfica com a guionista amb Faddija – La legge della vendetta (1949) de Roberto Bianchi Montero i posteriorment va coproduir obres mestres del cinema italià com Poveri ma belli (1957) de Risi i Rocco e i suoi fratelli (1960) i Il gattopardo (1963) de Luchino Visconti.

La seva primera pel·lícula com a director va ser Un tentativo sentimentale (1963), amb Massimo Franciosa. Posteriorment va realitzar moltes pel·lícules del gènere commedia all'italiana, com La matriarca (1969), Il merlo maschio (1971), Jus primae noctis (1972) i Conviene far bene l'amore (1975), basada en la seva novel·la homònima.

Pasquale Festa Campanile col·laborar amb el cantant i actor italià Adriano Celentano, dirigint-lo en pel·lícules com Rugantino (1973), Qua la mano (1980) i Bingo Bongo (1982). Altres pel·lícules destacades són Il soldato di ventura, una revisió satírica del desafiament de Barletta; la pel·lícula de crims Autostop rosso sangue (1977); la de temàtica LGBT Nessuno è perfetto (1981); Il petomane (1983), llunyanament basada en la biografia de l'empresari francès Joseph Pujol i Uno scandalo perbene (1984), inspirat en el cas Bruneri-Canella que també és la seva darrera obra cinematogràfica.

Va morir d'un tumor renal a Roma el 1986.

Vida personalModifica

Festa Campanile es va casar amb la pintora italiana Anna Salvatore, de la qual es va divorciar el 1962. Posteriorment es va relacionar amb actrius [Maria Grazia Spina], Catherine Spaak i Lilli Carati. Es va casar amb la seva última esposa, Rosalba Mazzamuto, un any abans de la seva mort.

FilmografiaModifica

DirectorModifica

GuionistaModifica

BibliografiaModifica

  • Andrea Pergolari. Pasquale Festa Campanile ovvero La sindrome di Matusalemme. Roma: Aracne Editrice, 2008. 

ReferènciesModifica

  1. Pasquale Festa Campanile al Diccionari Treccani