Obre el menú principal

El Passeig de Sant Joan és un carrer de Barcelona que creua els districtes de l'Eixample i Gràcia. Rep aquest nom al passeig en record de l'antic passeig de Sant Joan, o passeig Nou, començat el 1795 i acabat el 1802, que vorejava els glacis de la Fortalesa de la Ciutadella, i que desaparegué en ser enderrocada la fortalesa. Ha tingut molts noms al llarg de la història: General Mola (en el tram entre l'avinguda Diagonal i travessera de Gràcia); García Hernández (Diagonal-Gràcia); República (Diagonal-Gràcia); Sant Joan, abans de 1900 (rda. Sant Pere-Diagonal); T. de los Garrofers (Diagonal-Gràcia); T. del Malecon (Diagonal-trav. de Gràcia).

Infotaula de vial urbàPasseig de Sant Joan
Casa Macaya Passeig de Sant Joan 108.JPG
Jardins a l'extrem nord del Passeig de Sant Joan amb la Casa Macaya al fons
Tipus passeig
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Inici Travessera de Gràcia
Fi Arc de Triomf
 41° 24′ 02″ N, 2° 10′ 05″ E / 41.40055556°N,2.16805556°E / 41.40055556; 2.16805556
Modifica les dades a Wikidata

El passeig s'inicia, en l'extrem sud, a l'Arc de Triomf de Barcelona. En el número 26 hi ha Biblioteca Pública Arús. La plaça de Tetuan està situada en la confluència del passeig amb la Gran Via de les Corts Catalanes. En el número 90 del passeig hi ha la Parròquia de Sant Francesc de Sales, antiga església i convent de les Saleses. En la confluència amb l'avinguda Diagonal hi ha el monument a Jacint Verdaguer. En el número 108 del passeig hi ha la Casa Macaya, edifici modernista projectat per Josep Puig i Cadafalch el 1901. A la confluència amb el carrer Còrsega hi ha la font d'Hèrcules, la més antiga de la ciutat de Barcelona.[1] Al número 160 està ubicada Roldós Publicitat, l'agència de publicitat en actiu més antiga del món.[2] A l'extrem nord hi ha el Monument a Josep Anselm Clavé, obra de l'escultor Manel Fuxà i Leal i l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (1888).

Al llarg del passeig hi ha hagut diferents equipaments culturals al llarg de la seva història. Un d'ells va ser el Museu del Clavegueram, obert el 1993, encara que aquest fou tancat l'any 2000.[3] També hi ha la seu de l'entitat centenària Ateneu Enciclopèdic Popular i la també centenària Biblioteca Pública Arús.

HistòriaModifica

Fou després de les Rambles el primer gran passeig arbrat que va tenir Barcelona. Començava al passeig de la Duana (actual avinguda del Marquès de l'Argentera) on hi havia el Jardí del General, continuava pels terrenys on després s'aixecaria el mercat del Born i resseguia un curs paral·lel al de l'actual carrer del Comerç fins a morir prop de l'actual placeta del Comerç, davant del baluard del Portal Nou. Aquest passeig fou batejat oficialment com a Passeig de Sant Joan, si bé era conegut popularment com el passeig o jardí de l'Esplanada, en referència al gran espai buit que havien deixat els enderrocs que es varen executar per construir la Ciutadella després de la caiguda de la ciutat de 1714.

El passeig va ser projectat per Agustín de Lancaster y Araciel, capità general de Catalunya a finals del segle XVIII. Les obres van durar entre 1796 i 1802.[4] L'estructura del passeig era formada per diverses fileres d'arbres a cada banda, un camí central amb quatre fonts brolladors aixecades sobre basses d'aigua circulars i situades de forma més o menys equidistant amb una separació aproximada de dos-cents metres entre elles. D'aquestes fonts avui només se'n conserva una: la Font d'Hèrcules que des de l'any 1928 es troba emplaçada a l'encreuament del passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega.

Edificis importantsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passeig de Sant Joan